Festivals que són més que música

Augmenta el nombre de cites musicals que ofereixen activitats socials en paral·lel als concerts i que es posicionen políticament
Una de les xerrades a l’Espai Consciència del Clownia / CLOWNIA ESPERANZAH! AMNISTIA INTERNACIONAL

Què s’espera d’un festival de música? ¿Que sigui un espai d’oci on veure els teus grups preferits o bé que abanderi una causa o missatge? Avui comença el 24è Rototom Sunsplash, amb una programació ètica i social que gairebé fa ombra a la musical. Però la cita de Benicàssim és només un dels nombrosos exemples que demostren que, en els últims anys, cada cop hi ha més festivals que programen xerrades, tallers i performances i que firmen acords amb entitats socials i ONGs. Els models són tan dispars com els mateixos festivals, i evidencien la necessitat d’una part de la societat de recollir el testimoni de la cultura amb causa.

Rototom, música amb la mirada a Àfrica

Clownia

L’embrió de la cultura comunitària i l’esperit crític

Clownia és una ciutat llunyana, idealista i idealitzada, que encarna els valors i les inquietuds del grup de música Txarango i que -des del 2014- cobra vida en un festival de tres dies a Sant Joan de les Abadesses. “És un festival per a 5.000 persones, que no es vol ampliar, tot i fer sold out cada any”, explica Laura Arau, una de les responsables de l’Espai Consciència. Això, sumat al fet que és el primer que “es fa fora de les grans ciutats”, dona una idea del seu compromís amb “les accions i no només les paraules”.

Una carpa de circ ha sigut el lloc de trobada per a les organitzacions, entitats i públic que, sota el lema Pensament crític per canviar el món, han format part de les diverses activitats organitzades. “El Clownia no només vol donar veu a les ONG, sinó participar en una transformació de la societat -explica Arau-, entenent que les mateixes accions dels festivals, es vulgui o no, són polítiques”. Clownia reivindica que la cultura no pot tenir una “finalitat decorativa”, ser un engranatge més del consumisme, sinó que cal garantir que sigui un “bé comú i accessible”, i per això ofereixen moltes activitats obertes. Per a Arau i companyia, el retorn d’aquest model és ben clar: en primer lloc, “veure la implicació del poble”, tant de l’Ajuntament com dels botiguers i dels veïns voluntaris que hi participen; i, després, “la creació de consciència”, la possibilitat d’oferir opcions alternatives al discurs mainstream per així crear ciutadans amb opinió, resumit en el lema “qui sembra rebel·lia, recull llibertat”.

Cruïlla

El delicat equilibri entre els negocis i les causes socials

“La rendibilitat del projecte [Cruïlla] no hauria de ser incompatible amb el fet d’oferir espais perquè les entitats o els artistes transmetin missatges de transformació social”, assegura Jordi Herreruela, director del festival Cruïlla. La seva opció cerca l’equilibri en un terreny d’arenes movedisses, sense fer-ne bandera per allò de la coherència interna. Col·laboren amb entitats de caràcter social i ètic com Amnistia Internacional, Oxfam Intermón i Greenpeace, entre d’altres. Però a la llista també hi apareixen marques com Estrella Damn i partners com Coca-Cola i el RACC. “Els patrocinadors són necessaris perquè un festival sigui possible”, diu Herreruela, i fa un càlcul ràpid: 90 euros per abonament per veure 45 bandes suposa pagar dos euros per artista.

“És clar que sense els patrocinadors ens tocaria apujar el preu de les entrades”. Tot i això, no cal renunciar a ser “una plataforma per ajudar aquestes entitats a comunicar els seus missatges i ampliar la seva base social”. El director assenyala que, més que parlar en termes de retorn, prefereix pensar en allò que pot aportar-los el Cruïlla. Això sí, sense oblidar que són un festival de música i no “una fira d’ONGs”. Herreruela es mostra satisfet per l’equilibri assolit i té clar que mai no s’han volgut valer del missatge social “per vendre”. “Donem missatges a través dels artistes que hi actuen i amb les entitats que hi participen. Però no en tenim un de propi, perquè som un negoci”, sentencia.

Esperanzah!

Un plantejament global aplicat de manera local per canviar el món

El 7, 8 i 9 d’octubre, al Parc del Llobregat, se celebrarà la vuitena edició de l’Esperanzah! El símbol d’exclamació és inherent al festival: no és pas un error tipogràfic, sinó una mostra de l’entusiasme i l’esperit combatiu dels organitzadors. L’entrada al festival és un donatiu de 12 euros que es destina a entitats locals i internacionals com Stop Mare Mortum, Cor Safari, Dones Rumb a Gaza i Proactiva Open Arms. Gràcies al seu teixit de voluntaris i les ajudes que reben poden destinar a aquestes causes la totalitat de la recaptació, que l’any passat va ser de 196.000 euros. Activistes i ferms defensors de la música com a eina de transformació social, formen part del moviment Cultura amb Causa, que aglutina cites com BarnaSants, Canet Rock i Clownia, a més de les entitats esmentades. “És la festa de l’economia solidària -explica el director de l’Esperanzah!, Oscar Rando-. És el convenciment que un altre món és possible”. Una afirmació que es posa en pràctica a “Sant Cosme Valley [emulant Silicon Valley], referent de l’economia col·laborativa”. Un barri que ha experimentat en la seva fesomia les millores derivades de les accions locals impulsades des del festival.

“Vivim un moment històric solidari”, diu l’Oscar, que és conscient de la nova tendència entre els festivals d’oferir programació social. El director en celebra l’augment, tot i que és crític amb alguns festivals que “pujaran a l’onada” per treure’n rèdit, sense creure que han de ser “alguna cosa més” que música. En un moment en què la crisi migratòria, el canvi climàtic i la tensió nuclear ocupen una bona part dels diaris, Rando afirma que “ara és el moment de la consciència”. Els festivals, com a agents que formen part d’aquest món, “no poden ser neutres” i assegura que l’Esperanzah! és un festival “molt polític però no partidista”. Davant l’opció d’aquells que vulguin fer servir els festivals com un espai lúdic i de descompressió, Rando afirma: “Des de la llibertat que tots tenim, cal prendre partit amb discursos i sobretot accions”.

Som Refugi

La música contra l’apatia, la frustració i la injustícia

El 22 d’octubre la Sala Apolo va acollir Som Refugi, un dels primers concerts per recaptar fons per als refugiats. Però no va ser l’últim: Volem Acollir al Sant Jordi al febrer i el pròxim Give a Home de Sofar Sounds amb Amnistia Internacional en són alguns exemples més. “És molt dur pensar que hi ha milers de persones intentant sobreviure i que simplement ens en lamentem des del sofà”, explica Maria Sagrera, una de les organitzadores del concert. De seguida va comptar amb el suport de l’Apolo i de professionals com Anna Romeu i Louise Samson. Davant de la qüestió sobre si la dimensió social dels festivals va en augment, la Maria creu que l’escena musical “sempre ha estat polititzada”, i emfatitza que “cal no perdre de vista que l’objectiu dels festivals és vendre entrades”. Igual que Jordi Herreruela, la Maria creu que el perfil de consumidor de música està “més sensibilitzat amb certs temes” i per això considera normal que s’aprofitin aquests espais. Sagrera no ha dubtat a posar en pràctica la seva màxima que les “petites iniciatives poden agafar magnituds impensables” i, per tant, ja “no val l’excusa del «Jo no hi puc fer res»”.

Ana Gómez, cap de premsa d’Amnistia Internacional, subscriu la idea que “els festivals ja no es limiten a oferir una proposta musical” perquè cada vegada són més conscients de “les injustícies socials”. Més enllà de l’estreta col·laboració amb el Cruïlla, l’ONG participa en altres iniciatives musicals per “sensibilitzar sobre els drets humans al món”, diu. El seu objectiu és arribar “a tota mena de públic”. I per fer-ho utilitzen l’art com a motor transformador, com demostra la seva comunitat Arts for Amnesty. Més enllà de modes o no, Gómez espera que “més festivals s’uneixin” a aquest moviment, perquè Amnistia Internacional celebra “totes les expressions artístiques que connecten les persones i que es prenen la justícia com una qüestió personal”.

Les

Més continguts de

le
PUBLICITAT
PUBLICITAT