PLANETA

50 anys d'invents tecnològics

Ser crític, escèptic o previsor respecte a la deshumanització que ens assota no impedeix que resulti fascinant (i també enriquidor) veure d’on venim. Comprovar com han evolucionat els usos i els costums de la tecnologia en la nostra vida quotidiana i el nostre entorn social

TEXT: TONI VALL / INFOGRAFIA: MARIONA ASÍN

¿És possible no sortir de casa perquè a casa ho tens tot? Comprar menjar i beure? Sí.
Comprar tota la resta de coses? Sí.
Fer exercici? Sí.
Veure tot el cine que vulguis? Sí.
Escoltar tota la música que vulguis? Sí.
Fer tota mena de cursos i cursets? Sí.
Comunicar-se amb tot el món amb un segon? Sí.
Saber el que passa al món en menys d’un segon? Sí.

Viatjar? Mmmmm. Ves a saber on arriba la realitat virtual més aviat que tard.
I l’educació dels joves? Els negacionistes de la figura del mestre opinen que aprendre per internet és molt més còmode.

¿Avancem inexorables cap a la incomunicació humana més absoluta? És possible que sí, les teories econòmiques que dominen el món així ho imposen. No existeix per a elles millor idea que l’individualisme més ferotge, l’ultracompetitivitat, la tecnologia com a realitat màxima i incontestable. Veurem.

Sigui com sigui, ser crític, escèptic o previsor respecte a la deshumanització que ens assota, no impedeix que resulti fascinant (i també enriquidor) veure d’on venim. Comprovar com han evolucionat els usos i costums de la tecnologia en la nostra vida quotidiana i el nostre entorn social. A què hem renunciat, a què ens hem acostumat, quines necessitats imperioses se’ns han generat. T’hi pots estar una bona estona observant l’excel·lent infografia de Mariona Asín que aquest text complementa. ¿Tot això hem tingut? Segur que els famosos mil·lennials es queden astorats amb paraules com VHS, iPod, fax i casset. Pitjant la pantalla tàctil del seu dispositiu mòbil ho tenen tot. Esclar que si han vist ni que sigui un capítol del No pot ser! de TV3 ja deuen estar avisats.

Tot és resumible en una sola paraula, que, al seu torn, engloba un camp semàntic inabastable: internet. Qui més qui menys ha sentit a parlar que va néixer el 1969 com a xarxa militar dins del departament de Defensa dels Estats Units. Dues dècades després va començar a perfeccionar-se com a potencial mitjà de comunicació. Des de mitjans dels anys noranta ja va començar a calar i gràcies, sobretot, a la gratuïtat quasi generalitzada dels serveis que oferia, la seva influència es va estendre com una taca d’oli.

Quan vam enviar el nostre primer mail?
Quin va ser el primer videojoc amb què vam jugar?
I la primera pel·lícula de pagament?
Recordem les televisions codificades?
Els pares ens deixaven portar el walkman a l’escola?
A les classes d’informàtica vam trencar per accident algun disquet flexible?
Et diu alguna cosa la paraula Spectrum? I la paraula Amstrad?
Per què creus que han tornat els discos de vinil?
Eres de Sega o de Nintendo?
Nokia, Motorola, BlackBerry?
Vas arribar a utilitzar el minidisc?
I l’iPod?
Com hauria sigut la teva infància si a casa no haguessin tingut la Gran Enciclopèdia Catalana?
Què faries avui sense WhatsApp?
Estàs preparat per no sortir mai de casa?

Més continguts de