Una segona vida per a les armilles de Lesbos
Estudiants de Barcelona dissenyen productes de material reciclat que seran fabricats per una ONG local
El pas de més de 600.000 refugiats per l’illa grega de Lesbos, que entre el 2014 i el 2016 es va convertir en la principal porta d’entrada de refugiats a Europa, ha deixat moltes petjades. També una de mediambiental: una muntanya d’armilles salvavides que els migrants deixaven a les platges després d’una travessia que no sempre acabava bé. El govern local les va recollir i les va apilar a la falda d’un turó, entre camins de carro, en el que s’ha convertit en un monument a la vergonya d’Europa. També a la capacitat de resiliència humana. La majoria eren armilles falses, que quan s’amaraven d’aigua es convertien en una trampa mortal. Es podien comprar per deu o dotze euros a les platges de Turquia. N’hi ha per a adults i per a nens, algunes de joguina.
L’Ajuntament de Mitilene, la capital de l’illa, no sabia què fer amb aquesta muntanya de residus, un problema mediambiental inèdit. Reciclar-les és complicat per la diversistat de materials que contenen. L’Àrea Metropolitana de Barcelona ha obert un concurs social d’idees per trobar solucions i per vincular l’alumnat de les universitats i escoles de disseny a aquesta temàtica. Els dos projectes guanyadors, que es van conèixer fa dues setmanes, i alguns dels finalistes seran una realitat a través de l’entitat Lesvos Solidarity, que gestiona el camp solidari de Pikpa, al centre de l’illa.
Els objectes -dissenyats per alumnes de l’Escola Massana- seran fabricats per refugiats i veïns de Lesbos i comercialitzats en benefici dels projectes solidaris. L’ONG ja té en marxa des del 2015 un projecte de fabricació de bosses amb el material de les armilles dels refugiats. Per a ells, “les armilles són un símbol del perillós camí a què s’empeny milions de refugiats com a resultat de les inhumanes polítiques europees de control fronterer”. “En lloc de deixar-les enterrades, volem donar-los un significat, i que siguin un recordatori positiu que hi ha voluntat, i que hi ha un camí”.