Els productes pesquers són la matèria primera més venuda del comerç mundial amb diferència i serveixen d’aliment a milions de persones de tot el món. Malauradament, el sector pesquer és víctima de la pesca il·legal, no declarada i no reglamentada, que menyscaba els esforços de conservació i col·loca en una posició d’inferioritat les empreses i els pescadors honrats que sí que acaten la normativa.

La pesca il·lícita representa prop d’una cinquena part de totes les captures d’espècies marines del planeta i, si bé s’han observat senyals encoratjadors de reforma a les flotes pesqueres d’escala industrial d’alguns països, segueix sent un problema generalitzat. Aquest fet dissuadeix altres operadors de seguir l’exemple d’aquests països i impedeix que es reformin les flotes pesqueres de petita escala que proporcionen aliments i un mitjà de subsistència a milions de famílies.

Si bé ja hi ha normes, han de ser més clares i concretes i se n’ha de garantir el compliment i la implantació efectiva més enllà de les fronteres nacionals. En cas contrari, els operadors sense escrúpols continuaran traient profit de la manca de reglamentació i vigilància, cosa que tindrà greus conseqüències per als que depenen de la pesca litoral per alimentar-se.

SEGONS UN ESTUDI RECENT, entre el 20% i el 32% dels productes pesquers que s’importen als Estats Units provenen probablement de la pesca il·legal, no declarada o no reglamentada. Aquesta xifra equival tota sola a entre el 4% i el 16% del valor total de les captures il·legals a escala mundial, que s’estima que puja a entre 15.000 i 23.000 milions de dòlars a l’any. La col·laboració entre els Estats Units, la Unió Europea i el Japó podria traduir-se en grans avenços cap a la solució del problema. Els EUA importen més del 90% dels productes de la pesca que consumeixen. El Japó és el segon importador mundial d’aliments marins rere els EUA, i la UE, que importa prop del 60% del peix que consumeix, és el principal mercat mundial per als productes pesquers. El poder potencial de l’adopció de mesures conjuntes en aquests tres mercats és immens.

A finals del 2011, la UE i els EUA van acordar col·laborar en la lluita contra la pesca il·lícita. Al cap d’un any europeus i japonesos van arribar a un acord per evitar que s’importessin productes pesquers capturats il·legalment, compartir informació i cooperar en organitzacions regionals de gestió de la pesca. Tots tres van convenir a instar altres països a ratificar i aplicar l’acord sobre mesures de l’estat rector del port (AMEP), que dificultarà les activitats dels operadors pesquers que infringeixen la normativa.

Les operacions pesqueres il·lícites fan servir un reguitzell de tàctiques i aprofiten les llacunes jurídiques del dret internacional per comercialitzar els seus productes. Els ports coneguts per la laxitud amb què s’hi aplica la normativa o per la seva capacitat limitada d’efectuar les inspeccions pertinents són una via privilegiada a través de la qual els pescadors i les empreses que incorren en pràctiques no ètiques canalitzen les seves captures des del vaixell fins als comerços.

Aprovat el 2009 per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), l’AMEP estableix que les parts sotmetran les embarcacions pesqueres amb pavelló estranger a controls més estrictes. A hores d’ara, tretze països han ratificat l’acord, però perquè entri en vigor i sigui efectiu a tot el món cal que el ratifiquin dotze països més.

Cal adoptar estratègies en diversos fronts. Probablement la normativa de la UE és la bateria de mesures més sòlida per evitar la comercialització de les captures il·lícites. Els resultats de la recent aplicació d’aquesta normativa són molt prometedors. Els reguladors europeus han introduït programes sofisticats de seguiment i vigilància, han bloquejat l’accés al mercat de països on s’han constatat pràctiques pesqueres il·lícites, han sancionat els operadors europeus que no compleixen la normativa i han ajudat els països a qui s’havia mostrat targeta groga o targeta vermella a reformar la seva legislació en matèria de pesca.

La UE, el Japó i els EUA serien encara més eficaços si alineessin les seves polítiques a fi d’evitar que els infractors tinguessin accés als seus mercats i permetre que els operadors legítims tinguessin un nivell d’accés superior. Es pot utilitzar tecnologia sofisticada i assequible per garantir la traçabilitat dels productes del mar, que permeti localitzar amb exactitud l’origen dels productes i quan i qui els ha capturat. Aquestes iniciatives, com el sistema de documentació electrònica de les captures de tonyina vermella de l’Atlàntic, són una de les eines més eficaces per acabar amb la pesca furtiva.

Si ho aconseguim, la vida marina es recuperarà i garantirà que milions de persones puguin alimentar-se i guanyar-se la vida. Aquestes iniciatives han d’anar acompanyades d’un redoblament dels esforços per salvaguardar, des de l’Àrtic fins a l’Antàrtida, espècies clau afectades per les pràctiques furtives i instaurar reserves marines. Els països també han de garantir l’aplicació de lleis que posin fi a la sobrepesca a les seves aigües territorials i en aigües internacionals. La pesca furtiva és un problema que es pot resoldre per mitjà del lideratge, l’acció i la cooperació internacional.