Publicitat
Publicitat

FESTIVAL GREC DE BARCELONA

La companyia ha rebut el Premi de Teatre Europeu

Verturport posa Kafka de cap per avall al Grec

El festival Grec acosta tres nits a Barcelona, d'avui a dissabte, una Metamorphosis de Kafka que penja l'insecte Gregor Samsa de les parets. La companyia islandesa Vesturport són una revelació europea.

Quan la companyia islandesa Vesturport va estrenar a Dublín l'espectacle Metamorphosis , en ple col·lapse econòmic, el diari The Irish Times va plantar una fotografia del seu espectacle a la portada amb el titular: "Així és com se sent un irlandès avui". De cap per avall. El personatge protagonista de l'obra de Kafka, Gregor Samsa, l'home que es transforma en un insecte, penja del sostre i de les parets de casa seva, en aquesta adaptació escènica. "Pot ser una metàfora de moltes coses", afirmava ahir, en la presentació de l'espectacle, l'actor i coautor de l'obra Gísli Örn Gardarsson. Potser per això té més sentit que mai que la programi el festival Grec, en una de les seves grans apostes internacionals, d'avui al 7 de juliol al Teatre Lliure. No en va, el protagonista, que al relat original publicat el 1915 era un viatjant, aquí és un banquer.

A Metamorphosis , la fisicalitat i el text tenen el mateix pes. Fins i tot el moviment guia la paraula. L'adaptació dramatúrgica i l'escenografia a dos nivells -la terrenal i el niu per on es mou l'home-insecte- es van anar creant alhora. "Volíem un espectacle explosiu físicament, emocionalment i intel·lectualment", explicava ahir l'altre coautor de l'obra, David Farr. És el director artístic del teatre Lyric Hammersmith de Londres, especialitzat en teatre visual a partir d'adaptacions dels clàssics. Van descobrir els Vesturport després que la companyia hi actués amb una versió de Romeu i Julieta . I van connectar.

Vesturport es va fundar el 2001 a Reykjavík, quan un grup d'una dotzena d'actors va llogar una central de transformació energètica per fer-hi un teatre. "No ens agradava el teatre islandès. Ens semblava que era sempre la mateixa obra amb diferents títols. I en comptes de queixar-nos, vam decidir fer el nostre teatre", explicava Gardarsson. En pocs anys van fer el salt internacional i el 2011 es van endur el Premi Europeu de noves realitats teatrals.

L'ocell que no pot escapar

L'angoixant transformació que pateix l'única persona que aporta ingressos a la família és una tragèdia domèstica i una metàfora de les relacions humanes, del poder i de les reaccions extremes. L'home, que un bon dia muta en una bèstia voladora, deixa d'encaixar en la societat i la família, que va de la incomprensió a la repulsió i l'aïllament. L'espectacle no juga amb la primera persona, sinó que el punt de vista és més allunyat, el de la germana.

L'espectador tindrà una vista aèria de Gregor Samsa. "És evident que alguna cosa no funciona, per ell. Però no sap exactament què. No s'adona de què està malament. No sóc un insecte ni sóc normal", explica l'actor protagonista. "Volíem una cosa que fos impossible de fer físicament. És el més difícil que he fet a la meva vida -deia ahir Gardarsson, que és campió de gimnàstica amb la selecció nacional del seu país-. L'endemà em sento com si m'hagués passat un tren per sobre".

La música evocadora de Nick Cave i Warren Ellis, de The Bad Seeds, que pràcticament no deixa ni un silenci en l'espectacle, condensa el drama de l'obra i alhora fa contrastar la bellesa amb l'horror de trobar el món, un bon dia, capgirat.

Més continguts de