Núria Gil Sisó: L’última firma al llibre d’honor d'alguns pobles que he visitat encara era del president Pujol

LleidaFa poc més d’un any que Núria Gil (Soses, 1981) va marxar de la Diputació de Lleida per assumir el càrrec de delegada de la Generalitat a la vegueria de Lleida. A l'ens provincial, ella era la coordinadora del grup del PSC, i va saltar a l’administració autonòmica sense gaire més experiència que la de l’ajuntament del seu poble.

Llicenciada en psicologia amb un postgrau en assessorament financer. Com es trasllada això a la responsabilitat política?

— Fa anys, en una entrevista de feina per entrar a treballar en un banc, em van preguntar què feia una psicòloga al sector financer. Amb el temps vaig poder veure que la resposta era molt senzilla: es tracta d'escoltar, d’analitzar i decidir. Del món financer en puc extreure el rigor a l'hora de mirar xifres, pressupostos, projectes… De la psicologia, la capacitat d'entendre, d’empatitzar i de buscar solucions.

Ho està aplicant?

— Acompanyo alcaldes i alcaldesses en el seu dia a dia, perquè puguin aprofitar tots els recursos que ofereix la Generalitat al territori i que aquests recursos no deixin de traduir-se en millores en la qualitat de vida dels seus veïns.

Quants municipis de Lleida ha visitat des que va assumir el càrrec l’any passat?

— Tots

Caram. I, a partir d’ara, què?

— He conegut les necessitats dels ajuntaments, però tenim moltes entitats més del tercer sector, amb demandes particulars. Ara m'estic centrant molt en això. També vaig a conèixer tant empreses grans com petites, per conèixer la seva realitat. De fet, el president Illa ens va demanar als delegats que fóssim els seus ulls al territori.

Precisament, el president Illa va declarar, en la seva presa de possessió, que executaria la tercera gran transformació de Catalunya. En què consisteix això? S’ha assolit?

— L’objectiu del nou Govern era afrontar els problemes reals de les persones amb polítiques fructíferes. I fer-ho de forma reflexiva, sense precipitar-se, establint el diàleg, generant confiança i allunyant-nos de la confrontació.

Això significa posar la qüestió nacional en un segon pla, oi?

— No hem diluït la seva importància. El que passa és que li hem donat la importància que té. Nosaltres mirem de posar cada cosa al seu lloc. El tema de la identitat hi és, però no és una bena als ulls. Pensem més enllà i, sobretot, en les necessitats que té el país.

En què afecta Ponent, això?

— Hem canviat la mirada, la manera d'entendre tots els municipis i, sobretot, els petits. Hem de posar el focus en fer que el nostre territori no pateixi les desigualtats que ens estem trobant. La idea és que en un futur puguem treballar perquè, es visqui on es visqui, tinguem tots les mateixes oportunitats.

Doni-me'n algun exemple.

— La gestió de la campanya agrària n’és un. Afecta molts municipis que veuen doblada la seva població amb gent amb pocs recursos i creiem que hem de posar-hi el focus. Però també cal parlar de la importància del polígon de Torre Blanca, de l’estació intermodal que acollirà 12.000 trens anuals, de la gestió de Rodalies a partir del gener, de la convocatòria de noves places de Mossos…

Hi ha altres exemples, com el futur Eix de les Garrigues, amb dificultats per consensuar-lo amb els ajuntaments…

— La Diputació, la Generalitat i els pobles de les Garrigues Altes ja hem consensuat un conveni per millorar tres trams importants, entre Torrebesses i Castelldans, entre la Granadella i el Soleràs, i el camí de Bellaguarda i els Torms. Les reticències en aquest últim s’han resolt, després de comprometre’ns a assumir el manteniment durant cinc anys.

Per tant, la percepció lleidatana de desigualtats va pel camí d'esvair-se?

— Han canviat moltes coses i estem treballant-hi, però s'ha de reflectir en uns vuit anys.

Per què s’ha tingut aquesta sensació històrica d’inferioritat?

— En aquests últims mesos, he anat a molts pobles petits, de molt pocs habitants, i al seu llibre d’honor vaig veure que l’última signatura era del president Pujol! Amb això ja t'ho dic tot.

Què em diu?

— Són pobles que ningú ha visitat, a qui ningú els ha preguntat què necessitaven.

Com què?

— Et respondré amb un altre exemple. Vaig anar a Sant Guim de la Plana, on un dels seus nuclis agregats encara no tenia internet. Vam aconseguir fer-hi arribar la fibra en qüestió de quatre mesos. Hi ha pobles que depenen d’això per evitar el despoblament, perquè hi vagi gent a treballar.

Les desigualtats amb el món rural es pal·liaran amb l’Estatut del Municipi Rural?

— Vam portar-lo a aprovació sense modificar ni una coma. Creiem en el projecte, perquè és molt necessari que tinguem una llei que tingui en compte tots aquests municipis petits, des d’una visió molt àmplia, més enllà de colors polítics.

Però ara s’ha d’implementar…

— De fet, ja hem començat a implementar polítiques que van en favor d'aquesta equitat que defensa l'Estatut. La creació de l’Incasòl rural, d’una borsa d’habitatge rural, del pla de barris, de les mesures fiscals i dels fons de cooperació local… Hem de tenir en compte que el 45% dels municipis a la nostra vegueria, que són 67, tenen menys de 500 habitants.

Quines són les receptes per conservar la gent al territori?

— Es tracta de tenir tots els serveis bàsics coberts. És lògic que no puguem tenir un consultori mèdic a cada municipi agregat, però sí bones comunicacions.

Moltes comarques es queixen d’un transport públic deficient.

— És veritat que hem de filar més prim, però això suposa que hem de tenir més diners disponibles, aprovar pressupostos. La voluntat hi és i la solució a aquest greuge implica incorporar el transport a demanda. Mirarem de finançar-ho tant com puguem.

Les polítiques d’igualtat, una de les prioritats de l’antiga delegada a Lleida, semblen ara aparcades…

— No, no han quedat aparcades. Abans es lideraven des de la mateixa delegació però, per donar-hi la importància que tenen, vaig traslladar-les al departament d'Igualtat i Feminismes perquè puguin continuar treballant-hi. En qualsevol cas, les polítiques d'igualtat estan més repartides en tots els departaments, no només en un. La igualtat s'ha d’aplicar a tots els camps, s’ha de normalitzar.

En què ajuda que la Generalitat i el govern espanyol tinguin ara el mateix color polític?

— El primer que vull dir és que el govern governa per a tothom. Això és el primer que ha de quedar clar. Aquesta afinitat entre institucions es tradueix en més cohesió i protecció i en més capacitat de donar resposta a les necessitats que té la ciutadania. La política no és només el que fas, sinó quan ho fas i per què ho fas. Amb això vull dir que nosaltres treballem per prevenir, per protegir i per anticipar problemes.

I el mateix color el tenim també a les paeries de Lleida, Cervera i Balaguer.

— Que aquests governs municipals tinguin la mateixa mirada fa que els projectes no s'hagin d'estar renegociant. Tenim el mateix horitzó i anem avançant. Quan les institucions comparteixen la idea que la política ha de servir per protegir i per donar oportunitats al territori, tots hi guanyem.

Ha pensat quant de temps durarà la seva participació en la política activa?

— La implicació política ha estat un continu en la meva vida. Vaig començar de voluntària a Creu Roja, que era la meva aspiració de jove, però després es va traduir en ser regidora del meu poble. La idea és ajudar a fer més amable el dia a dia de la meva gent. Ara tinc l’oportunitat de fer-ho com a delegada, però ho puc continuar fent des d’un altre vessant.