Publicitat
Publicitat

Cinema

Film de profecies a Barcelona

El director de les seqüeles de la saga de terror 'Saw', Darren Lynn Bousman, rodarà des de gener a Barcelona '11.11.11'.

Les combinacions numèriques curioses al calendari, vinculades a la fi del món i altres catàstrofes o les vingudes de messies demoníacs, sempre han donat joc en el gènere fantàstic, com bé sap Bousman, que aquests dies es troba a Barcelona per ultimar localitzacions i una selecció internacional d'actors, en la qual hi haurà espanyols.

En una entrevista a Efe, Bousmam, autor també del guió, no revela massa del contingut de la història -esperant que el "màrqueting viral" faci la seva feina- encara que a la breu sinopsi es parla d'una teoria numèrica que vaticina, en la data del títol, l'obertura d'una misteriosa porta 11 que portarà al món "alguna cosa sobrenatural" per la qual cosa obliga els àngels a convertir-se en guardians.

Per augmentar el "misteri" entorn del seu contingut, la pel·lícula es començarà a rodar l'11 de gener (11-1-11) i s'estrenarà l'11 de novembre (11-11-11), en una d'aquestes caramboles buscades que tant agraden als freaks dels films de terror, que no s'acostumen al fet que mai passa res quan arriba la temuda data.

Bousman (Kansas, 1979), un nom que els aficionats al terror associen sense dubtar al "gore" -com a responsable de les lliures 2, 3 i 4 de la sèrie Saw i altres films de sang i vísceres- opta en aquesta ocasió per un terror més místic i atmosfèric, i on la ciutat de Barcelona serà "un personatge més".

La religió i el concepte de fe són altres dels ingredients amb els quals juga aquesta producció, al cap i a la fi per a Bousman, llicenciat en religions asiàtiques, els grans abismes terrorífics amb els quals s'enfronta l'home són: "el pensar que estic equivocat amb les meves creences, la por cap al desconegut i la soledat".

Al marge d'aquest misticisme, el mateix director s'atreveix a fer una profecia: "El 3-D no serà la salvació del cinema", i assenyala que l'efecte estroboscòpic podrà ser una fórmula per a títols com Avatar de James Cameron, però no creu que sigui la fórmula per a films del tipus Mi cena con André, de Louis Malle, assegura entre rialles sobre un sistema que considera s'està utilitzant en excés.

"La nostra pel·lícula està feta en 2-D, podria ser en 3-D, possiblement, però no ens interessava, potser la seqüela... però sense que doni mal de cap", afegeix.
L'elecció de la capital catalana com lloc de rodatge té molt de personal. A més de per ser una ciutat que el fascina, està relacionada amb les seves visites al Festival de Sitges, on va presentar "Repo!" i "Mother's day" -que va clausurar l'última edició- i en la que es va declarar a la qual ara és la seva actual dona.

Com balanç de la dècada que acaba, en la que el cinema fantàstic ha tingut un gran auge, Bousman elegeix els films de "cineastes que s'arrisquen" i que més li han agradat: The black swan, de Darren Aronofsky, o Martyrs, de Pascal Laugier, i cita també alguns títols espanyols com El laberinto del Fauno, de Guillermo del Toro, El Orfanato, de José Antonio Bayona, i REC, de Jaume Balagueró.

Sobre l'insubmergible Paris Hilton, que va treballar en l'opera musical gore Repo! The Genetic Opera, i el nom del qual apareix inevitablement en les entrevistes que li fan per tot el món, Bousman només té bones paraules.

"És una dona de negocis molt intel·ligent que ha convertit el seu nom en marca, en negoci. Darrere d'aquest personatge hi ha una dona llista, sofisticada i amb un discurs interessant, però no quadrava per a un tema dramàtic com 11.11.11, fa broma el director.

Al costat de Bausman, està a Barcelona el productor de la cinta, Wayne Rice, responsable d'èxits com Un dia de Sant Valentí, el film de Garry Marshall protagonitzat per Julia Roberts.

Rice, considerat com un dels productors independents de més projecció assegura que cada pel·lícula, al marge del seu pressupost suposa un repte. "Ara amb aquest projecte més petit, el desafiament és aconseguir una bona pel·lícula amb pocs diners, com va ocórrer amb Paranormal Activity, on la visió del director és més fàcil d'identificar, sense quatre-cents assistents ni recobert de 3-D", defensa.

Més continguts de