Publicitat
Publicitat

Jorge Semprún ha sigut l'intel·lectual i polític espanyol més afí a la cultura catalana durant dècades

El millor amic de Catalunya

Jorge Semprún, un dels grans intel·lectuals europeus del segle XX, home d'acció i d'escriptura, lluitador antifeixista i novel·lista, també ha sigut la personalitat espanyola que més bé ha comprès Catalunya

La mort de Semprún deixa el sempre difícil diàleg Catalunya-Espanya orfe d'un gran amic, un escriptor i polític que sempre va fer gala de la seva amplitud de mires, un escriptor arrelat a les lletres espanyoles i franceses, heterodox dins la seva ortodòxia a favor de la llibertat i la justícia.

La seva mort, coneguda tard ahir a la nit, va deixar consternats alguns dels seus amics catalans, que eren molts i variats, de tots els camps de la cultura i la política. Entre les personalitats que van cultivar la sempre fructífera relació amb l'autor d'obres essencials de la literatura concentracionària europea –com La escritura o la vida i El largo viaje– hi ha l'editor Xavier Folch, el polític i historiador de l'art Francesc Vicens –amb qui Semprún va coincidir al PCE (després Vicens seria un brillant diputat per ERC al Congrés)–, el pintor Antoni Tàpies (eren del mateix any), el cantant Raimon, el també editor Josep M. Castellet, el filòsof Josep Ramoneda, l'escriptora Rosa Regàs...

Alguns d'ells, localitzats ahir per aquest diari, van voler retre tribut a un home i un intel·lectual respectat i admirat. "Sens dubte és un dels grans escriptors europeus del segle XX, i per mi el que millor ha escrit sobre l'experiència dels camps de concentració", va explicar, molt afectat, Xavier Folch. Per l'editor, a més, ha sigut "sens dubte el millor ministre de Cultura de la democràcia, i segur que el millor per a Catalunya". Per això, i per la seva estreta relació amb la cultura catalana, el 2003 va rebre de mans del president Pujol el premi Blanquerna de la Generalitat. Aquell mateix any era objecte, a la Universitat de Girona, d'un congrés dedicat a la seva obra i figura, l'únic que finalment li haurà retut una universitat espanyola.

El cantant Raimon va voler recordar ahir "l'afinitat i sintonia mútues, tot i la diferència d'edat i d'experiències vitals". Semprún no es va perdre cap dels recitals que Raimon va fer a França. "La seva vida i obra són exemples de la tragèdia del segle XX i de la lluita dels homes contra aquesta tragèdia", creu Raimon, per qui Semprún és "una de les grans personalitats que ha tingut Europa" en la passada centúria. Per Rosa Regàs, ens ha deixat "un home de gran coratge, talent, conviccions profundes i d'un graciós humor".

Des de fora de Catalunya, el polític comunista Santiago Carrillo, amb qui Semprún va compartir militància al PCE fins a la seva expulsió, va declarar ahir telefònicament que "en moments com aquests, totes les discussions i diferències polítiques perden importància". Per Carrillo, "Semprún va tenir un paper decisiu en la lluita contra el franquisme, treballant amb els intel·lectuals i els estudiants i fent un gran servei al PCE i a la lluita contra la dictadura".

Més continguts de