Publicitat
Publicitat

Com espatllar-se els sentiments

El protagonista de la novel·la Els amants volàtils , d'Isidre Grau (Cerdanyola del Vallès, 1945), és un escriptor veterà, divorciat i distanciat dels fills, que s'ha blindat emocionalment en la rutina solitària d'una vida consagrada a la creació. Refugiat en el seu món de llibres, música i pel·lícules, el personatge del Maurici va passant els dies amb l'actitud de qui ja no espera res de significatiu o d'especial.

La qüestió és que aquesta placidesa, molt més anestesiada que feliç, se'n va en orris el dia que l'Adela, una veïna amb qui va mantenir una fugaç aventura, li explica l' affaire que ha viscut a París amb un home enigmàtic. Ferida i desconcertada per tot el que li ha passat, l'Adela incita l'escriptor a novel·lar la seva història, perquè creu que això l'ajudarà a entendre-la millor.

Aquest punt de partida argumental permet a Isidre Grau de confegir una novel·la d'una riquesa narrativa remarcable. Inicialment, hi trobem la història de la quotidianitat del Maurici. Després, passem al relat de l'Adela sobre el seu affaire , ple d'informacions i de suggeriments posats amb la intenció de facilitar la feina al veí escriptor. Després, passem al conte llarg (que porta per títol Cara de pòquer ) que escriu el Maurici basant-se en la història de l'Adela. Seguim amb la recapitulació del periple creatiu -i vital- de l'escriptor mentre escriu el conte. I, a la fi, retornem a la quotidianitat del Maurici, transformat a causa del que ha viscut. Naturalment, tot està lligat per una xarxa de correspondències més o menys evidents, que donen sentit i coherència al conjunt. El resultat és una novel·la estimable que, sobretot, funciona com una exploració de les relacions sentimentals en la maduresa, quan els desenganys del passat obliguen a prendre unes precaucions que fan més mal que bé, o quan la por a enamorar-se i prendre mal fa que, com a protecció, hom prefereixi espatllar-se els sentiments abans que jugar-se-la. Escrita amb ofici, de vegades s'hi troba a faltar que la prosa, elaborada i molt pulcra, sigui més vibrant i impetuosa. Hauria resultat més escaient pels ardors i els desficis de la majoria dels personatges.

Més continguts de