Publicitat
Publicitat

Els catalans llegeixen quatre llibres l'any de mitjana

Sis de cada deu habitants del país han llegit com a mínim un llibre l'últim any

Llegir llibres és el segon consum cultural més habitual entre els catalans, després d'escoltar música. El 2010, els catalans van llegir de mitjana 3'9 llibres, xifra lleugerament superior a la de fa quatre anys (3'4). L'hàbit de la lectura a Catalunya arriba, així, a gairebé el 60% de la població, que reconeix llegir com a mínim un llibre cada any. Són algunes de les xifres que desvetlla el Baròmetre de la comunicació i la cultura, que ha analitzat el consum de llibres a Catalunya a través d'una enquesta a més de 30.000 persones. De l'estudi també se n'extreu el perfil més habitual de lector: dona, d'entre 25 i 34 anys, amb estudis superiors, treballadora i de classe mitjana-alta. D'entre tots els consums culturals, la lectura és la segona preferència dels catalans. 6 de cada 10 catalans admet llegir com a mínim un llibre l'any, mentre que el 40% restant no llegeixen mai. Són xifres del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura que ha elaborat FUNDACC a partir d'una mostra d'entrevistes a 31.000 persones de més de 14 anys. D'entre totes les dades, se n'extreu que el consum de llibres s'ha anat estabilitzant, amb aquest 58'7% de lectors a Catalunya, que representa que el 2010 hi ha 71.000 lectors més a Catalunya, que l'any 2009.

De mitjana, els catalans van llegir el 2010 3'9 llibres, amb la novel·la de ficció com a clara preferència. Aquesta és una xifra lleugerament superior a la que es va registrar el 2007, quan era de 3'4. Tot i això, Sabaté destaca que hi ha hagut un augment dels lectors amb freqüència de lectura més baixa, és a dir, els que llegeixen pocs llibres l'any han crescut un 3'7%, mentre que els que els de freqüència alta, han disminuït; tot i que encara hi ha un 18'6% de lectors, cosa que representa 1.191.000 persones, que llegeixen 6 o més llibres l'any. Sabaté valora positivament aquestes dades perquè signifiquen que s'han incorporat nous lectors.

Respecte l'origen dels llibres que llegeix la població, el Baròmetre ha detectat que ha disminuït gairebé en un 10% els llibres comprats, situant-se en el 42'8% dels llibres que s'ha llegit cada ciutadà. Per contra, els llibres regalats i sobretot els prestats a una biblioteca o deixats (que representen el 22% i el 6'4% respectivament) han augmentat de manera significativa, cosa que es pot adduir a la crisi econòmica.

Dones treballadores d'entre 25 i 34 anys, les més lectores

L'estudi també desvetlla que el perfil de persona lectora és dona d'entre 25 i 34 anys, amb estudis superiors, treballadora i de classe mitjana alta, mentre que el perfil de no lector és un home, de més de 65 anys, jubilat, amb estudis secundaris i de classe mitjana.

La situació laboral dels possibles lectors també influeix en l'hàbit de lectura. Per Sabaté, tot i que es podria deduir que les persones aturades poden llegir més al disposar de més temps lliure, l'estudi ha demostrat que les persones ocupades són més lectores que les no ocupades. De fet, el 55'7% dels treballadors es declaren lectors mentre que només se'n consideren el 14% dels ocupats. Per Sabaté, portant l'argument a l'extrem, ''llegir llibres té un impacte positiu en l'ocupació''. A més, els lectors que treballen llegeixen una mitjana de 4'3 llibres cada any, mentre que els lectors que no treballen, no arriben als 3'5 llibres anuals.

La lectura segons la llengua

La llengua materna també influeix en els hàbits de lectura, segons l'estudi de la FUNDACC. Les persones que tenen com a llengua inicial el català són més lectores que les persones que tenen com a llengua inicial el castellà o altres llengües. Malgrat tot, entre els lectors, el 70% llegeix en castellà. Els catalanoparlants tenen doncs, un comportament bilingüe a l'hora de llegir, mentre que els castellanoparlants prefereixen en un 88'9% dels casos, llegir en castellà.

Més continguts de