FEIA ANYS QUE SANTIAGO no vivia una festa tan gran als carrers per la mort d’algú. Pot semblar un contrasentit celebrar el decés però, a Xile, després de la mort d’Augusto Pinochet, el ferotge dictador entre el 1973 i el 1990, calia cridar ben fort i aixecar les banderes de la lluita contra els genocides i en defensa dels drets humans. Això passava el 8 d’agost passat, quan va morir en un hospital militar als 86 anys Manuel Contreras, que va ser cap de la Dina, la policia secreta pinochetista, la força de xoc de la dictadura per eliminar opositors al règim. Contreras va ser condemnat a 520 anys de presó. “Provoca frustració perquè, finalment, Contreras ha mort en una impunitat impresentable”, confessava enmig de les celebracions Lorena Pizarro, presidenta de l’Agrupació de Familiars de Detinguts Desapareguts. “El dolor que va viure Xile no desapareix perquè mori el cap de l’aparell repressiu de Pinochet. Necessitem garantir que aquests fets no es tornaran a repetir”, cridava Pizarro mentre els seus companys de lluita cantaven cançons contra el règim militar. Aquest general retirat estava reclòs a la presó de Punta Peuco fins que va ser hospitalitzat, i va tenir l’exèrcit al seu costat fins a l’últim moment.
L’ombra de la dictadura pinochetista, que arrenca amb el cop d’estat de l’11 de setembre del 1973, cada vegada és més petita a Xile. Però encara plana sobre la vida política, social, cultural i econòmica del país sud-americà. I les seves marques també tenen forma de cicatrius i cremades a la cara dels que van sobreviure a les seves atrocitats. És el cas de Carmen Gloria Quintana, supervivent del cas Quemados, un dels més greus de la repressió pinochetista. L’any 1986 una jove estudiant Quintana participava en una manifestació contra la dictadura per la mort d’un fotògraf quan una patrulla de l’exèrcit la va detenir a ella i a altres companys i els va calar foc amb gasolina. Quintana va quedar greument ferida i va decidir exiliar- se al Canadà, on viu actualment. Fa uns mesos la justícia xilena va condemnar els militars que van actuar brutalment aquell dia. La presidenta, Michelle Bachelet, detinguda i torturada durant la dictadura per la seva militància d’esquerres, va rebre Quintana fa poc al Palau de la Moneda. Un gest d’afecte cap a les víctimes i també un missatge clar del que s’espera per al seu segon mandat. “Hem conversat sobre el fet que es derogui la llei de secret de 50 anys i sobre la degradació de tots els militars que van participar en crims”, destacava Quintana. Per la seva banda, Bachelet feia una crida a trencar el pacte de silenci sobre les violacions dels drets humans comeses durant la dictadura. “Hi ha persones que saben la veritat de molts casos que es mantenen sense resoldre a Xile”.
NO S’HA RESOLT ENCARA com acabar amb les lleis de l’època dictatorial que es mantenen vigents al país sud-americà, com la mateixa Constitució del país, que data del 1980. Bachelet va prometre que durant el seu segon mandat presidencial s’iniciaria un procés constituent per substituir l’actual carta magna. Aquest mes de setembre s’ha de saber el full de ruta que pensa tirar endavant per assolir aquest objectiu, no exempt d’entrebancs de l’oposició conservadora. “És cert que Pinochet és el pare del model econòmic encara vigent a Xile, però aquest model i la mateixa Constitució han sigut legitimats pels successius governs democràtics del centreesquerra de la Concertació”, assenyala Patricio Navia, doctor i professor de ciència política de la Universidad Diego Portales de Santiago. “Els governs de la Concertació no tan sols no van canviar la carta magna sinó que van millorar el model i no el van pas desmantellar”, apunta Navia.
La dreta xilena acusa Bachelet -amb una popularitat a les enquestes del 24%- d’intentar “distreure” els xilens amb l’elaboració d’una nova Constitució mentre el país viu una de les pitjors crisis polítiques de la seva història, amb escàndols de corrupció que afecten la majoria dels partits.
Xile és, juntament amb l’Argentina, el país de l’Amèrica Llatina que més ha avançat a l’hora de jutjar els genocides que van actuar durant la dictadura militar. El Centre de Drets Humans de la Universidad Diego Portales assenyala que 17 anys després de la detenció de Pinochet a Londres, el 1998, hi ha prop de 1.350 causes de drets humans en tràmit o sota investigació contra més de 800 exagents de la repressió.
La Cort Suprema de Xile ja n’ha resolt unes 175 amb sentències condemnatòries. 900 persones estan sotmeses a processos per delictes contra els drets humans. Un terç dels casos tenen una condemna definitiva, tot i que només un 30% de les sentències imposades des del 2002 són privatives de llibertat. Dels 16 repressors que ja han sigut alliberats, nou ho han aconseguit per haver obtingut beneficis penitenciaris i set més per haver complert totes les condemnes.
