Per què és important que es reivindiqui la presència de les dones en els processos de pau?

La participació de dones en la resolució de conflictes armats aporta un enfocament diferent i necessari perquè les dones pateixen la guerra d’una manera diferenciada, sovint en forma de violència sexual. La presència de dones en les negociacions ajuda a garantir la representació dels seus drets als acords: són necessàries per fer la pau.

En quin moment t’adones que és necessari lluitar per aquesta causa?

La meva participació en els moviments socials es remunta a quan tenia 15 anys. Era una època de dictadura i de dura repressió a Guatemala. Jo vaig començar a formar part del moviment estudiantil; a l’escola primer, i després a la universitat. Em vaig involucrar en la lluita social i política i formava part del moviment revolucionari. És en aquest entorn quan vaig adonar-me que la discriminació de gènere era a tot arreu, fins i tot entre els meus companys de lluita. Aquesta convicció em va fer acostar als moviments de dones.

Vas participar en les taules de pau a Guatemala entre el 1991 i el 1996.

Sí, vaig ser l’única dona representant de la Unitat Revolucionària Nacional Guatemalenca. Les que érem a la negociació com a dones estàvem totalment subrepresentades: érem poques. Formar part d’aquest procés em va donar elements importants d’anàlisi: vaig prendre consciènca de la necessitat de donar veu a aquesta desigualtat. A Guatemala hi va haver casos d’una violència brutal contra les dones, sobretot contra les dones indígenes. Nou de cada deu víctimes formaven part d’aquest col·lectiu. És el cas de les dones q’eqchi’, al nord-est de Guatemala, que van ser esclaves domèstiques i sexuals.

Aquest tracte és un patró que es repeteix en altres conflictes?

La violència contra les dones, sobretot la violència sexual, està causada pel sistema patriarcal i sí que és un element comú en els conflictes armats. Jo vaig conèixer el cas de Burundi el 2000. Hi vaig viatjar per participar en l’acord d’Arusha com a membre de l’equip d’expertes en gènere d’Unifem (Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per a la Dona). Les experiències de Guatemala i Burundi es van tenir molt en compte a l’hora d’elaborar, l’any 2000, la resolució 1325 de l’ONU sobre dones, pau i seguretat.

Segons dades de les Nacions Unides, entre el 1992 i el 2011 només un 9% dels negociadors a les taules de pau de tot el món van ser dones. Com ajuda a millorar aquesta realitat la resolució 1325?

El que és clar és que en aquestes negociacions la participació de la dona no sorgeix de manera natural. Per aquest motiu és tan important la resolució 1325. És una eina jurídica que serveix per crear jurisprudència i que reforça tot l’esforç dels grups de dones. Tot i que s’ha elevat la participació i s’ha avançat en aquest sentit, encara queda molt per fer. Jo he format part del grup que assessorava un estudi mundial sobre la resolució 1325 que ha dut a terme l’ONU i crec que la prevenció de les desigualtats, no només de gènere, hauria de ser prioritària. En la meva opinió, s’han d’afrontar les causes si el que volem és proveir la pau.