BarcelonaClica aquí per resoldre l'enigma número 11 del concurs 'Ciència+Art'

La demografia analitza amb metodologia científica una realitat. La literatura hi posa cares, sensacions, percepcions. Andreu Domingo, subdirector del Centre d’Estudis Demogràfics, i Najat El Hachmi, escriptora, han sigut convocats avui per l’ARA a la botiga Monimoon, de Barcelona, envoltats de boles del món, per parlar sobre la immigració des de les seves perspectives. Domingo, com a demògraf, ha analitzat a fons aquesta realitat. Ha publicat el llibre Catalunya al mirall de la immigració. Demografia i identitat nacional. Per a El Hachmi, catalana d’origen marroquí, la immigració és la realitat que impregna la seva obra des del primer llibre, L’últim patriarca, amb el qual el 2008 va guanyar el premi Ramon Llull de novel·la. La seva obra s’ha traduït a set idiomes.

Najat El Hachmi va néixer a la ciutat marroquina de Nador quan el pare ja havia emigrat a Catalunya, i als vuit anys va anar a viure a Vic gràcies al reagrupament familiar. En aquesta ciutat va estudiar fins que es va matricular a filologia i es va especialitzar en àrab a la Universitat de Barcelona. “Són dos fets casuals però que em defineixen, igual com em defineix ser mare, haver estudiat filologia àrab, haver fet feines molt diverses i haver treballat en l’àmbit de la immigració, però sobretot em defineix el fet d’escriure”, explica El Hachmi. “A partir d’un espai particular o una visió del món particular pots donar un punt de vista concret que té vocació de ser universal”, explica l’escriptora. “Escriure requereix distància sobre el que t’envolta, un coneixement profund, però també una certa incomoditat, i res és més incòmode que ser immigrant, i encara més fill d’immigrants, ja que ets en un espai en què no saps amb qui estàs més”, diu. Com a autora, però, sovint també s’ha preguntat si el seu punt de vista es correspon amb la realitat: “Necessites algú que et digui si la teva percepció és molt particular o anecdòtica, i les dades de la demografia són molt útils, em donen aquesta visió més àmplia i científica”.

SUPOSICIONS I REALITAT

Amb la demografia, sovint es troben resultats que no es corresponen amb les suposicions. Andreu Domingo, per exemple, està treballant en un estudi que està a punt de veure la llum, finançat per RecerCaixa. “Una de les discussions al voltant de la migració és si hi ha guetos o no”, explica. Per a aquest estudi l’equip de Domingo ha analitzat dades de tot Espanya. “La primera aportació d’un demògraf és mesurar”, aclareix. Han mesurat i calculat dades censals de tots els municipis d’Espanya per veure quin és el nivell de segregació i concentració. Així han pogut detectar el que es coneix com a enclavament censal, és a dir, els territoris on més del 50% de les persones empadronades han nascut a l’estranger.

Per valorar si hi ha un gueto, cal veure el repartiment per nacionalitats. “Comparat amb tots els països europeus, aquí el nivell de segregació és baix, hi ha pocs enclavaments residencials. A Catalunya n’hi ha 56 on la població estrangera és més del 50%”, explica Domingo. A més, a Catalunya no hi ha cap espai dels que científicament es consideren guetos. “On n’hem trobat és a Alacant, amb guetos de nacionalitat britànica, i a Màlaga d’alemanys”, diu Domingo. Aquest estudi és un clar exemple de com la demografia permet respondre incerteses: “On hi ha concentració sempre hi ha segregació? No. Quan hi ha segregació, allà on n’hi ha també hi ha pobresa? No, i els britànics en són un exemple -explica Domingo-. Una bona aportació de la demografia és rebaixar discursos dramatitzants”, conclou.

A El Hachmi li interessa ara especialment la realitat dels més joves, que han crescut en famílies molt tradicionals en un entorn que no ho és. També el gran nombre de divorcis que s’han donat entre joves parelles marroquines. Demana a Domingo dades. “Les dades sobre divorcis són difícils de treballar”, li diu.

Clica aquí per resoldre l'enigma número 11 del concurs 'Ciència+Art'