Al Japó, on acostumen a treure’s les sabates i deixar-les al rebedor quan arriben a casa, tenen la creença que pots dir molt d’una llar només observant-ne el vestíbul. Si el calçat està perfectament alineat pots deduir que allà hi viu gent amb un bon equilibri mental. En canvi, si les sabates estan llançades de qualsevol manera, delaten un cert caos en l’organització i les relacions familiars. És una manera de dir que el desordre que tenim al cap es reflecteix en els nostres peus i, per tant, el delatem amb les nostres sabates. Ordenar les sabates implica organitzar la nostra ment. Els budistes zen consideren que conreant l’hàbit de deixar ben juntes i alineades les sabates quan ens les traiem, tindrem una vida millor, perspectives més clares i definides. Llevar-se al matí i trobar-se les sabates perfectament col·locades permet començar un nou dia amb harmonia.

Sobre sabates i felicitat hi ha moltes dites populars, llegendes i frases de cine. Hi penso perquè estem en l’època de l’any que més gent estrena sabates. No és el resultat de cap estudi estadístic seriós. Tampoc són dades facilitades pel gremi de sabaters. És una simple constatació personal després d’unes quantes dècades d’utilitzar el transport públic. Cada gener m’hi fixo i no falla. Encara sou a temps de comprovar-ho, abans que el calçat no comenci a embrutar-se. Quan comença l’any s’ajunten les sabates regalades durant les festes de Nadal i Reis amb les que s’han comprat a les primeres rebaixes. Un bon calçat d’hivern és car i això fa que la gent posi un article de primera necessitat com el calçat a la llista de regals. I també és una ocasió per aconseguir-lo més barat quan les botigues pengen els rètols dels descomptes. És bonic de veure, quan tanta gent estrena sabates. Sembla una congregació de noves il·lusions. Si agafeu el tren, observeu amb calma els peus de les persones amb qui compartiu vagó i descobrireu un munt de sabates noves: sabatilles esportives d’un blanc radiant, botes negres lluents sense cap arruga, botines d’ant encara amb el color homogeni i sense desgastar de la punta, vambes de coloraines que no han tingut temps d’omplir-se de pols.

Segur que en les últimes tres setmanes heu vist algú traient unes sabates noves d’una capsa. Potser heu sigut vosaltres mateixos. Començar l’any estrenant sabates és gairebé una actitud davant la vida. Una declaració de principis inconscient. La manifestació més evident d’arrencar amb bon peu, amb il·lusions i energies renovades. Un nou camí a fer. Diuen que somniar amb estrenar sabates indica el desig de començar una nova etapa vital. A la realitat deu ser una manera simbòlica de fer el mateix.

A poc a poc, en els pròxims mesos, el calçat nou s’anirà estovant, igual que les energies i les il·lusions. Fins que arribarà la calor de la primavera i l’estiu. I aleshores, no seran les sabates noves les que us faran abaixar la mirada al vagó. Serà aquella pudoreta de peus del passatger amb xancletes del costat la que us farà enyorar la temporada d’hivern i de sabates noves.