Publicitat
Publicitat

Per què els holandesos són els més alts?

Els holandesos de més alçada han pogut escampar els seus gens gràcies al fet que l’alçada atreu més les dones

MALGRAT QUE PERTANYEM A LA MATEIXA ESPÈCIE, els éssers humans som de mides sorprenentment diferents. Entre els 272 centímetres d’alçada de Robert Wadlow, l’home més alt de la història segons el Llibre Guinness dels Rècords, i els 54 centímetres i mig de Chandra Bahadur Dangi, el més baix que s’ha registrat mai, hi ha un univers de distància. A part de les variacions individuals, també n’hi ha de relacionades amb el territori on vivim i el nostre grup genètic que tenen molt pes a l’hora de determinar la xifra mitjana final. Les estadístiques diuen que, actualment, els holandesos són els més alts del món. Mentre que abans l’honor el tenien els nord-americans, en tan sols un segle i mig la mitjana als Països Baixos ha augmentat 20 centímetres i els ha propulsat al capdamunt de la classificació. Un article, publicat fa poc a la revista Proceedings of the Royal Society B pel grup encapçalat pel doctor Gert Stulp, de la London School of Hygiene and Tropical Medicine, suggereix que la raó d’aquest canvi tan ràpid podria tenir a veure més amb l’evolució que amb l’entorn.

SALUT I ALÇADA

A part de ser una qüestió estètica, fa temps que se sap que l’alçada es relaciona amb temes de salut. Per començar, la majoria de persones amb alçades extremes tendeixen a morir joves. Però gràcies als estudis genètics massius, últimament s’han descobert també relacions més subtils. Per exemple, s’ha vist que les dones altes tenen més risc de tenir certs càncers, mentre que un treball recent de la Universitat de Leicester ha demostrat que els individus baixos tenen més problemes cardíacs. Mesurar com és d’alta una població, per tant, va més enllà de la curiositat i pot tenir també un interès mèdic.

Se sap que, globalment, l’espècie humana ha seguit una línia ascendent en les últimes èpoques. Dades d’Anglaterra diuen que mentre que la mitjana dels homes era de 165 centímetres a finals del segle XIX, cent anys després havia augmentat fins als 177. Als Països Baixos, on tenen el rècord, la mitjana actual és de 184 centímetres per als homes i 171 per a les dones. Es creu que aquesta progressió es deu sobretot a les millores en la sanitat i l’alimentació, especialment gràcies a les dietes modernes riques en llet i carn.

Però els resultats del doctor Stulp i els seus col·laboradors suggereixen que hi pot haver altres raons implicades. Per començar, l’alçada ve determinada per un fort component genètic: ja s’han identificat uns 180 gens que hi influeixen. Malgrat que cadascun d’ells per separat tindria només un impacte petit, junts serien més influents que els factors de l’entorn. També se sap que els homes alts tradicionalment es consideren més atractius en la majoria de cultures occidentals, i que això s’associa al triomf social. Els científics van usar això com a punt de partida i van analitzar la informació de més de 40.000 holandesos, disponible a les bases de dades, sobre l’alçada i el nombre de fills que cada home havia tingut, descartant els immigrants per no barrejar grups genètics i fixant-se només en els de més de 45 anys, que ja no solen tenir més fills.

MÉS FILLS

Després d’analitzar les dades, els científics van trobar que els homes holandesos més alts tenen més descendència que la resta. En canvi, això no passa amb les dones altes, ni tampoc es veu en altres poblacions estudiades. La teoria que proposen per explicar-ho és que hi ha hagut un procés de selecció per motius de preferències sexuals: a les dones holandeses els agradarien els homes més alts, per això aquests individus tindrien més èxit a l’hora de reproduir-se i passarien els seus gens a la pròxima generació. Naturalment, no es poden descartar altres motius, com per exemple que l’alçada estigués relacionada amb una més bona salut en els homes i més resistència a malalties que els puguin impedir ser pares.

Aquest estudi suggereix, entre altres coses, que la selecció natural continua tan activa com sempre en els humans, i que no cal que passin mil·lennis per veure’n els efectes.

En contra del que pot semblar, la nostra espècie està subjecta a canvis evolutius relativament ràpids que poden tenir efectes importants en el nostre físic. Aquestes tendències són capricioses: poden determinar-les els gustos femenins, per exemple, i canviar de cop i volta, com s’hauria vist en la població dels Estats Units, que després de segles de créixer, ara fa un temps que s’ha estabilitzat.

Salvador Macip és metge i investigador a la Universitat de Leicester.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT