Futbol i dansa: Dues cares de la mateixa moneda al festival Grec

BarcelonaLa partida es va jugar per primera vegada a FiraTàrrega i es va endur la copa: el premi que atorguen els professionals del festival. Avui i demà l’espectacle de Vero Cendoya desplegarà el seu terreny de joc a la plaça Margarida Xirgu i serà gratuït, per celebrar els 40 anys del festival Grec. Es tracta d’un partit de futbol que encara cinc ballarines amb cinc jugadors de futbol, homes contra dones, “la bèstia contra la cosa més mínima”, diu la directora. La idea de La partida sorgeix d’observar “quants espectadors té el futbol i quants, pocs, té la dansa, que crec que és una eina per canviar el món”. D’aquesta manera, utilitza un format ultrapopular per “confrontar temes vitals, per parlar de la vida”, explica, gràcies a textos d’Eduardo Galeano que sonen per megafonia amb la veu de Blanca Portillo i música en directe.

Humor i circ per a tots els públics

La dansa, aquesta vegada barrejada amb l’humor, també serà la base d’ Así en la tierra como en el cielo, la nova producció de la companyia Mar Gómez, que es podrà veure avui i demà al Mercat de les Flors. La idea de partida sorgeix d’imaginar que la frase “Ha passat a millor vida” és falsa: “¿Què passa si quan mors, allà on vas tens el mateix, les mateixes mancances i incapacitats, però és pitjor perquè no hi ha esperança en el més enllà?”, planteja Xavier Martínez. Quatre personatges viuran aquest infern celestial en versió dansa-teatre, un “Gran Hermano postmortem”, diu Martínez, en què “l’atzar no només condiciona sinó que regeix la vida”.

El Grec arrodoneix la dosi de riures amb una funció especial de comiat del Circus Klezmer (avui al Teatre Grec) i una ració de Rhümia. Al Teatre Lliure, fins diumenge, els pallassos de Rhum tornen a la pista amb un muntatge “més punky, més gamberro, amb més música i més confeti”, promet Martí Torras. Un nou homenatge a Monti, ara des de darrere les bambolines.