Publicitat
Publicitat

La troballa reforça les teories de la catalanitat del navegant

Cristòfor Colom hauria pogut salpar del port de Pals, ja operatiu al segle XV, segons una investigadora

Eva Sans, del Cercle Català d'Història, ha trobat documentació que prova que aleshores la vila empordanesa ja disposava d'una infraestructura portuària.

Pals ja tenia port al segle XV. Així ho ha demostrat Eva Sans, investigadora del Cercle Català d'Història. Sans ha trobat un albarà amb un segell sigil·logràfic de la Cort de la Batllia del Castell de Pals a l'arxiu de la Corona d'Aragó, al barri gòtic de Barcelona.  El manuscrit, datat el 29 de juliol de 1406 està signat per Joan Abril, i hi surt el nom d'Antoni Vinyals, patró de llagut, de Palamós, que hauria carregat al port de Pals un sac de farina per descarregar a Barcelona. Aquesta document no prova que Pals fos el punt de partida de les tres caravel·les de Colom, però confirma que la vila tenia activitat marítima i una infraestructura portuària. Un port operatiu "en el mateix segle en el qual el descobridor Cristòfor Colom va salpar cap al Nou Món", ha destacat la investigadora.

Sans també ha estudiat el segon viatge cap a les Amèriques i, afirma, en aquella ocasió s'hauria sortit de Barcelona i s'hauria fet una aturada de tres dies a Cadis per carregar queviures. Segons Sans, la història oficial està "esbiaixada" i ha fet desaparèixer "el paper de Catalunya i de la Corona d'Aragó en la descoberta d'Amèrica". Malgrat tot, no és el primer cop que s'apunta a aquesta teoria. Ja el 1990, l'historiador Jordi Bilbeny va parlar de Pals com a probable punt de partida de Cristòfor Colom.

Més continguts de