Al gener es va posar en marxa l’Ofensiva del Tet (Tet és l’any nou vietnamita), per part del Front Nacional d’Alliberament, també conegut com a Vietcong, l’objectiu del qual era expulsar els nord-americans del Vietnam del Sud i unificar el país amb el nord comunista. L’ofensiva va agafar per sorpresa els militars nord-americans en el terreny i els polítics de Washington, als qui resultava cada vegada més difícil justificar aquella guerra remota que feia més d’una dècada que durava. L’explicació que tradicionalment havien aportat per igual demòcrates i republicans era el que Dwight Eisenhower (president dels Estats Units entre 1953 i 1961) va anomenar la teoria del dòmino, segons la qual si es permetia que tot el Vietnam fos dominat pels comunistes, de manera inevitable els països de l’entorn anirien caient en un sistema comunista que acabaria sent hegemònic a la regió. Els presidents demòcrates posteriors, John F. Kennedy i Lyndon B. Johnson, no van desautoritzar aquesta teoria i van mantenir els soldats en el terreny, amb una oposició creixent del seu partit, una incipient incomoditat dels republicans i una confrontació massiva a les universitats i els carrers. 1968 va ser l’any en què als Estats Units l’opinió pública va desaprovar majoritàriament la guerra i en què van morir més soldats nord-americans al Vietnam, 16.899, d’acord amb dades del seu mateix govern. La guerra no va acabar fins al 1975, quan el republicà Gerald Ford va retirar les tropes després de la presa de Saigon.