KNOCKOUT

La histèria de Lastania

El jurat integrat només per homes va trigar vint minuts a declarar-la innocent

A hir va fer 138 anys que Lastania Abarta, una noia de 18 anys d’origen mig basc, mig mexicà, va assassinar l’home que, com deien aleshores, li havia manllevat l’honor. Lastania era una jove guitarrista i cantant que treballava en una coneguda taverna amb taules de billar que regentaven els seus pares a Los Angeles. Un 14 de març del 1881 la noia va ser contractada per actuar a la festa de l’antic governador de Mèxic a Califòrnia, Pío de Jesús Pico. Era una festa amb la flor i nata de Los Angeles. Allà, el nebot de l’amfitrió i fill d’un dels empresaris més rics de la ciutat va quedar fascinat per la noia. Francisco Chico Forster era un conegut faldiller i un solter amb mala fama. La noia provenia d’una família humil i no tenia estudis, però havia estat educada amb un estricte sentit del deure, el respecte i la importància de l’honor. Els seus pares l’havien promès amb un advocat. Chico Forster no es va trobar doncs amb una noia fàcil que va caure rendida a les seves propostes sinó amb una noia tímida que va excusar-se, al·legant que es casaria aviat. Però Chico Forster, de quaranta anys i amb gran habilitat per aconseguir tot el que volia, va convèncer Lastania de fugir junts i casar-se l’endemà, preservant així el seu honor. La noia, amb la ingenuïtat dels divuit anys, va creure’s les promeses d’aquell jove galant. Van marxar a l’Hotel Moiso Mansion. Chico Forster tenia pressa. Sense fer cas de les negatives de Lastania, la va violar i la va deixar sola a l’habitació amb l’excusa que anava a buscar un capellà que els casés l’endemà. Lastania va esperar un dia sencer, angoixada pel que acabava de viure. A finals del segle XIX, les lleis de Califòrnia penalitzaven trencar els prometatges. I la pèrdua de la virginitat abans del matrimoni es convertia en un deshonor per a tota la família. Sabia que els seus pares no l’hi perdonarien mai.

El 16 de març, Lastania Abarta va comprar una pistola Smith & Wesson del 38, tot i no tenir coneixements per disparar. Si la vida s’havia acabat per a ella, també seria el final d’ell. Amb la seva germana Hortensia van buscar per tot Los Angeles Chico Forster. El van trobar en una casa de joc. Lastania es va treure la pistola de la butxaca del vestit, es va acostar prou a l’home que l’havia enganyat per assegurar-se el tret, i li va disparar. La bala li va entrar per l’ull i Chico Forster va morir pràcticament a l’instant.

La família Forster va contractar els millors fiscals per assegurar-se el càstig de la criminal. Pedro i Isabel Abarta, els pares de la noia, es van vendre la taverna per pagar la defensa de la seva filla. L’advocat de Lastania va aprofitar el nou corrent científic que recorria Amèrica, la histèria femenina, que assegurava que les dones podien tornar-se boges per culpa del seu sistema reproductor. Van aportar com a prova els llençols tacats de sang de l’hotel per demostrar la pèrdua de la virginitat. Set metges van explicar durant el judici els símptomes de la histèria femenina que van provocar que el seu cervell es congestionés de sang, enfollís i cometés l’assassinat. El testimoni clau va arribar de la mà del Dr. Joseph Kurtz, que va rebre un aplaudiment del públic de la sala quan va afirmar: “Si qualsevol dona virtuosa és desposseïda de la seva màxima virtut, sense cap mena de dubte, pot embogir”. El jurat integrat només per homes va trigar vint minuts a declarar-la innocent. Lastania va fugir de Califòrnia i se’n va perdre el rastre. La seva determinació, però, la va immortalitzar. Cent trenta-vuit anys després, la seva història i la seva histèria perduren. Encara que ara en diguem venjança. 

Més continguts de

El + vist

El + comentat