Publicitat
Publicitat

Crònica de Palmarin ( I 4)

L'hospitalitat de la gent I la bona cuina

Deveu haver notat, els que goseu llegir aquestes cròniques, que no dic noms a banda dels de la gent que ja tots coneixeu al meu costat de sempre, com la Laura. Va ser amb qui vaig descobrir aquests paratges. Ho faig perquè si bé m'ho passaria millor definint amb el seu nom la gent que m'acompanya o descric, la llibertat del seu anonimat m'imposa un respecte que procuraré no violentar. Així que si en algun moment em sento necessitat d'anomenar les persones de qui parlo, ho faré amb un nom fals. Molta gent d'aquí, els musulmans per exemple, tenen la creença que quan els fas una foto els robes l'ànima. Sospito que el meu ateisme és més militant que mai, però potser tenen una mica de raó.

La primera volta que vaig venir a Palmarin, el meu amic senegalès de Porrera em va fer una llista de mitja dotzena d'hotels que hi ha disseminats per la zona. Vaig demanar-li si n'hi havia cap que no fos de capital europeu. Finalment, de propietat africana, de veritat africana, n'hi havia pocs, i vaig decantar-me pel Yokam. Em sembla que la vaig encertar. Les comoditats europees dels hotels africans són escasses, però les pròpies són molt generoses. Si mai veniu per aquí haureu de triar què voleu.

Un avantatge sí que no es pot dissimular. Sent la gent de l'hotel de la mateixa comunitat de Palmarin, la integració és per la via directa i quan t'acompanyen pel poble et presenten amics, amigues, infinitat de parents, i et fan participar de qualsevol esdeveniment festiu que hi hagi a la comunitat amb una naturalitat que d'entrada descol·loca i corprèn. Durant els primers quinze dies de ser aquí amb la Laura, vam assistir a casaments, batejos, festes de lluita, trobades de dansa... Hi va haver un moment que ens semblava molestar i començàrem a fer-nos enrere, fins que el director de l'hotel ens va confessar que portar algun estranger a la festa donava categoria al convidat que el duia. Amb la Laura no gosàrem posar-nos preu, però hi va haver algun comentari.

Aquí dels hotels senzills en diuen campaments. Consisteixen en cabanes més o menys sofisticades que guarden traces de les tradicionals i que envolten una o dues estances principals que donen els serveis: restaurant, cafè, terrassa, recepció, tot sigui dit amb prudència. La majoria són a prop de mar. En el que jo estic, el mar és una presència física i sonora constant, imponent, algun dia n'hauré de parlar. La temperatura és bona, quan fa més fred, cap al gener o febrer, al migdia es freguen fàcilment els vint-i-vuit graus i de nit costa molt baixar dels 20. No en feu cas si veieu passar els autòctons amb anoracs i gorres per protegir-se del fred horrorós que senten. La temperatura segueix sent excel·lent.

Al Yokam es menja bé. Es podria dir que, per les expectatives, fins i tot molt bé. La recepta és senzilla: arròs cuinat de moltes maneres, amb el mill -aquí és el cultiu majoritari- fan el cuscús senegalès, tot i que també el marroquí. També hi ha molt bons llegums de temporada, mandioques saboroses, les salses gustoses (quasi sempre picants), fruites extraordinàries. I encara cal afegir el protagonista que defineix la cuina de Palmarin: el peix (barracudes, raps, llenguados, meros, carpes vermelles, marisc, sípies...), d'una qualitat magnífica i que reparteixen generosament. Si vas en pla catalanet estalviador i compares el preu que costaria a casa i el que et faran pagar aquí, guanyes una picossada cada dia. Ja us ho fareu.

Estic notant que se'm comença a posar cara d'anunci d'agència de viat ges. Plego.


 ELS PRÒXIMS CAPÍTOLS DEL DIETARI  ELS PODREU LLEGIR A LA WEB DE LA FUNDACIÓ LLUÍS LLACH

Més continguts de