Publicitat
Publicitat

LES RETALLADES DEL GOVERN

La majoria de les àrees residencials projectades, amb el 50% de pisos protegits, queden en 'stand by'

La crisi de l'habitatge fulmina les ARE

L'esclat immobiliari previ a la crisi va dibuixar fa quatre anys un mapa alternatiu d'àrees residencials estratègiques amb pisos protegits. Ara el Govern replantejarà els projectes, la majoria no iniciats.

En ple esclat urbanístic, amb una gran demanda per adquirir habitatges nous, amb el preu dels pisos pels núvols i amb evidents dificultats dels joves i la gent gran per accedir a un habitatge, l'anterior govern de la Generalitat va voler donar un cop de mà als ajuntaments amb les anomenades Àrees Residencials Estratègiques (ARE). Es tractava d'un instrument que permetia obtenir sòl de manera immediata i agilitzar els processos urbanístics. Els municipis desenvolupaven zones residencials per atendre la demanda i a més garantien que un mínim del 50% dels nous pisos havien de ser de protecció oficial, és a dir, s'havien de poder vendre o llogar a preus assequibles.

L'octubre del 2007 el Govern aprovava el decret llei que regulava les ARE i es va donar el vistiplau a 12 plans directors urbanístics corresponents a 72 ARE en 60 municipis catalans. Hi havia previstos construir 73.923 pisos, dels quals 40.012 tindrien algun règim de protecció en una superfície de 1.880 hectàrees. Dos anys després són escassos, per no dir cap, els plans urbanístics que tiren endavant. I per les paraules del conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, el seu Govern no té intenció d'accelerar-ne el procés, sinó al contrari. "La crisi ens obliga a canviar la política de les ARE. Moltes s'hauran de replantejar conjuntament amb el territori. El Govern només impulsarà les que tinguin prou consens per ser executades", va dir dimarts Recoder al Parlament.

De les premisses establertes en la definició de les ARE només una s'està complint: "Les ARE es constitueixen com unes eines anticícliques que avancen el planejament per tenir sòl a punt per construir habitatge i posar-lo a disposició del mercat quan sigui necessari". És obvi que el cicle, ara, és negatiu, que la gent no té diners per adquirir habitatge, que els promotors immobiliaris no volen arriscar diners en projectes on els beneficis serien molt inferiors per l'obligació de construir un mínim de 50% de pisos de protecció i que els ajuntaments prefereixen destinar els seus recursos econòmics a polítiques socials en detriment de les urbanístiques.

Endavant l'ARE de Martorell
Al Baix Llobregat, per exemple, s'havien aprovat onze ARE en nou municipis amb una previsió de 15.924 pisos, 8.956 d'ells de protecció oficial que ocupaven una superfície de 261,63 hectàrees. A hores d'ara només s'està executant l'ARE La Sínia II-Horta de la Vila a Martorell, on es construiran 1.080 pisos, la meitat de protecció oficial. La intenció és que aquest any ja es pugui treballar en aquesta zona de 21,6 hectàrees formada per dos àmbits discontinus i situada a l'est del municipi, al marge dret del riu Anoia. "Hi ha dues o tres empreses que estan interessades a executar el projecte", explica l'alcalde de Martorell, Salvador Esteve (CiU). És un anhel justificat "perquè a Martorell hi ha necessitat de nova vivenda, sobretot de treballadors de la Seat que ara es desplacen cada dia en autocar i busquen un lloc per viure més a prop de la seva feina", afirma Esteve. A banda dels pisos, l'ARE, tal com preveu el decret llei, tindrà zones verdes i equipaments. De fet, també s'hi ha de construir el nou hospital comarcal del municipi, encara que, com diu Esteve: "Aquesta obra haurà d'esperar, però tindrem el terreny".

Del total de les ARE previstes al Baix Llobregat sorprèn, per exemple, que s'hagin aturat les de Ribera Salines a Cornellà de Llobregat -2.497 pisos, 2.000 dels quals protegits-; o les dues del Prat, amb 3.442 pisos dels quals 1.853 en règim de protecció oficial.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT