Publicitat
Publicitat

MEMÒRIA HISTÒRICA

El cens dels 1.821 manresans represaliats pel franquisme

Manresa és una de les primeres ciutats de l'Estat espanyol a fer públics els noms dels qui van estar a la presó, en camps de concentració o en batallons de treball forçat

L' Associació Memòria i Història de Manresa ha publicat a la seva web el cens dels 1.821 veïns d'aquesta ciutat que van estar privats de llibertat durant el franquisme. La capital del Bages, doncs, es converteix en una de les primeres ciutats d'Espanya a fer públiques aquestes dades de memòria històrica.

Apareixen el nom i les xifres de la repressió franquista a Manresa entre els anys 1939 i 1975, fins i tot les dades de persones que van estar en camps de concentració, batallons de treballs forçats, presó o en altres llocs que la dictadura va crear per castigar els que discrepaven políticament del règim. Fonts de l'Associació de Memòria Històrica de Manresa han assenyalat que gràcies a aquest cens, per primera vegada es té una aproximació quantitativa del volum de la repressió franquista i el seu impacte a la capital del Bages.

El treball històric també permet accedir al perfil de les persones que van patir la repressió, amb dades com la seva afiliació política o sindical, l'edat, la professió, el tipus de condemna, el lloc de naixement o la situació familiar. Aquesta recopilació de noms ha estat possible després d'una feina exhaustiva de buidat de documentació de diversos arxius, per la qual cosa a la web també es poden trobar fitxes de camps de concentració, documents procedents de sumaris de consells de guerra o informes policials i penitenciaris de l'època.

També es pot accedir a denúncies, sentències, notificacions de condemnes de mort, diligències d'execucions, cartes dels condemnats, avals de bona conducta o fitxes de llibertat vigilada, cosa que, segons l'associació, permet documentar el funcionament de la justícia militar, les delacions o les condicions de vida a les presons.

Més continguts de