Trencar amb l’establert

Ernest Costafreda

Text: Núria Martínez
11/09/2015

“Treballar en allò que m’agradi”. Aquesta és la màxima que mana en la vida d’Ernest Costafreda, un empresari jove i atípic de 25 anys, que fa un any i mig va decidir trencar amb el que estava establert i fundar la marca de roba Costalamel. El nom de la marca ja pretén ser una reivindicació: una barreja entre el cognom del fundador i de “ser la mel, una actitud davant la vida”. En un any i mig ha venut més de 3.200 samarretes i ha posat un peu en botigues de Barcelona, Nova York, Moscou, Tòquio i Londres, entre d’altres. No obstant, el seu model de negoci se centra en la venda online.

Costafreda és de Llardecans, un petit poble del Segrià, i va estudiar administració i direcció d’empreses i branding perquè volia aportar “un valor afegit” a la societat. Les seves ganes de ser diferent a la resta el van portar, ja fa anys, a dissenyar-se ell mateix les samarretes. “Jo no volia anar com tothom. Em comprava samarretes llises i estampava les il·lustracions que fèiem la meva germana o jo”, explica. La gent del seu entorn va començar a demanar-li que els il·lustrés les peces de roba per poder anar vestits diferent de les grans marques. D’entrada, Costafreda es va mostrar reticent a la idea. Però la insistència dels seus amics li va fer veure que aquest era el camí a seguir si volia tenir la seva pròpia marca. Ara, dos anys després, s’ha convertit en una de les marques de referència de la slow fashion barcelonina, una filosofia que defensa elaborar peces de roba amb mètodes de producció completament local. Cada samarreta està feta a mà i passa per les mans de quatre tallers de Barcelona. “Una samarreta, deu mans”, resumeix Costafreda. La marca divideix el procés de producció en quatre i encarrega cada un dels processos -teixit, patró, cosit i estampació- als “millors de cada àmbit”. Cada deu dies fan samarretes noves: col·laboren amb il·lustradors referents del panorama català -com Paula Bonet o Conrad Roset- i amb il·lustradors emergents. “Cada samarreta està dissenyada de manera que intenta acostar l’art a la gent”, explica el propietari. En aquest sentit, argumenta que l’objectiu de Costalamel és que cada samarreta tingui una “història pròpia, que transmeti valors”.

Cargando
No hay anuncios

Precisament aquesta va ser la motivació que va empènyer Costafreda a crear la seva pròpia marca. “Jo sempre havia volgut canviar les coses. En lloc de fer-ho a través d’un missatge al Facebook, és millor fer-ho a través d’una marca”, reflexiona. Costafreda veu Catalunya com un país d’ADN emprenedor, especialment arran dels efectes de la crisi. Considera que la gent s’ha atrevit molt, però creu que haurien de fer-ho més. “El més fàcil és seguir el ramat, però hi ha un més enllà”, conclou.e

Les claus

Cargando
No hay anuncios

Les samarretes estan fetes a mà a Barcelona en quatre tallers diferents, especialitzats en un dels quatre processos de producció: teixit, patró, cosit i estampació

La marca col·labora amb il·lustradors de referència com Paula Bonet o Conrad Roset, però també amb altres d’emergents

Cargando
No hay anuncios

En un any i mig Costalamel ha venut més de 3.200 samarretes, la majoria a través de la pàgina web

Venen en botigues de Barcelona, Nova York, Tòquio, Moscou i Londres