La rosa és la reina del jardí, per la seva bellesa i elegància, així com per l’aroma, més o menys subtil en funció de la varietat. Es calcula que hi ha al voltant de 200 espècies i varietats silvestres de roses, però també hi ha una gran varietat de roses cultivades. Des del segle XX, els criadors n’han anat accentuant la grandària i el color, i les varietats es compten per centenars i cada any s’hibriden noves roses. De fet, es considera que han existit en conreu comercial unes 30.000 varietats de roses diferents, moltes de les quals han desaparegut sense que en quedés cap testimoni; les coneixem per llistes o descripcions. Moltes altres han perdurat al llarg dels anys. Cal tenir present que, a grans trets, hi ha dos grans grups de roses: les botàniques i les híbrides. Bàsicament, la principal diferència entre les unes i les altres és l’origen. Les botàniques són les roses silvestres, nascudes i evolucionades espontàniament a la natura, mentre que les roses híbrides són fruit de l’ofici de jardiner. Són roses conreades a partir de creuaments entre varietats en l’intent de millorar algun aspecte de la flor o de la planta, com els pètals, el perfum, el color o la resistència al clima. Tot i la gran diversitat de varietats, les roses no són difícils de cultivar si tenen cobertes les necessitats bàsiques.

La tria

Les roses es poden obtenir amb arrels nues o cultivades en testos, però en tots dos casos cal que tinguin, com a mínim, dues tiges fortes, amb un bon sistema d’arrels. Els rosers amb arrels nues es venen en un estat de repòs o semirepòs i és important comprovar el bon estat de les arrels, que no estiguin seques. A l’hora de plantar-lo cal eliminar les parts que no estiguin en bon estat i podar les tiges més primes a l’altura de la base per deixar una estructura ben equilibrada que tingui de tres a cinc branques. Un cop sanejades les arrels, cal fer un forat a terra i adobar-lo amb fertilitzant d’alliberament lent. Cal col·locar el roser al forat posant les arrels de manera uniforme. El punt d’empelt ha de quedar uns dos centímetres i mig per sota de l’últim nivell de terra. Després, cal reomplir el forat, compactar lleugerament i regar. En el cas dels rosers cultivats en recipients, a l’hora de triar, cal assegurar-se que creixin ferms i equilibrats, que el compost estigui humit i que les fulles es vegin sanes i amb un bon color. Cal comprovar que el roser estigui ben arrelat, de manera que les arrels omplin el test però sense estar massa congestionades o lligades al recipient.

El lloc

Convé plantar els rosers en llocs assolellats, protegits de vents forts i amb una bona circulació de l’aire. En general, el roser s’adapta a tota mena de terreny, tot i que creixerà millor en terrenys fèrtils, humits però ben drenats i lleugerament àcids. És important preparar la terra uns mesos abans de la plantació, per garantir aquests requisits. En cas que sigui massa compacta, és convenient barrejar-hi sorra per augmentar la permeabilitat. Una bona opció també es barrejar-hi torba o terra vegetal, que augmenta la permeabilitat i aporta matèria orgànica al terreny.

Quan plantar?

Els rosers d’arrel nua s’han de plantar durant el període de repòs, a finals de la tardor o a principis d’hivern, i tan aviat com sigui possible des que s’han comprat.

La distància de plantació

La distància recomanada entre dos rosers varia en funció de la varietat. Si són grossos i densos, cal deixar-los a una distància d’1 a 1,2 metres, mentre que per als rosers enfiladissos hauria de ser d’1,5 m. Si parlem de rosers en miniatura, ha de ser d’uns 30 centímetres. Per als rosers floribunda, la distància recomanada és de 80 cm.

El forat

El forat per plantar el roser ha de tenir unes mides aproximades de 40x40x40 cm. Quan feu el forat aprofiteu-ho per adobar la terra. Serà bo que distribuïu la terra sobrera a banda i banda del forat, a un costat la capa superficial i a l’altre la més profunda. A l’hora de fer la plantació, caldrà col·locar primer la meitat més superficial de la terra al fons del forat, i la meitat restant a dalt de tot.

La plantació

Els rosers s’han d’enterrar entre 2 i 3 centímetres per sobre de l’empelt, que es punt d’unió entre les arrels i les branques. És important que les arrels estiguin humides i que podem les que estiguin seques o malmeses. Durant el procés de plantació mantindrem el roser en una posició equilibrada amb la mà, i anirem reomplint el forat fins a cobrir-lo. Cal que pressionem la terra amb el peu o bé amb les mans per garantir que el roser queda fermament plantat i que l’aire no es pot filtrar cap a les arrels. És aconsellable formar un cercle de terra al voltant del roser i regar-lo bé. No s’haurà d’airejar la terra fins ben entrada la primavera.

Plantar en test

Si el que voleu és plantar el roser en un test heu de triar-ne un que tingui un mínim de 40 a 45 centímetres de profunditat (de 25 a 35 pel que fa als de miniatura). A la base hi posarem trossets de pedra, que cobrirem amb branquetes, per evitar que l’adob marxi pel forat de drenatge. Hi afegirem compost a base d’argila i plantarem els rosers amb les mateixes indicacions que si ho féssim a terra.