Publicitat
Publicitat

EL NOU MAPA DEL SISTEMA FINANCER

Els tests d'estrès donen més confiança i demostren que no necessiten més capital

Les caixes se centren a captar nous accionistes

Les proves d'estrès de divendres només han estat una pedra a la sabata per a caixes i bancs. Tot i les crítiques, han estat millors que les de fa un any: han afinat més en l'exposició al crèdit i al deute sobirà.

Per oblidar els tests d'estrès, les caixes que s'han de transformar en bancs al setembre han concentrat la seva gestió a buscar inversors que puguin substituir en un termini màxim de dos anys l'Estat espanyol, que a través del Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB) hi entrarà com a accionista. Depenent de les valoracions, el FROB tindrà una participació més alta o baixa en el capital.

Fonts del sector van assenyalar que amb l'extrema volatilitat actual dels mercats financers i les borses, entitats com CatalunyaCaixa i Unnim han accelerat els contactes amb possibles accionistes que hi entrarien d'aquí a uns mesos com a socis de referència. Segons les mateixes fonts, "el que és realment important ara són les col·locacions d'entitats com Bankia i Banca Cívica d'aquesta setmana, que marcaran les valoracions de la resta de caixes", les quals en un mes i mig han de tenir enllestit el seu pla de futur. A curt termini, caldrà veure demà la primera resposta de les borses i els mercats als tests d'estrès, donat que es van conèixer després que tanquessin divendres al vespre. En tot cas, les proves han servit per donar més confiança al conjunt del sistema financer espanyol, que ha demostrat que no necessita més capital, i poca cosa més.

"Com les proves de càrrega d'un pont", aquella imatge d'un munt de camions carregats de pedres sobre una carretera abans que la inaugurin. Així va definir fa dos dies el governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, els tests d'estrès patrocinats per l'Autoritat Bancària Europea (EBA), un organisme de nova creació que no ha aconseguit unificar les assignatures que entraven a l'examen europeu. Malgrat que les proves fetes a un total de 90 entitats de 21 països europeus (representen el 65% dels actius financers de la zona) han perjudicat caixes i bancs espanyols perquè no han inclòs les provisions genèriques ni les emissions en convertibles, el resultat final ha estat millor que les realitzades fa un any, "que no van preveure una situació tan greu com la dels bancs islandesos, que tot i passar la nota de tall van fer fallida", va remarcar el professor de l'escola de negocis Iese, Jordi Soley. L'edició d'enguany ha mesurat millor alguns aspectes cabdals, com el tractament del crèdit i l'exposició al risc sobirà, el qual ha agafat una rellevància sense precedents els últims mesos. Segons Soley, l'encariment del deute dels països afecta especialment les entitats financeres, perquè en les seves emissions no només assumeixen el seu risc, sinó també el sobirà. "Els tests ajudaran a discriminar entre entitats, però també caldrà solucionar com més aviat millor la qüestió del risc-país, en aquest cas l'espanyol, que perceben des de fora", va afegir.

Escenaris

L'escenari més advers que va escollir l'EBA per a Espanya simulava una caiguda de l'economia de l'1% el 2011 i de l'1,1% l'any que ve. Les previsions reals fixen un increment del PIB del 0,7% i de l'1,7%, respectivament. Amb tot, les proves no han considerat la fallida financera de cap Estat, un exemple que s'acostaria al que podria passar a Grècia i de manera més remota a Portugal i Irlanda, sense comptar les pressions del deute a Itàlia i Espanya.

Fernández Ordóñez i la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, van coincidir el divendres a destacar el decret llei del febrer passat com a eix central en la reconversió del sistema financer espanyol. El govern va decidir llavors exigir un capital de màxima qualitat del 8% i del 10% en cas de cotitzar. "Això sí que representa una autèntica prova d'estrès, gairebé definitiva", va assenyalar un portaveu d'una entitat del sector.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT