Anonymous va posar en marxa al febrer una operació a les xarxes socials contra l’Estat Islàmic.

“FAREM CAURE LES VOSTRES WEBS, COMPTES, e-mails, i us exposarem. No tindreu cap refugi segur online. Us tractarem com un virus: nosaltres som la cura. Internet és nostra”, aquest és el missatge que Anonymous, la xarxa mundial de pirates informàtics, va enviar a l’Estat Islàmic en un vídeo publicat a mitjan febrer en resposta a l’atac a Charlie Hebdo. L’amenaça es va materialitzar amb una operació batejada #OpISIS, que segons la mateixa organització va delatar més de 6.600 comptes de Twitter, 2.000 adreces de correu electrònic i connexions xifrades (VPN) lligats a la milícia jihadista. També van tombar diverses webs per reclutar jihadistes arreu del món disposats a combatre a Síria i l’Iraq.

“És impressionant com l’Estat Islàmic es mou a les xarxes socials. Disposen de professionals formats en noves tecnologies als Estats Units”, explica un membre d’Anonymous Against Jihad contactat per Facebook. “La jihad és el principal enemic: l’hem de combatre en tots els fronts, sobre el terreny i virtualment”, afegeix. Els jihadistes fan servir les xarxes socials com a eina de propaganda per difondre els esfereïdors vídeos de decapitacions i immolacions: les seves ofensives militars sovint es coordinen amb una campanya mediàtica destinada a aterrir l’enemic. No és sorprenent que la primera reacció del govern de l’Iraq a l’atac sobre Mossul fos tancar l’accés a Facebook i Twitter. La xarxa també s’utilitza seguint el principi d’acció-reacció: el vídeo de la decapitació del periodista James Foley va precipitar la intervenció nord-americana a l’Iraq.

Però, a més, l’Estat Islàmic utilitza les xarxes per radicalitzar i reclutar. El seu objectiu són els joves d’Europa, els Estats Units i el nord d’Àfrica i n’han aconseguit uns quants milers. Un expert en ciberseguretat de l’OTAN consultat ho resumeix: “En lloc de ciberguerres és més adequat parlar de cibercomponents de les guerres modernes tant en l’àmbit militar com en el polític, el social o l’econòmic”.

Twitter i altres empreses d’internet suspenen els comptes que difonen les imatges i els missatges de l’Estat Islàmic. J.M. Berger, analista de Brookings, reconeix que això afebleix els jihadistes però alerta que també els empeny a una activitat més clandestina i menys exposada als serveis secrets. Fins ara no era estrany trobar tuits de jihadistes queixant-se que algú no ha assistit a una reunió o intentant lligar-se una noia.

La campanya de bombardejos encapçalada pels Estats Units a l’Iraq i Síria fins ara no ha aconseguit aturar l’avenç militar dels jihadistes sobre el terreny, i l’administració Obama no té més èxit en l’espai virtual. “Per ara, el petit Centre Estratègic de Comunicacions Antiterroristes del Departament d’Estat -amb un compte de Twitter que té 21.000 seguidors- ha sigut la punta de llança de l’esforç nord-americà per curtcircuitar la maquinària de propaganda de l’Estat Islàmic. Però és com escopir de cara al vent”, escriu Emerson Brooking a Foreign Policy. L’autor defensa que els governs comptin amb les organitzacions de pirates informàtics com Anonymous (enemics de la Casa Blanca) que tenen els seus propis motius per combatre els jihadistes a la xarxa i són els més preparats per fer-ho. “Reclutar trols per combatre els trols” (si cal pagant-los en bitcoins, la moneda virtual que fan servir) és una idea polèmica. Però el que s’ha fet fins ara no funciona: el califat és fort, i sap com fer servir les velles armes i les noves.