M’ha costat trobar una foto dels 18. Encara que sembli impossible, no hi havia mòbil ni Instagram i les fotos les fèiem amb rodets que es portaven a revelar -malgrat que estiguessin mogudes o mal enquadrades- o bé al fotomaton, un aparell màgic que hi havia al metro i que quan disparava la foto sempre et treia moguda, vigilant el flaix de reüll, pàl·lida o amb cara de delinqüent. Ja era massa gran perquè les fotos les fessin els pares i les guardessin en un àlbum i massa jove per a l’aparició del mòbil que ens ha proporcionat de ben petits una càmera sempre a la butxaca. Als 18 tenia més certeses que ara i moltes il·lusions. Tantes com els 8 nois i noies que aquest any fan 18 anys i que protagonitzen el dossier especial del vuitè aniversari de l’ARA. El Biel, la Clara, la Sorayda, l’Elisabet, la Queralt, l’Alfonso, l’Ajay i la Laia són una magnífica radiografia del nostre país. Alguns estudien, altres busquen feina, una de les noies és mare d’una nena d’un any i set mesos, altres han de cuidar la seva salut.
Tots ells són catalans, i alguns saben què és el racisme, i s’enfronten al món amb una xarxa ben diferent entre ells. El nostre futur col·lectiu passa per ells, pels seus somnis, perquè tinguin dret a l’ascensor social, perquè siguin respectuosos i es respectin les seves creences i la seva visió del món. Ells ens expliquen quin és el moment en què han sentit que es feien grans, amb qui comparteixen les seves angoixes, com es diverteixen, què mengen, on volen viatjar i quina música escolten. El reportatge de Lara Bonilla és un termòmetre de la confiança dels nostres joves en el futur i d’una generació digital, amb oportunitats, oberta al món i alhora amb els mateixos desafiaments vitals que qualsevol altra generació. Gràcies a tots per deixar-nos entrar a casa vostra i permetre’ns fer una mirada al món que tan curosament guardeu. Per cert, Alfonso: no soc famosa, però sopem quan vulguis.
