@tereturiQuè és més alienador per a una dona, portar un mocador que cobreixi els cabells i l’escot o anar amb una minifaldilla? Aquesta qüestió ha encès recentment la classe política i l’opinió pública franceses. Amb un percentatge creixent de joves musulmans que reivindiquen la seva diferència, la susceptibilitat fa que es barregin perillosament el debat cultural amb l’ideològic.

Primer va ser la filòsofa feminista Elisabeth Badinter, fent una crida a boicotejar les marques de roba que han vist negoci en l’onada identitària dels joves i han decidit oferir models i complements específics de l’anomenada “moda halal”. Uniqlo, Marks & Spencer, H&M i Dolce & Gabbana, entre moltes altres, han començat a desenvolupar tot un catàleg que inclou peces com el hijab o el burquini,un banyador per a dones que cobreix tot el cos, incloent-hi el cap. Fins i tot empreses com Zara o Mango han tret al mercat una “col·lecció Ramadà”. Aquests articles ja són als aparadors de països àrabs, però l’“escàndol” ha arribat perquè ara apareixen també a les botigues de les principals ciutats europees. La ministra francesa de la Família i els Drets de les Dones, Laurence Rossignol, ho ha qualificat de “xocant i irresponsable”.

Això passava la mateixa setmana que les hostesses d’Air France es plantaven davant la decisió de la companyia d’obligar-les a cobrir-se els cabells amb un mocador tan bon punt surten dels avions que aterren a l’Iran, tal com exigeix la legislació local. Els sindicats han aconseguit que les hostesses que ho considerin denigrant o contrari als seus principis puguin declinar viatjar a l’Iran sense patir cap mena de sanció laboral.

Es tracta d’un debat estèril, ja que depèn de la percepció de cadascú i del grau de llibertat amb què cada dona pugui decidir portar més o menys roba, ja sigui per motius religiosos o purament estètics. El focus l’hauríem de posar en aquesta garantia de llibertat de decisió i no en els centímetres o la forma de la peça de roba en qüestió.