Publicitat
Publicitat

DONES MALTRACTADES

Els analistes neguen la vinculació entre casos i aproven el debat públic

La violència masclista: hi ha efecte contagi?

Els experts rebutgen la tesi que els casos de violència masclista s'encadenin per efecte contagi. Atribueixen a l'atzar la concentració de morts registrada a Catalunya en aquesta arrencada d'any.

En les últimes tres setmanes han mort cinc dones a mans de les seves parelles, un gener negre que ha posat en alerta els estaments encarregats de protegir les víctimes de comportaments masclistes. Durant l'any 2011 el telèfon d'atenció a les dones en situació de violència (900 900 120) va rebre una mitjana de 30 trucades diàries -901 cada mes, un 39,7% per agressions físiques-, registre semblant al còmput del 2010 (910 trucades per mes). Els experts aporten explicacions a l'acumulació de casos.

Beneficis del debat públic
Cal fer visible la xacra sense banalitzar-ne la transcendència

El degoteig d'assassinats de dones a mans de les seves parelles -una víctima cada quatre dies des que va començar el 2012- ha tornat a obrir el debat sobre la conveniència de donar protagonisme a aquests actes de violència. Aporta cap benefici publicitar les agressions masclistes? Respon Montserrat Gatell, presidenta de l'Institut Català de les Dones: "És absolutament necessari parlar-ne, perquè ja és una xacra massa invisible ". Gatell utilitza les estadístiques per defensar els seus arguments. Recorda que les últimes dades del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) indiquen que menys d'un 2% dels enquestats -tant homes com dones- troben que la violència de gènere és un problema greu.

La psicoterapeuta i matemàtica Consuelo Barea, una de les expertes en casos de violència masclista més prestigioses de l'Estat, manté que no té sentit obviar les agressions per evitar una multiplicació dels casos: "La dinàmica dels maltractadors no s'explica pel contagi de casos. El maltractador es creu amb dret sobre la dona". El professor de psicologia i comunicació Jaume Almenara alerta, però, que el fet de difondre aquests crims com una "mena de llista que es va engreixant com si fos una competició" els pot donar cert "caràcter de normalitat". I que per això "cal anar amb peus de plom".

Degoteig de víctimes
L'acumulació de cinc casos en 21 dies a Catalunya, qüestió d'atzar

Els experts rebutgen que hi hagi cap teoria que expliqui la concentració de morts en pocs dies i un mateix territori, com ha passat aquest gener a Catalunya. "Hi ha una desigualtat ancestral entre l'home i la dona que persisteix i que, portada a l'extrem, condueix a la violència de gènere", apunta Barea. La psicoterapeuta rebutja les reflexions que vinculen els assassinats a la situació de crisi econòmica o la convivència durant els dies festius de Nadal. "És un error treure conclusions en un període tan curt de temps, no s'ha de buscar una relació de causa-efecte", raona Barea. Per al catedràtic de psicologia de la UB Antonio Andrés Pueyo, la resposta és clara: "Pura loteria". Pueyo defuig, també, l'argument de la proximitat de les vacances de Nadal perquè "la convivència durant més hores sí que pot justificar els casos de violència menys greu, però no els assassinats", que, puntualitza, són fruit d'una suma de factors, com ara els "comportaments obsessius, la voluntat de revenja i la gelosia patològica". Per al psicòleg Jaume Almenara la prolongació de la crisi econòmica pot tenir molta importància a l'hora d'explicar casos d'aquest tipus, perquè "l'ansietat i la tensió" associades a la precarietat poden acabar de "desbordar les persones en situació de risc".

El perfil de l'agressor
L'estrat social no condiciona, però la poca personalitat sí

Els experts insisteixen que el perfil de l'agressor no respon, obligatòriament, a unes determinades condicions socials. "És una violència estructural, que no té a veure amb la procedència, ni amb l'estrat social, ni els recursos econòmics", raona Gatell. "L'estrat social no hi té res a veure, l'única diferència són els recursos que té la dona maltractada per fugir", afirma la psicoterapeuta Consuelo Barea. "És una ideologia, no una patologia", afegeix Barea. Identitat pobra i tendència a la violència són dos elements claus, segons Jaume Almenara, per explicar la personalitat dels "homes que, desbordats, acaben matant les persones que teòricament estimen". Almenara apunta que són homes que "se senten menyspreats quan la parella els diu que ja no els estimen o quan, senzillament, ells se senten enganyats".

La feina pendent
Més formació, persistència i canvi social a llarg termini

La formació és la clau, segons els analistes, per superar el discurs de la desigualtat entre homes i dones. "S'han de prevenir les relacions abusives entre els joves", afirma la presidenta de l'Institut Català de les Dones. Gatell també reclama recursos en l'atenció a les víctimes i insta la societat a no defallir en aquesta lluita: "És una batalla eterna perquè l'eradicació de la violència masclista requereix un canvi social profund". Consuelo Barea comparteix la reflexió: "Tenim bones lleis, però l'educació de la societat requereix temps i hauran de passar generacions per superar aquesta desigualtat". Preveure aquests crims és "extremadament difícil, i prevenir-los, directament impossible", assegura el catedràtic Antonio Andrés Pueyo, que destaca la importància d'estudiar els casos que ja s'han produït per dibuixar-ne una seqüència concreta que pugui servir per protegir dones en situacions similar.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT