Albert Batalla opta a consumar el tomb a la Seu d'Urgell

La Seu d'UrgellRadiografia política de la Seu d'Urgell (pdf)

“Practicant-ho tot, però predicant-ho poc”. Aquesta és la fórmula a partir de la qual la Seu d’Urgell ha d’exercir de capital de comarca i dels Pirineus segons l’actual alcalde, Albert Batalla, de CiU. L’oposició hi està d’acord. I és que tot i que és una de les poblacions amb més habitants de la zona (12.366) -a prop d’Andorra la Vella, Escaldes-Engordany i Encamp-, la denominació de capital dels Pirineus encara genera certes reticències en ciutats de comarques veïnes. Tot plegat mentre la implantació de les vegueries està aturada i la Generalitat ha abolit diverses seus de delegacions governamentals. Les forces de la ciutat les troben a faltar, no pels treballadors que s’hi puguin ocupar, sinó perquè l’executiu tingui una antena a la regió que pugui copsar la realitat i arrossegar-hi inversions.

Barri per barri, porta per porta. La d’aquestes municipals no ha sigut una campanya en què s’hagi donat per fet que tothom coneix els candidats. Ha sigut intensa, sobretot per als alcaldables de la Seu. En els últims mandats no ha sigut fàcil poder governar: amb resultats ajustats, els pactes han sigut necessaris. Tot i això, el 2011 Albert Batalla va aconseguir vuit del disset regidors de la Casa de la Ciutat. Van ser els millors resultats de la història per als convergents: van desbancar el PSC, que hi guanyava des del 1983, i que havia governat amb ICV. La superioritat socialista, amb Joan Ganyet a l’alcaldia durant 20 anys, era històrica. Venia del 1979, amb la coalició PSC-PSUC anomenada Redreçament i Progrés. Els governs d’ERC, amb l’exconseller Jordi Ausàs -que aviat ingressarà a presó per contraban- al capdavant van ser una transició cap als de Batalla, una de les apostes de CDC al territori.

Demà caldrà veure, però, què passa amb l’aparició de dues noves llistes i l’efecte que això pot tenir sobre la participació. Des del 1999, a les municipals, a la Seu només hi vota la meitat del cens electoral. A més de CiU, el PSC, ERC, ICV i el PP, en aquesta ocasió hi apareixen la CUP -encapçalada per Pau Lozano, militant de diverses organitzacions de l’esquerra independentista- i Solidaritat Catalana per la Independència, amb Marc Foix, conegut com a portaveu de la PAH i número 15 de la independent Alternativa Urgellenca del 2003.

Batalla va arribar a l’alcaldia l’any 2008, quan Ausàs va ser nomenat conseller de Governació i va anticipar el relleu que havien acordat quan van firmar el pacte de govern. Era el segon pacte consecutiu entre ERC i CiU. El 2003 els republicans van aconseguir sis regidors, un menys que el PSC, i els tres regidors de CiU -un d’ells Batalla- van formar govern amb Ausàs. El 2007 CiU va aconseguir cinc regidors i ERC va passar a quatre i van pactar compartir l’alcaldia. A la Seu poca gent pensa que la situació de l’exconseller hagi de tenir ara cap impacte polític.

El cap de llista de CiU des del 2007 compta amb el veterà Jordi Fierro, antic número 1 de la federació. El president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell en els últims vuit anys també és l’actual primer tinent d’alcalde i responsable de les àrees d’Hisenda, Urbanisme i Recursos Humans.

El PSC es presenta, per primer cop, amagant les sigles. Ho fa com a Compromís per la Seu - Candidatura de Progrés, seguint la tendència del partit en altres localitats del Pirineu i del país. Eviten dir que és pel desgast de la marca pel seu posicionament contrari al procés sobiranista i expliquen que aglutinen més gent i que se centren en els afers locals. Amb tot, el cap de llista és, igual que el 2011, Òscar Ordeig. Per un fet circumstancial la ciutat té dos diputats al Parlament: Batalla i el mateix Ordeig. El segon, des de fa un any, per la renúncia d’Àngel Ros, que no va voler contradir el PSC quan va demanar que es votés en contra de demanar al Congrés de Diputats el traspàs de la competència per celebrar un referèndum.

Ningú hi trobarà tampoc una papereta amb les sigles d’ICV. El partit coincideix amb el seu històric soci preferencial i ara també fa anar una marca blanca. Ha optat per Entesa per la Seu. Al capdavant, Antoni Viñals, el seu número 1 del 2011. A la llista, de 16, hi ha Amadeu Gallart, el primer alcalde de la Seu amb la recuperació de la democràcia.

El president de la federació d’ERC de l’Alt Pirineu i l’Aran, Francesc Viaplana, és l’encarregat d’intentar acostar-se als resultats més gloriosos de la formació. Des del 1991 el partit no ha deixat de tenir, almenys, un representant al consistori urgellenc. El 1999 va arribar als cinc regidors i quatre anys més tard Ausàs establia el rècord amb sis. El 2007 en va perdre dos i el 2011 es va ensorrar, amb un únic regidor.

El PP presenta nou candidat: Cesáreo Losada, que forma part del patronat de la Fundació Sant Hospital. Agafa el lloc de Pere Millàs, l’actual regidor del partit, que ara va de número 2. En el record hi ha els resultats de l’any 1987, quan Aliança Popular va aconseguir dos regidors. O els del 1983, amb tres.

Els reptes dels candidats

Aquest és el panorama polític, però quins reptes es trobarà el pròxim alcalde? A priori, les diferents opcions polítiques semblen partidàries d’apostar per un model de ciutat que creï sinergies per oferir més serveis a la resta de les valls i augmentar la interrelació, aprofitant la marca Pirineus. En aquesta línia, la Seu d’Urgell i Sort acolliran el Mundial de Piragüisme del 2019 després de superar la candidatura de Bratislava. En cultura hi ha un altre exemple: la Seu d’Urgell ha liderat el Festival de Música Antiga dels Pirineus, que ara ja implica una trentena de municipis. A més, la Seu d’Urgell acull tres marques de qualitat, dues denominacions d’origen protegides i una indicació geogràfica protegida: les DOP Formatge i Mantega de l’Alt Pirineu i la Cerdanya i la IGP Vedella dels Pirineus Catalans. Els derivats lactis són, precisament, un dels punts forts de l’Espai Ermengol, el centre d’interpretació que té l’objectiu de difondre el patrimoni.

El Parc Olímpic del Segre es veu com un dels potencials per continuar explotant com a part d’una oferta d’esports de muntanya i d’un calendari de competicions que vol incloure altres disciplines. Amb repercussió a escala local, comarcal i regional i augmentant les possibilitats de dinamització comercial. Això en plena polèmica per la pròxima obertura d’un Mercadona, a la part nord, per al qual ha calgut modificar el pla urbanístic i adequar un solar municipal per habilitar-lo com a aparcament per als clients. L’aeroport també sembla que ha de ser un revulsiu econòmic però falta consolidar l’oferta i les destinacions que han de fer rendible la inversió. Un altre potencial de la zona és l’aprofitament dels boscos i la biomassa.

El que és clar és que per fixar la gent al territori cal tenir coberts infraestructures i serveis bàsics, com ara l’assistència sanitària. En els últims anys s’ha vist perillar la Fundació Sant Hospital, que presideix l’alcalde de la Seu d’Urgell i que inclou al patronat la Generalitat, el bisbat i representants de la societat civil. L’oposició mira cap al govern català i remarca que les finances s’han pogut anar regulant, tot i la reducció del pressupost, a partir de retallades salarials, la pèrdua d’especialitats i llits i per una bestreta del govern de quatre milions d’euros. I és que des de la ciutat es recorda a la Generalitat que el centre ha de ser referència de la zona, i que ha d’evitar el maldecap dels pacients i els seus familiars cada cop que s’han de desplaçar cap a les consultes de Lleida o Barcelona. Es demana no només que es mantinguin els serveis sinó que s’ampliïn. En aquesta campanya s’ha anunciat, però, la creació d’un nou centre d’atenció primària. Part de l’oposició vol aprofundir en els processos participatius iniciats per evitar l’opacitat en determinades actuacions i que no hi hagi una escletxa tecnològica, assegurant el servei d’internet d’alta capacitat i la connexió telefònica mòbil i fixa.

Tot això, en un terme de 15 km i amb sis nuclis: Castellciutat (437 habitants), Santa Magdalena (275), Sant Antoni (155), el Poble-sec (103), Serrat de la Capella (85) i Sant Pere (63). Per a Castellciutat, l’actual govern està obert a tota mena de possibilitats per donar un nou ús a l’antiga caserna militar.

ELS CANDIDATS

ALBERT BATALLA (CIU)

Alcalde des del 2008. Va entrar a l’Ajuntament el 2003, amb 25 anys. La tardor d’aquell any, també al Parlament de Catalunya.

ÒSCAR ORDEIG (PSC)

El PSC utilitza, ara, una marca blanca. Manté el cap de llista del 2011. És regidor des del 2007 i diputat del Parlament des del 2014.

FRANCESC VIAPLANA (ERC)

El president de la federació regional d’ERC a l’Alt Pirineu encapçala la llista de la Seu. El 2011 era el número 4; el 2007, el 15.

CESÁREO LOSADA (PP)

Nova cara al capdavant de la llista. Com a número 2, però, hi ha Pere Millàs, l’actual regidor del partit i cap de llista de les eleccions del 2011.

ANTONI VIÑALS (ICV)

ICV repeteix número 1, actual regidor. Però la formació aposta per obrir-se a un nou electorat fent servir un altre nom.

PAU LOZANO (CUP)

Ha sigut el portaveu de l’Assemblea de Joves la Falç i número 2 de la demarcació pel Parlament el 2012. L’assemblea local s’estrena.

MARC FOIX (SI)

L’exportaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de l’Alt Urgell encapçala la primera llista de Solidaritat a les municipals.

ELS REPTES

1. Reforçar el paper de la capitalitat del Pirineu

Les diferents candidatures aposten perquè la ciutat sigui referent pirinenc en un moment en què ha perdut la seu de diversos serveis de la Generalitat i de la Regió Policial dels Mossos d’Esquadra.

2. Donar un ús a l’aeroport per captar nous visitants

La conversió de l’aeròdrom de la Seu en aeroport comercial es viu com una font de captació de nous visitants i turistes. De moment, però, no s’hi han vist avions. El repte és ara crear una oferta per atraure turistes.

3. Dinamització del comerç davant l’amenaça d’un hipermercat

Les botigues locals pateixen per la inauguració d’un Mercadona a l’extrem de la ciutat que toca amb la carretera cap a Andorra, i que ha suposat una modificació urbanística. Caldrà un model comercial que faci compatible la pervivència de les botigues del centre amb el nou equipament.

4. Fer de la catedral Patrimoni de la Humanitat

És l’única catedral romànica de Catalunya, un testimoni singular per les dimensions i els seus trets italianitzants. La seva declaració podria reactivar el centre històric i atraure també turistes durant tot l’any.

5. Ciutat esportiva i de competicions

El Parc Olímpic del Segre acollirà, juntament amb Sort, el Mundial de Piragüisme del 2019. L’equipament es veu com una zona d’oci i d’entrenament, com a atracció turística i seu d’esdeveniments esportius. L’entorn del Pirineu és un terreny fèrtil per potenciar els esports.