Publicitat
Publicitat

EL DESPLEGAMENT DE LA LLEI DEL CINEMA

Les claus que han desencallat el conflicte entre Hollywood i la conselleria de Cultura

Les 'majors' veuen negoci en el català

El cinema en català surt de l'UVI. L'acord entre conselleria, distribuïdores i exhibidors suposa un punt d'inflexió després d'una dècada d'escasses estrenes en català. N'examinem les claus.

La llei del cinema heretada del tripartit havia de ser una de les patates calentes d'aquesta legislatura. Els exhibidors s'havien oposat radicalment a la llei i els distribuïdors de Hollywood havien interromput el doblatge al català en senyal de protesta. Els ànims, doncs, estaven calents. Què ha canviat perquè ahir tot fossin flors i violes? Aquestes són les claus d'un acord, segons Ferran Mascarell, "sense guanyadors ni perdedors".

Què hi guanya el públic?
Cinema de Hollywood en català: un mínim de 25 pel·lícules a l'any

L'acord que es va signar dilluns, a banda de refredar els ànims, reactiva la presència del català als cinemes. De les 5 pel·lícules de Hollywood estrenades el 2010 es passa ara a 25 títols. Del 3% de quota de mercat de l'any passat per al cinema en català s'espera arribar el 2012 a un 11%, amb l'objectiu d'assolir el 35% de quota de mercat el 2017. Cinquanta cinemes de tot Catalunya s'adhereixen a la proposta i, en resum, augmenta l'oferta i l'accés del ciutadà al cinema català. Més cinema en català, a més sales, i els exhibidors asseguren que en els horaris i espais adequats.

Què hi guanya Hollywood?
Evita les sancions, millora la imatge i obre una via de negoci

Hollywood no té cap interès d'augmentar el doblatge als territoris estrangers. Abans d'arribar a l'acord, els distribuïdors van amenaçar d'estrenar totes les còpies en versió original i, fins i tot, fer boicot a Catalunya. L'acord actual evita als distribuïdors nord-americans, de moment, les sancions que determina la llei del cinema -tot i que continuen vigents i obliguen a obtenir resultats d'aquí set anys- i neteja la imatge de Hollywood davant del públic. Però el que ha provocat el canvi de xip és, sobretot, el convenciment argumentat a partir d'exemples d'altres sectors culturals (premsa, llibres, teatre) que el català és un negoci. La llengua deixa de ser una imposició política per convertir-se en una necessitat del mercat. Les distribuïdores, llavors, no fan cap obra de caritat, sinó una aposta de futur.

Què hi guanyen els cines?
Allunyen la possibilitat del boicot de les 'majors' i atreuen nou públic

El conseller Mascarell va agrair fins a tres vegades dilluns al representant del Gremi d'Empresaris de Cinemes, Camilo Tarrazón, la incorporació dels exhibidors a l'acord subscrit amb els distribuïdors. Els cinemes sempre han defensat amb xifres i arguments que les pel·lícules en català suposen un llast i pèrdues per a les sales que les programen. En temps de crisi, afegien, la imposició del català escanyava del tot un sector endeutat fins a les celles. L'acord no estableix cap compensació per a les sales: la conselleria paga les còpies i el doblatge a les distribuïdores, però els exhibidors no en veuen ni un cèntim. Què hi guanyen, doncs? D'entrada, s'evita el boicot de les majors , que podria haver tingut conseqüències catastròfiques per al sector, el cop de gràcia definitiu. A banda d'això, la conselleria ha convençut els exhibidors que l'augment de l'oferta incrementarà la demanda, i que les xifres que manegen no són representatives, perquè l'oferta era abans molt minsa. S'ha girat la truita de l'argument de la crisi: en un moment com l'actual, ningú es pot permetre menysprear l'oportunitat d'atreure nous espectadors als cinemes.

Què hi guanya el conseller?
Pacta un acord escrit i comença el desplegament de la llei

Mascarell ha començat el desplegament de la llei per la via de l'acord, cosa que no semblava possible fa un any. Del pacte entre cavallers del 99 es passa a un contracte escrit i signat amb Fedicine, entitat que representa el 80% de la facturació del sector a Catalunya. El context, a més, és favorable: en dos anys es preveu que la digitalització de les sales elimini el cost de les còpies i faciliti que el català i el castellà siguin compatibles en una mateixa pantalla, per exemple programats a hores alternes. L'únic dubte, ara mateix, és la reacció del públic. El conseller Mascarell, però, no imagina l'opció del fracàs.

Més continguts de