Miler d'armilles acumulades a l'illa grega de Lesbos

Una segona vida per a les armilles de Lesbos

Estudiants de Barcelona dissenyen productes de material reciclat que seran fabricats per una ONG local

Miler d'armilles acumulades a l'illa grega de Lesbos / Xavier Bertral

El pas de més de 600.000 refugiats per l’illa grega de Lesbos, que entre el 2014 i el 2016 es va convertir en la principal porta d’entrada de refugiats a Europa, ha deixat moltes petjades. També una de mediambiental: una muntanya d’armilles salvavides que els migrants deixaven a les platges després d’una travessia que no sempre acabava bé. El govern local les va recollir i les va apilar a la falda d’un turó, entre camins de carro, en el que s’ha convertit en un monument a la vergonya d’Europa. També a la capacitat de resiliència humana. La majoria eren armilles falses, que quan s’amaraven d’aigua es convertien en una trampa mortal. Es podien comprar per deu o dotze euros a les platges de Turquia. N’hi ha per a adults i per a nens, algunes de joguina.

L’Ajuntament de Mitilene, la capital de l’illa, no sabia què fer amb aquesta muntanya de residus, un problema mediambiental inèdit. Reciclar-les és complicat per la diversistat de materials que contenen. L’Àrea Metropolitana de Barcelona ha obert un concurs social d’idees per trobar solucions i per vincular l’alumnat de les universitats i escoles de disseny a aquesta temàtica. Els dos projectes guanyadors, que es van conèixer fa dues setmanes, i alguns dels finalistes seran una realitat a través de l’entitat Lesvos Solidarity, que gestiona el camp solidari de Pikpa, al centre de l’illa.

Els objectes -dissenyats per alumnes de l’Escola Massana- seran fabricats per refugiats i veïns de Lesbos i comercialitzats en benefici dels projectes solidaris. L’ONG ja té en marxa des del 2015 un projecte de fabricació de bosses amb el material de les armilles dels refugiats. Per a ells, “les armilles són un símbol del perillós camí a què s’empeny milions de refugiats com a resultat de les inhumanes polítiques europees de control fronterer”. “En lloc de deixar-les enterrades, volem donar-los un significat, i que siguin un recordatori positiu que hi ha voluntat, i que hi ha un camí”. 

Etiquetes

Més continguts de

El + vist

El + comentat