El Museu de Cultures del Món obre les portes

BarcelonaEl Museu de les Cultures del Món obre les portes aquest dissabte 7 de febrer amb 529 peces de tots els continents. L'espai és emblemàtic: són la casa Mora, o del marquès de Llió, i la casa Nadal amb més de 500 anys d'història. L'Ajuntament de Barcelona ha invertit 7,4 milions (5 milions en la rehabilitació dels dos edificis i 2,4 en la museïtzació) en aquest nou equipament que dóna la volta al món a través de l'art. "Per primera vegada l'Ajuntament de Barcelona posa en el panorama museístic de la ciutat un art que no és català ni europeu. El museu convida a explorar llocs on no s'ha estat mai", ha dit Josep Lluís Alay, director de Patrimoni, Museus i Arxius de l'Ajuntament de Barcelona i nou director del museu.

En una de les dues cases gòtiques, que ara acullen el Museu de les Cultures del Món, hi havia hagut la col·lecció d'art precolombí de Monique Müller i Jean-Paul Barbier. A l'altra, del 1982 al 2008, el Museu Tèxtil i d'Indumentària i , fins al 2012, el Museu del Disseny de Barcelona. "Ha estat un repte patrimonial important no perdre l'oferta cultural dels dos anteriors equipaments i fer visibles col·leccions que no estaven a disposició del públic", ha afegit el regidor de Cultura del consistori, Jaume Ciurana. "Hem descobert coses en el fons propi que sovint no estaven ni inventariades. S'ha fet un gran treball de recerca", ha afegit.

Entre aquestes peces, destaca una escultura africana d'Osun, deessa de l'aigua dolça dels rius, de l'artista africà Olowe d'Ise (1873-1937). "Hem descobert que era d'aquest artista gràcies a la col·laboració de la Universitat de Wisconsin", assenyala Alay. La peça era al fons del consistori i formava part de la col·lecció de Miguel Nuñez de Prado, un militar que va estar destinat a l'Àfrica i que van afusellar al 1936 perquè era republicà. Una altra peça força espectacular del museu són les escultures dels Asmat. Aquest poble, situat al sud-oest de l'illa de Nova Guinea, treballava els pals 'bisj', tallats i erigits en grans cerimònies funeràries per retre homenatge als guerrers a qui havien tallat el cap a la batalla. Alay també destaca les pintures sobre escorça d'artistes australians, una de les altres redescobertes del fons de l'Ajuntament de Barcelona. Tenen els orígens en la pintura en abrics rocosos de fa més de 40.000 anys i van ser descobertes a la Terra d'Arnhem a final de segle XIX. El 2014, en una subhasta a Londres, el consistori va adquirir una de les altres peces úniques del nou museu: un Buda en dejuni dels segles II-III. Hi una una altra obra d'art procedent de Veracruz també força curiosa: les 'chiuateteo', dones divinitzades per haver mort en l'intent de donar a llum. Se'ls pintava una barba i se'ls equiparava amb els guerrers morts en combat.

Al museu es poden veure moltes peces de la col·lecció de la Fundació Folch, prop de 2.400 objectes d'art cedides en préstec durant 20 anys al consistori barceloní. Hi ha també peces del fons del Museu Etnològic de Barcelona i de destacades col·leccions privades del país, com ara la Fundació Arqueològica Clos i la Col·lecció Arqueològica Duran Vall-llosera. També s'exhibeixen peces del Museum of Archaeology & Anthropology de Cambridge. Al maig, s'inaugurarà una exposició temporal sobre l'escriptura i fins el 7 d'abril l'accés al museu serà gratuït. El museu també es vol convertir en un centre de recerca i col·laborar amb altres museus de les cultures del món.