Crítica de cinemaNo fa gaire que Emma Suárez va explicar en un programa de la televisió com va ser la seva entrada al cinema: “Vaig començar perquè el meu pare va llegir un anunci al diari. «Es necessita noia de tretze a divuit anys per a protagonista de pel·lícula». Jo estava fent els deures quan el pare em va dir: «Chiqui, tinc una feineta per a tu». Vaig pensar: «Ja tenim el meu pare amb les seves idees». Em van portar a unes proves, em vaig veure davant d’una taula amb dotze homes amb barba –llavors es portava molt la barba– i vaig quedar seleccionada. Per a mi era impensable dedicar-me a això, mai m’havia passat pel cap ser actriu. El primer que vaig pensar va ser: «Aquesta gent del cinema està boja, ¿com pot ser que m’agafin a mi que no he fet mai res per ser la protagonista d’una pel·lícula? Bé, ja s’adonaran quan arribi el rodatge que s’han equivocat». I encara no se n’ha adonat ningú!”, va acabar, rient.

Trenta-sis anys i cinquanta pel·lícules més tard, és evident que ningú ha pensat que s’havien equivocat els que la van escollir per ser la protagonista de 'Memorias de Leticia Valle', quan tenia catorze anys. Ben al contrari, són molts els que estan convençuts que amb aquell càsting es va descobrir una actriu personal i única. Amb un físic poc habitual al panorama del cinema espanyol, Emma Suárez no va ser mai una nena prodigi. En part perquè no cantava, i això la diferenciava dels models de Marisol o Ana Belén. Suárez actuava i sobretot mirava amb aquells ulls divertits, irònics, innocents i al mateix temps plens de malícia, que Julio Medem va saber identificar amb la imatge d’un esquirol vermell.

La petita Emma es va trobar fent cinema a mesura que creixia, i continuava pensant que allò no era per a ella. Fins que es va adonar que, en realitat, allò sí que era el que volia fer. Potser va ser la trobada l’any 1987 amb Isabel Coixet a 'Massa vell per morir jove', la primera pel·lícula que li va fer pensar que la seva vida estaria sempre en el mon de la interpretació. Somiadora, caòtica, lluminosa, tres adjectius que la defineixen i que van ser decisius perquè Julio Medem li demanés ser la protagonista de 'Vacas', la seva 'opera prima'. Emma era la perfecta encarnació de les fantàstiques històries de Medem. La Cristina de 'Vacas', la Lisa de 'La ardilla roja' i l’Àngela de 'Tierra', integren una trilogia de personatges irrepetibles que la van convertir en el model de la “noia Medem”. Però Suárez tenia també un costat fosc i va ser una dona, Pilar Miró, la que li va treure de dins aquella vessant mes maligna als dos darrers films que va dirigir: 'El perro del hortelano' i 'Tu nombre envenena mis sueños', tots dos amb Carmelo Gómez, amb qui ja havia treballat als tres films de Medem, com a company i, m’atreveixo a dir, víctima de les seves manipulacions.

Aquestes cinc pel·lícules van fer d’Emma Suárez una figura indispensable del cinema espanyol. Tot estava enfilat perquè la seva carrera tingués un camí ben assenyalat. Però les coses senzilles i especialment les coses previsibles, no estan fetes per a aquesta dona que no té por a desaparèixer de la primera línia d’actualitat per dedicar-se als seus fills, per pujar a un escenari de teatre o per arriscar-se amb projectes que a priori semblen suïcides. Com la sorprenent col·laboració amb Agustí Vila a 'La Mosquitera', en què parlava un deliciós català amb accent madrileny. Agustí Vila va trobar l’esquirol rialler que porta amagat des de petita, i li va donar la possibilitat de fer un personatge inclassificable. Una cosa semblant va fer Isaki Lacuesta amb el petit paper que feia a 'Murieron por encima de sus posibilidades', primer treball entre tots dos que ha tingut una continuació en l’encara inèdita 'La propera pell'. Als seus cinquanta-un anys, Emma Suárez esta vivint un dels millors moments de la seva vida. Atractiva i amb un punt de misteri, ha donat un nou gir a la seva carrera en posar-se en la pell de Julieta, la protagonista adulta de 'Silencio', l’últim Almodóvar. Emma ha passat de 'noia Medem' a 'noia Almodóvar' sense deixar en cap moment de ser Chiqui, la noieta que feia deures i va acompanyar el seu pare a un càsting pensant que estava boig.