El priisme, a la fossa de les il·legalitats

15 anys després, Mèxic és més pobre, més violent i més corrupte

L’any 2012 arribava Enrique Peña Nieto a la presidència mexicana. El priisme tornava al govern després d’estar 12 anys a la banqueta d’una fluixa alternança, amb una guerra contra el narcotràfic que deixa encara un reguitzell de morts inimaginable al país i de fotografies de desapareguts per tot arreu. El que suposadament era un candidat jove i transformador, ha deixat en només tres anys un saldo de dos milions de pobres més i una situació econòmica molt delicada, amb una moneda nacional que no para de caure enfront del dòlar.

L’administració que prometia regenerar el país a fons a còpia de reformes, com l’energètica o l’educativa, les ha hagut d’aplicar a força de cops de porra davant la resistència, per exemple, del gremi de mestres, que no han volgut perdre els seus drets laborals, mentre la trinxera de les lluites socials i indígenes continua als rics paratges mexicans on mineres i empreses extractivistes han privatitzat part del territori.

La transparència continua sent una assignatura pendent a Los Pinos -residència del president-, i la mort de periodistes segueix sent una tragèdia nacional, que malgrat comptar amb desenes de fiscalies i organitzacions per la seva protecció no han demostrat cap efectivitat. Mostra d’això va ser l’assassinat de cinc persones a la colònia Narvarte del Districte Federal el 31 de juliol del 2015, entre les quals hi havia el fotoperiodista Rubén Espinosa. La capital no és segura per a defensors de drets humans i comunicadors, i la idea que el govern i els serveis secrets estan darrere la fustigació a activistes i reporters està instal·lada totalment a les taules de les redaccions.

Ningú pot fer front a aquest Mèxic neoliberal i de reformes que Peña Nieto ha anunciat com el futur que necessita el país. Un horitzó que es tradueix en el fet que més de la meitat de la població pateix desigualtats i en una falta de cobertura sanitària en nom d’un suposat augment de la competitivitat.

“Tan a prop dels Estats Units i tan lluny de Déu”, com va dir en el seu dia el dictador vuitcentista Porfirio Díaz, Mèxic s’ha convertit en la frontera de la frontera per als milers de migrants centreamericans que fugen de la violència. Als refugiats de guerra no reconeguts del continent se’ls ha fet més difícil i perillosa la travessia arran de les noves polítiques de migració mexicanes, conegudes com el pla Frontera Sur, que ha esdevingut la barrera més gran que hondurenys, salvadorenys i guatemalencs han hagut de superar en tota la seva història.

Què ha fet bé, doncs, el priisme en aquests tres anys? Que ho preguntin als magnats Carlos Slim, Germán Larrea, Alberto Baillères i Ricardo Salinas Pliego, que han vist augmentar el seu patrimoni exponencialment al ritme d’una economia global que demana canvis per a un país al qual, com canten Los Tigres Nortes, “l’han robat durant tres segles i encara no se l’han acabat”.

SEGONA FUGIDA I TERCERA RECAPTURA. Mèxic ha vist com les vergonyes de la corrupció s’exposaven a tot el món arran de la història d’un dels narcotraficants més buscats. L’entramat empresarial i polític de Joaquín Guzmán el Chapo encara no ha vist la llum i la millor manera d’amagar-ho serà amb una probable extradició als Estats Units. El poder del mostatxo més llegendari dels últims anys ha denotat que, malgrat que el país estigui militaritzat, hi ha grans mancances estructurals en un govern que no és capaç ni de controlar les seves presons.

POTSER L’ESCÀNDOL DE LA CASA BLANCA ha sigut un dels pitjors tràngols que ha passat Peña Nieto i la seva família durant aquest mig sexenni, en descobrir-se l’any passat, arran d’una investigació dels periodistes liderats per Carmen Aristegui, que el president tenia una casa luxosa pagada pel grup empresarial Higa, que ha sigut beneficiari de multimilionàries concessions del govern federal. Peña va voler passar pàgina col·locant en la comissió d’investigació el seu amic Virgilio Andrade, que va sanejar el problema amb la resolució que el president no estava implicat en cap xarxa de tràfic d’influències.

LA TRAGÈDIA DELS 43 ESTUDIANTS a Ayotzinapa ha sigut l’escenificació més clara del que viuen milers de mexicans que cada dia busquen els seus familiars desapareguts. En xifres, més de 120.000. Ha sigut la perseverança, la dignitat i la força dels pares dels 43 estudiants normalistes el que ha tombat una investigació oficial plena d’irregularitats planejades per tancar el cas, que ha0 revelat el pacte entre polítics, empresaris i narcos. Res no ha canviat perquè no es torni a reproduir una nova desaparició tumultuària.

Més continguts de

El + vist

El + comentat