Mor l'artista Jordi Cuyàs als 60 anys

BarcelonaLa figura de Jordi Cuyàs (1957-2017) desborda qualsevol etiqueta: la seva obra s'estén en el camp del dibuix, l'escultura, el vídeo, l'animació, l'art públic, les arts escèniques i el 'net art'. Així mateix, va desenvolupar una extensa trajectòria com a professor i també va treballar en el camp del disseny gràfic i d'exposicions. "Era una persona discreta i humil i la seva obra no ha tingut la repercussió que li hauria agradat. Tenia una gran capacitat de col·laboració i amistat", afirma Manuel Guerrero, que va ser el comissari d'una de les exposicions més destacades de Cuyàs, 'Tamboret blanc, mirall negre' (2007). Tot i que potser no és molt conegut pel gran públic, la mort de Jordi Cuyàs, dijous als 60 anys, després de partir una aturada cardíaca, ha deixat un impacte profund en el seu entorn. "Era una persona tremendament generosa i optimista, era una persona molt estimada", afirma Llogari Casas, el director de l'Escola d'Art i Superior de Disseny Pau Gargallo de Badalona, on Cuyàs va treballar durant més de vint anys. De fet, s'havia jubilat al març. "Tenia la plaça de professor de disseny gràfic, però el podies posar en molts llocs diferents. També era una persona molt competent en els camps de la il·lustració i el vídeo", subratlla Casas. Està previst que pròximament l'escola li dediqui un homenatge. "El més bonic del Jordi era la seva capacitat de combinar la seva recerca personal amb la seva obra, la docència, la documentació i de provocar l'encontre de gent que ve del món de la literatura, el cinema, la il·lustració. Sempre estava molt atent a trobar llocs d'encontre entre diferents disciplines", diu el professor de la UB Martí Peran. "Era molt generós, no tenia cap afany de protagonista, sempre facilitava les coses perquè el treball dels altres tingués visibilitat i centralitat", subratlla.

Precisament, com recorda Manuel Guerrero, Jordi Cuyàs s'havia interessat molt en l'animació, que li va permetre fusionar el dibuix i el vídeo. "Era una persona molt emotiva, i la seva obra està marcada per la fragilitat, tant en els dibuixos com en les escultures", explica Guerrero. L'última exposició de Jordi Cuyàs, 'Espriu recordat. Manuel Cusachs i Jordi Cuyàs", al Museu Vida Rural de L’Espluga del Francolí, remunta a l'any 2014, on va tornar a mostrar deu personatges del mon de Salvador Espriu animats que havia exposat amb el títol 'Espectres al laberint grotesc' al centre mataroní Can Palauet el 2013 dins els actes de l'any commemoratiu del poeta. "El seu dibuix té una força tot i l'aparent simplicitat que em sembla impressionant. Treballava molt la gestualitat, més que temes concrets. Era una manera d'expressar la seva manera de fer i de pensar l'acte creatiu", diu la conservadora del Macba Teresa Grandas. "Crec que el que el Jordi va saber fer és estar situat en un espai molt personal. Una de les coses que m'agradava d'ell és la seva tranquil·litat, que no tenia la necessitat d'estar en un sistema ni en un corrent determinat –afegeix–. Sempre va fer la seva pròpia via, un recorregut molt pausat. Sempre li vaig agrair molt el seu somriure permanent, la seva franquesa,i la seva alegria. I li hem d'agrair que en un moment en que tots tenim la necessitat d'ubicar-nos, a vegades d'una manera supèrflua; ell no estès en aquesta superficialitat". "Era un grandíssim dibuixant, i després sabia traduir el dibuix als vídeos, que són poc coneguts. És molt interessant veure com els vídeos venen del dibuixos", explica Peran.

Els últims anys Jordi Cuyàs havia treballat en el camp de les arts escèniques, sobretot amb el director mataroní Josep Rodri, amb muntatges que s’han pogut veure en festivals com el Grec, el Festival Internacional de Teatre de Sitges, el Sismògraf d’Olot, la Feria de Teatro de Ciudad Rodrigo i la Fira Tàrrega. La seva última col·laboració porta per títol 'Welcome', i s'ha estrenat enguany.

Jordi Cuyàs fill de l'artista Manuel Cuyàs i Duran i germà de l'escriptor i periodista Manuel Cuyàs, i va estudiar belles arts a la Universitat de Barcelona. "Vaig fer la primera exposició als divuit anys al museu quan feia primer de carrera. Tenia moltes ganes de fer coses, era molt llançat", explicava l'artista en una entrevista. "Intento sempre enviar idees, conceptes, missatges. De fet, l’artista no deixa de ser com un nàufrag que envia missatges en ampolles al mar a veure qui les recull", va subratllar. Als anys 80 va ser el fundador, juntament amb el poeta J.M. Calleja i l'escultor Jaume Simón, del col·lectiu CAPS.A, que està considerat com un projecte pioner en el camp de les revistes objecte a l'Estat. El primer número va aparèixer l'any 1982 i consistia en una petita capsa que contenia "poemes, dibuixos, fils de seda, olors i atzars".

L'escultura més coneguda de Jordi Cuyàs és 'La Matarona', una peça pública de grans dimensions que durant anys es va exposar a la plaça França de Mataró i que a partir de l’octubre es tornarà a exposar, però en una altra ubicació. L'obra té la particularitat que és mòbil i pot adoptar diferents configuracions. Abans de Mataró es va exposar en diferents indrets entre els anys 1986 i 1988. També va realitzar l'esgrafiat monumental que hi ha al camí ral de la capital del Maresme i que recorda l'arribada de les relíquies de les santes patrones a la ciutat.

La força de l'art contemporani a Mataró

Jordi Cuyàs va ser també un dels fundadors, l’any 1996, de l’ACM, l’associació per la cultura i l’art contemporani a Mataró. “El Jordi sempre estava molt atent a documentar-ho tot, i gràcies a això hi ha material de moltes coses que s’han fet a Mataró”, diu Martí Peran. Aquesta entitat és un reflex del compromís de Mataró amb l’art contemporani des de la fundació del Museu de Mataró l’any 1942. “Tàpies hi va fer la primera exposició indiviual en un museu l’any 1953”, recorda l’historiador Àlex Mitrani. “Mataró no només és un referent nivell local. El seu paper com a punt d’avantguarda es manté fins els 70 i torna a rebrotar a mitjans dels 90 amb iniciatives com l’ACM, que és una de les més importants del territori”, subratlla.