Publicitat
Publicitat

NOVETAT LITERÀRIA

Arriben els diaris de Susan Sontag

David Rieff, fill de Susan Sontag, dóna a conèixer una selecció dels 140 quaderns que l'assagista va escriure per a ús privat durant més de cinquanta anys. El primer volum, 'Renacida', comença l'any 1947 i acaba el 1964.

Considerada una de les icones intel·lectuals dels Estats Units, Susan Sontag va escriure al llarg de la seva vida uns diaris que reflectien la seva intel ligència audaç i la seva set de cultura. Ara, David Rieff, el seu únic fill, publica la primera part d'aquests textos amb el títol de Renacida.
"La meva decisió sens dubte viola la seva intimitat", afirma amb franquesa Rieff en explicar al pròleg d'aquest llibre (que veurà la llum l'1 d'abril editat per Mondadori) les raons que el van portar a difondre els diaris de la seva mare, que va morir de càncer sanguini el desembre de 2004, als 71 anys, però que, fins poques setmanes abans, estava "convençuda que sobreviuria".
Aquest afany per viure va fer que Susan Sontag, guardonada amb el Premi Jerusalem, el Príncep d'Astúries de les Lletres i el Premi de la Pau dels llibreters alemanys, morís "sense deixar instruccions" sobre els seus arxius o els seus escrits dispersos.
No ha hagut de ser fàcil per Rieff llançar-se a publicar en tres volums una selecció dels més de cent quaderns que la gran escriptora, una de les veus més crítiques dels Estats Units, va redactar des dels catorze anys fins a l'última etapa de la seva vida . I els va redactar "només per a ella". "Mai no va permetre que es publiqués una frase, tan sols", assenyala el fill.
"La meva mare no va ser en cap sentit una persona propensa a la confidència. En particular, evitava fins on li era possible, sense negar-la, tota referència a la seva homosexualitat o tot reconeixement de la seva pròpia ambició. Així que la meva decisió sens dubte viola la seva intimitat ", afirma Rieff al pròleg del llibre.
En realitat, "els diaris físics" no pertanyen a Rieff, ja que la seva mare, "quan encara gaudia de bona salut", va vendre els seus arxius a la biblioteca de la Universitat de Califòrnia. El contracte establia que aquest seria el seu destí quan morís la novel·lista i assagista, "com ha estat el cas".
Per això, i encara que aquest escriptor i reporter de guerra no era procliu a publicar-los, es va adonar que, o els seleccionava i preparava ell, "o algú altre ho faria. Semblava preferible seguir endavant".
"Crec que el més desitjable en el món és la llibertat de ser fidel a un mateix, és a dir, l'honradesa", escrivia Susan Sontag als 14 anys en el seu diari del que el seu fill no ha exclòs els fragments en què quedés patent la "franquesa sexual" de l'escriptora o "la crueltat" d'alguns judicis que emetia.
Als quinze anys, Sontag ja tenia clar que La muntanya màgica, de Thomas Mann, era "la millor novel·la" que havia llegit fins aleshores, i feia llargues llistes amb els llibres que havia de llegir.
"Quant hi ha de narcisisme en l'homosexualitat?", es preguntava Sontag el 1949, quan ja havia al·ludit diverses vegades al diari a la seva relació amb Harriett Somhmers Zwerling, a qui va conèixer quan tenia setze anys i amb la qual viuria després l'any 1957, a París. Més tard mantindria una relació amb la dramaturga Maria Irene Fornes, present igualment en aquests escrits.
Amb la mateixa naturalitat que escrivia l'abril del 49 que "res sinó humiliació i degradació" sentia si pensava "en relacions físiques amb un home", el setembre reconeixia que, tractant-se de dones, trobava "més satisfacció física a ser 'passiva', encara que emocionalment" era, sens dubte, "el tipus amant, no l'estimat ... (Déu meu, què absurd és tot això!)", afegia a continuació. David Rieff creu que aquests diaris "fluctuen entre el dolor i l'ambició" i reflecteixen la "mestria en les arts" que tenia la seva mare, "la seva sorprenent confiança en la raó dels seus propis judicis, la seva extraordinària avidesa". Però també revelen "la sensació de fracàs que tenia, la seva incapacitat per l'amor i, fins i tot, per l'eros. Se sentia tan incòmoda amb el seu cos com tranquil·la amb la seva ment", assegura Rieff.

Més continguts de