Eradicar la pobresa i la fam: objectius mundials per al 2030

L'ONU aprova 17 noves metes per combatre les desigualtats al planeta

Quan arrencava el segle XXI, l’ONU va impulsar 8 Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. Entre altres coses, proposaven reduir a la meitat la pobresa extrema i la fam l’any 2015. Esgotat el termini, la majoria de les fites han quedat a mig camí. Ara el món es compromet amb 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible. Les noves metes s’han estat negociant en un procés obert de tres anys, apel·len a tots els països (no només als pobres) i posen èmfasi en les qüestions mediambientals. Una agenda mundial per al 2030 que compromet a tothom per construir un món millor.

Pobresa

UN DELS POCS OBJECTIUS ASSOLITS en l’agenda 2015 ha sigut reduir a la meitat la pobresa extrema, és a dir, la gent que viu amb menys d’1,25 dòlars al dia: avui hi ha mil milions de pobres extrems menys que el 1990. En aquests 25 anys, els països en vies de desenvolupament han passat d’un 47% de pobresa extrema a un 14%. Tot i així, la fita no s’ha assolit a l’Àfrica subsahariana, que ha baixat només del 57% al 41%. El nou objectiu per al 2030 és “eradicar la pobresa extrema” i reduir “almenys a la meitat” tot tipus de pobresa. El cap de la delegació permanent de la Creu Roja a l’ONU, Ajay Madiwale, remarca especialment que s’hi hagi afegit també “l’objectiu d’assegurar l’accés als serveis bàsics a tothom, sobretot als més vulnerables”.

Fam

ERADICAR LA FAM AL MÓNés el segon objectiu fixat per al 2030. La fita marcada pels Objectius del Mil·lenni per al 2015 no s’ha assolit. Era reduir a la meitat la proporció de persones que passen gana: s’ha passat del 23,3% el 1990 al 12,9% ara. Però tot i haver quedat a prop de la fita, l’augment de la població mundial ha fet que en termes absoluts encara s’hagi avançat menys. Si el 1990 hi havia 991 milions de persones al món que passaven fam, avui encara són 780 milions. Lourdes Benavides, d’Oxfam Intermón, explica que la crisi dels aliments del 2008 va frenar la millora en aquest objectiu, però diu també que “la política de cooperació internacional no ha fet prou esforç”. Madiwale, de la Creu Roja, es felicita per aquests “objectius zero” que introdueix la nova agenda mundial: “Cal un reconeixement explícit que la malnutrició, la pobresa extrema, les epidèmies i la violència de gènere són del tot inacceptables”. Malgrat que sigui poc realista pensar que si no s’ha reduït a la meitat en 25 anys es podrà eradicar en 15, Madiwale remarca que els objectius “han de ser aspiracionals i inspiracionals”.

Salut

TRES OBJECTIUS EN UN. El quart Objectiu del Mil·lenni era reduir en dos terços la mortalitat infantil: no s’ha aconseguit. El cinquè era reduir en tres quartes parts la mortalitat relacionada amb l’embaràs i el part: tampoc s’ha aconseguit. I el sisè era aturar la propagació de malalties com la sida, la malària o la tuberculosi, entre d’altres: tampoc. Tot i que hi ha hagut millores en tots tres camps, encara hi ha 6 milions de morts anuals evitables entre els nens de menys de 5 anys als països en vies de desenvolupament. Encara moren 210 dones per cada 100.000 parts. I no s’ha aturat la propagació del VIH a l’Àfrica, tot i que les noves infeccions han baixat des dels 3,3 milions el 2000 fins als 1,9 milions el 2013. La universalització dels antiretrovirals -meta per al 2010- tampoc s’ha assolit, tot i que si l’any 2003 no arribava a un milió el nombre de persones que rebien aquest tractament contra la sida, l’any 2014 ja eren 16,3 milions (dels 35 milions d’infectats pel VIH que es calcula que hi ha al món). “Els Objectius del Mil·lenni eren molt de mínims i no s’han aconseguit, però és important tenir un marc de referència global per seguir avançant”, diu Benavides. Per això l’agenda 2030 és molt més ambiciosa: “Acabar amb les epidèmies de sida, tuberculosi, malària i malalties tropicals desateses”.

Educació

HI HA 57 MILIONS DE NENS al món que no van a l’escola. No s’ha assolit, doncs, el segon Objectiu del Mil·lenni, que fixava l’educació primària universal per al 2015. Per al 2030 s’estableix com a fita no només la universalització de la primària sinó també de l’educació secundària. “És molt ambiciós, però és necessari. Hem fet molta força [en la negociació] per incloure-hi també la secundària, perquè és una etapa clau per completar el desenvolupament intel·lectual del nen i per donar-li més capacitats per trobar feina”, explica Macarena Céspedes, d’Educo, membre de la ChildFund Alliance. L’avenç és gran: els països en vies de desenvolupament han passat d’un 80% d’inscripció a primària a un 91%. Però Céspedes també adverteix que “s’ha mesurat la consecució de l’objectiu basant-se en uns indicadors que no s’ajusten a la realitat”, perquè comptabilitzen només l’assistència el primer dia de classe. Per això -en aquest i en altres fites de l’agenda 2030- ara la batalla de les ONG està centrada a negociar els indicadors i el sistema de control que s’aplicaran per a la seva implementació, un acord que s’ha de tancar el març del 2016.

Gènere

L’ONU CONSIDERA ASSOLIDA la paritat de gènere en l’educació, perquè les xifres globals així ho apunten. Però a l’Àfrica, el Pròxim Orient i Oceania (menys Àustràlia) la ràtio de nens i nenes encara és desigual tot i haver avançat molt. Al mercat laboral encara hi ha el 47% de les dones del món (pel 72% dels homes). I en matèria de sous i participació encara queda molt per fer. “Estem contents que el nou objectiu per al 2030 fixi acabar amb totes les formes de discriminació i violència contra les dones, com el matrimoni infantil, i estem contents que inclogui l’accés universal a la salut sexual i reproductiva, però estem decebuts que els drets sexuals no hi apareguin”, assenyala Amanda Klasing, de HRW.

Aigua i sanejament

AIGUA POTABLE I SANITARIS per a tothom. Aquest és l’objectiu per al 2030, després d’haver aconseguit la fita de reduir a la meitat la proporció de gent sense aigua potable (ara en tenen el 89% dels ciutadans de països desenvolupats i el 91% dels del món). No s’ha assolit, però, la fita marcada en l’accés a sistemes de sanejament: només en tenen el 68% de persones al món i el 62% als països pobres. De fet, un 13% de la població mundial encara defeca a l’aire lliure. “Ha sigut un avenç a mitges perquè hi ha molt més accés a l’aigua potable, però també hi ha hagut en aquest temps un procés de privatització d’aquest accés, quan l’aigua hauria de ser un dret universal”, diu el director de Greenpeace, Mario Rodríguez, que advoca per garantir la quantitat mínima de litres diaris que una persona necessita. L’escassetat d’aigua també és un problema a molts llocs del planeta: el nord d’Àfrica utilitza el 78% dels seus recursos hídrics, quan el límit per no patir estrès hídric és el 25%.

Energia

L’ACCÉS UNIVERSAL A L’ENERGIA és una novetat dels objectius impulsats per l’ONU per al 2030. Però es podria inscriure dins del conjunt de fites mediambientals que fins ara ocupaven només un dels vuit Objectius del Mil·lenni, el setè. En la nova agenda 2030, les qüestions mediambientals guanyen pes i centren sis dels 17 objectius. “Això és fruit de la convergència de les dues grans agendes, la de l’ONU per renovar els Objectius del Mil·lenni i la de Rio+20, centrada en la sostenibilitat. Suposa un gran canvi, ja que dóna una visió més holística dels objectius, que té en compte la justícia social i mediambiental com un tot”, diu Lourdes Benavides, d’Oxfam. Però Mario Rodríguez, de Greenpeace, es queixa de “l’ambigüitat” de molts d’aquests objectius. Per al 2030 es demana l’accés “assequible, sostenible i modern a l’energia per a tots”, es fixa duplicar la taxa d’eficiència energètica i “augmentar substancialment la proporció d’energia renovable”. Per a Rodríguez “la fita hauria de ser arribar al 100% de renovables”. “Caldria que els nous objectius fossin més valents i més concrets”, subratlla. “Els objectius de l’ONU juguen un bon paper i que no existissin seria un retrocés -matisa-, però no són suficients ni prou concrets. ¿Energia moderna per a tothom? Hi estem totalment d’acord, però com?”

Consum sostenible

REDUIR ELS RESIDUS és també una de les fites, genèrica, que incorporen els nous objectius de l’ONU, en concret el número 12: “Assegurar patrons de consum i producció sostenibles”. L’antic Objectiu 7 del Mil·lenni no explicitava cap fita en aquest camp, més enllà de defensar la “sostenibilitat mediambiental” en totes les seves formes. Ara sí que es fixa el repte per al 2030 de reduir a la meitat el malbaratament d’aliments per càpita a nivell dels consumidors i reduir -sense especificar quant- la pèrdua de menjar en la cadena de producció. El món malbarata encara 1.300 milions de tones d’aliments cada any, un terç de tota la producció. El nou Objectiu 12 de l’ONU exemplifica també una altra novetat en aquesta agenda: “Els Objectius del Mil·lenni van ser molt criticats perquè tenien un enfocament de dalt a baix: els països donants imposaven moltes polítiques als països del Sud, però a ells se’ls demanava poc. Això ara es corregeix en certa mesura, amb una agenda universal aplicable a tots els estats”, explica Benavides, que va participar en el procés de negociació de les noves fites mundials.

Canvi climàtic

UN ASTERISC acompanya la definició del punt 13è dels Objectius del Desenvolupament Sostenible, que l’ONU aprova en Assemblea a finals de setembre. I és que aquest objectiu està a l’espera de la Conferència sobre el Canvi Climàtic que la mateixa ONU celebrarà aquest desembre a París per tancar un nou tractat internacional que superi el de Kyoto. A l’espera que aquella cita fixi taxes de reducció en les emissions dels gasos d’efecte hivernacle -que no han deixat d’augmentar-, l’agenda 2030 de l’ONU demana “enfortir la resiliència i la capacitat adaptativa” dels països davant dels desastres naturals, cada cop més freqüents per l’escalfament global, i integrar mesures contra el canvi climàtic a les polítiques nacionals. Inclou també la fita marcada ja en la negociació climàtica d’aconseguir el 2020 un fons de 100.000 milions de dòlars per ajudar els països més vulnerables als efectes del canvi climàtic. De moment el fons només té 10.200 milions, i serà un dels punts calents de la cimera a París. “Som la generació que està patint el canvi climàtic i que el pot canviar, la següent generació no hi serà a temps”, alerta Rodríguez. De fet, amb els compromisos de reducció d’emissions contaminants que han adoptat fins ara els estats de l’ONU de cara a París no n’hi ha prou per evitar l’increment de 2 graus en la temperatura de la Terra, l’objectiu inicial de la cimera. El balanç que fa l’ONU dels Objectius del Mil·lenni encara distribueix els països entre desenvolupats i en vies de desenvolupament, però l’ascensió de la Xina com a principal emissor de diòxid de carboni ha dinamitat aquesta distinció, que a París quedarà superada.

Oceans

ACABAR AMB LA SOBREPESCA i amb la pesca il·legal d’aquí al 2020. És una de les diverses fites que inclou l’Objectiu 14 de la nova agenda mundial, així com “prevenir i reduir significativament la pol·lució” dels oceans i combatre’n l’“acidificació” derivada del canvi climàtic. Des de Greenpeace reclamen més concreció i defensen, per exemple, que un 40% de la superfície marina global estigui protegida. “Som escèptics amb la possibilitat d’acabar amb la pesca il·legal en cinc anys”, com marca la nova agenda, diu Mario Rodríguez. Però està d’acord que cal ambició: “De fet, la pesca que no és il·legal també caldria reduir-la”.

Ecosistemes terrestres

ATURAR LA DESFORESTACIÓ el 2020, a més de restaurar els boscos degradats i augmentar la reforestació global en aquell mateix any, és una de les fites de l’Objectiu 15 de l’ONU. També inclou “combatre la desertificació, restaurar el sòl degradat, incloent-hi la terra afectada per desertificació, sequera i inundació”, i “emprendre accions urgents per acabar amb la caça furtiva i el tràfic d’espècies protegides de flora i fauna”.

Cooperació

UN ALTRE OBJECTIU NO COMPLERT i l’únic dels del Mil·lenni que anava dirigit als països rics i no als pobres. Sota l’epígraf de fomentar una “aliança global pel desenvolupament sostenible”, es demanava als estats desenvolupats dedicar el 0,7% del PIB a l’ajuda al desenvolupament. Només Dinamarca, Luxemburg, Noruega, Suècia i el Regne Unit ho fan. És més, en la negociació del finançament per a la nova agenda 2030, que va culminar al juliol a Addis Abeba, aquest objectiu del 0,7% fins i tot es va posar en qüestió, explica Benavides, i finalment va ser l’únic compromís concret de la cimera. “Va ser molt decebedor, els països rics es van parapetar en la crisi econòmica i l’austeritat”, diu, i explica que feien pressió per derivar la major part de responsabilitat sobre la inversió privada. La dirigent d’Oxfam remarca que “les empreses no poden substituir els estats: és bo que inverteixin, però es regeixen per criteris de rendibilitat i això pot ser perjudicial”. A Addis Abeba, Oxfam i altres ONG van reclamar “crear un òrgan de regulació fiscal mundial” i mesures contra el frau i l’evasió fiscal, per aconseguir fons per als objectius. No se’n van sortir.

Ocupació

OCUPACIÓ TOTAL i “feina decent” el 2030, una altra de les noves fites mundials més aspiracionals que realistes. L’objectiu demana als països menys desenvolupats un creixement anual d’almenys el 7%. I recull qüestions pendents del primer Objectiu del Mil·lenni: “eradicar l’explotació laboral, el tràfic humà” i “acabar amb el treball infantil el 2025”. Macarena Céspedes es felicita perquè recull en part la demanda -no assolida- de la seva ONG “d’un objectiu específic per protegir la infància de la violència”.

Infraestructures

UN NOU GRUP D’OBJECTIUS vinculats a la idea de progrés han emergit amb força en la nova agenda de l’ONU per al 2030. El nou llistat és, de fet, fruit d’un procés molt més obert i laboriós de debat i negociació que no ho va ser la confecció dels Objectius del Mil·lenni. Si aquelles vuit fites universals van ser elaborades per un grup d’experts de l’ONU, en aquesta ocasió s’ha comptat amb la participació no només dels governs estatals, sinó també d’ONGs, entitats civils, sector privat i món acadèmic. En aquests tres anys de converses s’ha posat en relleu la poca atenció que els objectius prestaven fins ara al desenvolupament econòmic. S’hi ha volgut posar remei i l’Objectiu número 9 n’és un bon exemple: “Construir infraestructures fortes, promoure una industrialització inclusiva i sostenible i fomentar la innovació”. Encara molt focalitzades en els països en vies de desenvolupament, les fites inclouen “incrementar el percentatge de la indústria en l’ocupació i en el PIB, i duplicar-lo als països menys desenvolupats”. També aposten per “la recerca científica” i la millora tecnològica.

Igualtat

REDUIR LES DESIGUALTATS a l’interior de cada país és el nou Objectiu 10. Fixa per al 2030 “aconseguir progressivament el creixement dels ingressos per sobre de la mitjana nacional del 40% de població que hi està per sota”. Aquest nou objectiu de l’ONU, que advoca per la “inclusió social, econòmica i política de tothom, independentment de l’edat, el sexe, la raça, l’ètnia, l’origen, la religió o l’estatus econòmic o d’altre tipus”, és considerat una dels victòries més importants de la nova agenda per moltes ONG. “La vaguetat no és un problema, ara la qüestió important és com s’implementarà tot això, i aquest objectiu concret pot ser una bona oportunitat per implicar la societat civil en el procés de control i establiment dels indicadors de mesura: la discriminació és diferent en cada país i la societat civil és la que hauria de dir què cal vigilar en cada cas”, apunta Amanda Klasing, de HRW. De fet, HRW, Amnistia Internacional, el Centre pels Drets Socials i Econòmics i el Centre pels Drets Reproductius han fet una crida conjunta per reclamar “mecanismes robustos de revisió i seguiment dels objectius” amb la participació d’actors no governamentals.

Ciutats

FER CIUTATS SEGURES, inclusives, resilients i sostenibles. Una nova fita per al 2030 que reclama “assegurar accés a tothom a un habitatge adequat, segur i assequible”. Sistemes de transport públic eficients i sostenibles, així com espais públics i verds són algunes de les fites. Però aquest objectiu també fa un èmfasi especial en l’adaptació i mitigació dels possibles efectes del canvi climàtic a les ciutats o assentaments, com ara inundacions o altres fenòmens naturals.

Justícia

EL PENÚLTIM OBJECTIU i una de les novetats més rellevants de l’agenda mundial 2030 és “reduir significativament” les morts violentes arreu del món, “reduir significativament el flux il·legal d’armes” i combatre el crim organitzat. L’objectiu 16 fixa també per al 2030 “acabar amb l’abús, l’explotació, el tràfic i totes les formes de violència contra els nens”. “Reduir la corrupció i els suborns” és una altra de les fites, però una de les més destacades -i poc concreta-és la que proposa “promoure el govern de la llei a escala nacional i internacional i assegurar l’accés a la justícia per a tothom”.

Més continguts de

El + vist

El + comentat