EL PLANETA VERMELL ESTÀ MOLT SOL·LICITAT. L’última sonda espacial que la NASA ha enviat a Mart, a mitjans d’aquest mateix mes i amb el nom de Maven, té com a objectiu estudiar què se n’ha fet de l’aire que envoltava el planeta, un autèntic misteri. Durant un període de sis setmanes la missió se centrarà a activar els sistemes de la nau, comprovar-ne el funcionament i conduir-la a la seva òrbita definitiva. Quan tot estigui a punt, la Maven, una manera abreviada de dirMartian Atmosphere and Volatile Evolution [Evolució de l’atmosfera i dels materials volàtils de Mart], farà mesuraments detallats de les dinàmiques de l’atmosfera superior del planeta.

Abans, però, s’haurà d’ocupar d’un altre encàrrec: observar un cometa que, per una estranya casualitat, el dia 19 d’octubre sobrevolarà Mart de ben a prop, a uns 132.000 quilòmetres. La direcció de la missió ha disposat que, quan això es produeixi, els vuit sensors científics de la Maven estaran en funcionament.

UN COMETA SOBRE MART

Bruce M. Jakosky, professor de ciències geològiques de la Universitat de Colorado i principal investigador de la missió, detalla que la nau dedicarà cinc dies a observar el comportament i els efectes de la pols del cometa. És possible que les partícules, que es desplacen a una velocitat d’uns 200.000 km/h, escalfin i expandeixin l’atmosfera marciana i que el gel d’aigua del cometa hi provoqui un ascens dels nivells d’hidrogen. Per precaució, quan la pluja de pols del cometa sigui més intensa, la Maven es trobarà a l’altra banda de Mart. “El planeta ens servirà d’escut, per si poguéssim rebre l’impacte de la pols”, explica Jakosky.

Els experts creuen que fa uns 4.000 milions d’anys el jove planeta Mart estava cobert d’una capa gruixuda d’aire que contenia, en particular, diòxid de carboni, un gas que té la propietat de capturar l’escalfor. Això feia que fos un indret més càlid i humit del que és avui dia. Tot i això, en algun moment posterior la capa d’aire va perdre gruix i va convertir la superfície del planeta en un indret sec i fred. És possible que les molècules d’aire es dispersessin per l’espai o bé que es transformessin en pedra per l’efecte de certes reaccions químiques.

Els vuit instruments amb què va equipada la Maven examinaran l’atmosfera superior de Mart i catalogaran les partícules de vent solar que bombardegen el planeta. Gràcies a la informació que els proporcioni la missió, els científics podran determinar no només a quin ritme desapareix l’atmosfera marciana sinó també com es produeix aquest procés. S’espera disposar dels primers resultats científics a la primavera.

La Maven no és l’únic nou visitant que arribarà a Mart. Està previst que la missió índia Mars Orbiter Mission (MOM) s’insereixi en l’òrbita de l’astre dimecres a la matinada (dimarts a la nit, als Estats Units). S’afegirà a les tres naus que ja hi orbiten al voltant: la Mars Odissey i la Mars Reconnaissance Orbiter, totes dues de la NASA, i la Mars Express, de l’Agència Espacial Europea. A més, la NASA disposa de dos vehicles totterreny no tripulats, l’Opportunity i el Curiosity, que operen sobre la superfície del planeta.