Publicitat
Publicitat

TEMPORADA TEATRAL

Sergi Belbel: "La conselleria vol anar cap a un model mig públic, mig patrocinat"

Crisi "No abaixarem la qualitat i no renunciarem a ser un centre de producció" Futur "El contracte programa s'ha de revisar perquè sense un pressupost adient és impossible"

Sergi Belbel va presentar ahir la seva penúltima temporada com a director del Teatre Nacional. Serà un any marcat per un triple número 15: ha programat quinze obres, han patit una nova retallada dels ajuts públics d'un 15% i se celebren els quinze anys de la inauguració del TNC.

Com compensa el Nacional la retallada del 15%?

Reduint el nombre d'espectacles de la temporada a 15. No hem volgut reduir els pressupostos de cada producció, no farem un Mercader de Venècia de crisi. I tampoc no renunciarem a ser un centre de producció. Podria haver farcit la programació amb 25 espectacles ja fets, però he optat per donar feina i mantenir la nostra essència: si no fem Verdaguer, Maragall, Pous i Pagès o el projecte T6, qui ho farà? Reivindiquem la nostra parcel·la: els nostres autors i els textos de la dramatúrgia universal per al gran públic.

El conseller Mascarell diu que s'ha de "normalitzar la dificultat".

A un creador són temes que no li agraden, però és la realitat i és molt angoixant sobretot quan tens la infraestructura del TNC. Si m'encongeixen el pressupost i l'edifici, ja em va bé, però no és així: he d'omplir els metres cúbics de sempre!

Es pot explotar millor el paper de la inversió privada al teatre?

Hi ha tres fórmules. La privada esponsoritzada, que és Broadway, el sistema americà, que aquí és impracticable si no canvien les lleis perquè les empreses que aporten diners a la cultura tenen uns incentius fiscals molt baixos. El segon és el model mixt, el londinenc: el govern hi aporta el 50% i l'altre 50% se'l reparteixen les empreses patrocinadores. I l'altre model és el nostre: pràcticament tot públic i un patrocini que no arriba al 15%. La idea del conseller és anar cap a l'equilibri, cap a la fórmula mixta. Ara, aniria bé que es fessin lleis de mecenatge.

La decisió de mantenir la companyia T6 és un avís per al successor?

Sí. Jo vaig insistir per mantenir-la, pel gran resultat que ens ha donat i per demostrar que és possible fer una companyia pròpia al TNC. La del T6, multiplicada per 8, unes 40 persones, estaria bé. És possible, però en els temps que vivim és difícil.

El 2012 deixarà el càrrec. Té ganes de reactivar-se com a autor?

I tant! Com a director no he patit gaire, perquè tot i que abans d'entrar al Nacional havia arribat a fer quatre espectacles per temporada i ara he passat a un, com a mínim aquesta obra era al TNC. Ara bé, la meva part d'autor s'ha vist seriosament perjudicada. No he parat d'escriure però a deshores, robant hores de son, en males condicions i no n'estic content, de tot el que he escrit des del 2006 fins ara.

El TNC celebra 15 anys. S'imaginava aquest recorregut?

No. No hi parava atenció. Vaig pensar que en Flotats muntaria el teatre que ell portava de França i que ja havia atret molt públic al Poliorama. Però com que el van fer fora no vam poder veure el projecte que havia imaginat. Després Domènech Reixach va carregar-se el mort a les espatlles i durant 8 anys va aguantar en contra de tothom... Va agafar una patata calenta i a mi em va deixar una patata tèbia i mastegada.

Les directrius de la conselleria encara li semblen vàlides?

Sí, però s'ha de revisar el contracte programa perquè demana coses que, o vénen amb un pressupost adient, o són impossibles. El conseller em va dir que és evident. No em poden obligar a certes coses perquè els primers que no compleixen són ells en la part econòmica.

Més continguts de