Contradiuen l’alerta d’ecologistes i policia sobre la guatlla autòctona
Un estudi de la UdL amb 5.000 caçadors voluntaris confirma que l’espècie segueix “en expansió”
LleidaBiòlegs i enginyers agrònoms i forestals vinculats a la Universitat de Lleida (UdL) rebaten els arguments dels grups ecologistes que exigeixen prohibir la cacera de la guatlla autòctona. Els seus estudis fins i tot posen en dubte la darrera actuació de la Guàrdia Civil, que a finals de setembre va detenir 58 productors de guatlles de la demarcació de Lleida, tots ells investigats per suposadament vendre una espècie invasora de guatlla (la japonesa) per alliberar-la il·legalment als vedats de caça i posar en perill la pervivència de la guatlla comuna. Les conclusions dels científics indiquen que ni la guatlla autòctona està “en seriós declivi” ni és tan senzill discernir entre les l’espècie local i la japonesa a través de la genètica molecular, tal com van fer els responsables de l’operació del Seprona, la branca mediambiental de l’institut armat.
El col·lectiu de científics està capitanejat per Jesús Nadal, doctor en biologia animal, catedràtic a la UdL i director de Coturnix, un dels programes més ambiciosos d’Europa en el seguiment i la gestió de la guatlla silvestre. Aquest estudi calcula que en certes èpoques de l’any hi ha més de tres milions d’exemplars de guatlla a la península Ibèrica. “És clarament una espècie en expansió”, conclou un altre expert en la matèria, Jesús Llorente, doctor en enginyeria forestal.
Sembla que la Guàrdia Civil es basa en les estimacions de grups ecologistes com SEO/BirdLife, que redueix la població de guatlles a Espanya a poc més de 200.000 exemplars i reclama la prohibició de la seva cacera, de moment desestimada pels governs autonòmics i central. “La situació de l’espècie és alarmant, el declivi és tan greu [calculat en un 74% en vint anys] que compliria per ser designada com una espècie en perill”, indicaven fa uns mesos els ecologistes. Però biòlegs experts en la matèria insisteixen que l’ONG “no fa servir una metodologia adequada”.
Debat sobre genètica
El Seprona assegura que va prendre més de 300 mostres biològiques de les guatlles que sortien de les granges lleidatanes intervingudes i els resultats confirmen que en el 90% dels casos es tractava de l’espècie exòtica invasora. Però la distinció entre les dues espècies no és tan senzilla, per als biòlegs. De fet, la guatlla japonesa i l’autòctona estan barrejades i generen fins i tot individus que són fèrtils. “Amb els marcadors moleculars és molt difícil diferenciar-les”, diu Marc Comalrena, enginyer agrònom i especialista en genètica animal. “Disposem de mètodes massa rudimentaris per ser capaços de discriminar espècies amb rigor científic –afegeix Jesús Nadal–. Encara no hi ha un sistema científic homologat i hi ha massa inseguretat jurídica en la definició de l’espècie”.
Una altra de les acusacions de la Guàrdia Civil és que algunes de les granges intervingudes estafaven els seus clients fent-los creure que estaven comprant guatlla comuna en lloc de la invasora. “No creiem que ni venedors ni compradors puguin arribar a distingir clarament una espècie de l’altra”, opinen els científics.
Granges investigades
Es dona la circumstància que Jesús Nadal ha estat consultat pels representants legals d’una granja del Pla d’Urgell que està sota investigació judicial. “El doctor Nadal és la veu més experta en aquest tema”, indiquen els responsables de l’explotació imputada. En qualsevol cas, els 58 ramaders de Lleida segueixen sota investigació dels jutjats d’instrucció de Lleida i Cervera, que dictaminaran si els porten a judici. La hipòtesi policial és que les granges implicades tenien, a més de la línia d’engreix de guatlles japoneses per a la comercialització com a carn de consum (pràctica permesa), una segona línia per alliberar els animals en vedats de caça, una activitat prohibida en tractar-se d’una espècie invasora. Però alguns dels grangers indiquen que el seu negoci de venda de guatlles vives “és pràcticament residual” i que no n’han venut per alliberar-les.
Els responsables d’unes altres granges ubicades al Segrià i les Garrigues, que també han estat investigades pel Seprona, indiquen que els agents van emportar-se fa uns mesos mostres biològiques, guies sanitàries i dades de facturació de les seves empreses per avaluar l’origen i el destí de les seves guatlles. Alguns dels ramaders han manifestat a l’ARA la seva “perplexitat” davant del cas i diuen que esperen la finalització de les diligències judicials per entendre l’abast de les acusacions.
