LA GESTIÓ DE L’ÈXIT

Barris perifèrics: a l’espera de l’arribada de turistes

A les zones allunyades del centre podran obrir fins a 4.000 nous llits hotelers
Barris perifèrics: a l’espera de l’arribada de turistes

Fa uns cinc anys, al mirador de les bateries antiaèries del Carmel hi anaven, sobretot, els veïns del barri. Ara és un d’aquests racons suposadament amagats dels que fan gala les guies i que atrauen visitants que volen fugir de les habituals rutes turístiques. El resultat és que el lloc aviat deixa de ser un racó secret per convertir-se en una atracció més de visita obligada. Ho saben al Carmel i al Guinardó, dos barris allunyats del circuit habitual dels visitants estrangers. “Però fa uns anys que notem que estan canviant coses. Abans, quan vèiem gent amb maletes al voltant de l’estació de metro de Maragall ens preguntàvem: Què hi fan aquí? S’han perdut?”, explica Kim Linares, membre de l’Assemblea de Barris per a un Turisme Sostenible (ABTS). Lluny de perdre’s, els turistes van als apartaments turístics que han començat a aflorar al Guinardó o a hotels que es concentren, sobretot, a la part baixa del barri, més a prop de la Sagrada Família i l’Hospital de Sant Pau.

Els turistes han començat a descobrir, encara tímidament, que hi ha vida més enllà del centre de Barcelona. I els barris perifèrics estan a l’expectativa dels canvis que pot provocar en el seu paisatge urbà la centrifugació de turistes que preveu el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT). El pla permet obrir nous hotels als barris perifèrics -però sota control-, en prohibeix al centre i congela a tota la ciutat el nombre de llicències d’apartaments turístics. Per a Enrique Alcántara, president de l’Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur) això és “un greuge comparatiu”, i lamenta que s’hagi “perdut l’oportunitat” de descongestionar d’apartaments el centre. “Mentre estigui ben comunicat, els turistes hi aniran. Dependrà del preu que hi posis, perquè no pagaran el mateix que si estiguessin a les Rambles”, diu.

A Sant Andreu i a la Sagrera, on només hi ha dos hotels, s’ho miren amb interès. “La Sagrera i Sant Andreu són barris on encara no ha arribat l’onada del turisme”, diu Jaume Matas, president de l’Associació de Veïns de la Sagrera. “No en patim els problemes, però tampoc ens arriben els beneficis”, afegeix Pròsper Puig, president de l’Eix Comercial de Sant Andreu. Aposten per un turisme “ordenat”, “raonable” i “no massificat”. “Pensem que centrifugar el turisme posa en valor els equipaments culturals que hi ha fora del centre, com la Fabra i Coats, i porten gent i això és bo per al comerç”, diu Puig. Reivindica la “riquesa” i “l’atractiu turístic” dels barris, sobretot els que havien sigut pobles. En els barris perifèrics, el turisme encara és residual i no ha sigut mai una preocupació ni objecte de lluita veïnal. “Tenim algun hostal que porta gent interessant que es pren un cafè a Sant Andreu, compra algunes coses al barri i després agafa la L1 per anar al centre, que només és a 12 minuts”, constata Puig, que també és vicepresident de la Fundació Barcelona Comerç.

Però Joan Balañach, vicepresident segon de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), qüestiona que el turisme generi riquesa i llocs de treball: “Potser en algun barri pot tenir un efecte dinamitzador, però des de la perspectiva general el treball que genera és precari i temporal”. “És un barri dormitori, els turistes venen a dormir”, diu Linares sobre el Guinardó.

Un pla que es queda “curt”

Els barris de la perifèria demanen oferta hotelera de qualitat als seus carrers. “El turista es desplaça on hi ha oferta, si no venen és perquè no n’hi ha”, diu Matas, que valora, però, que el PEUAT posi límits per evitar “l’expulsió de veïns com a Sant Antoni i la Barceloneta”. Ja hi ha barris amb més turistes que veïns, com el Gòtic, on hi ha un 61,5% de població flotant, i la Dreta de l’Eixample, on és d’un 60,8%. L’Ajuntament fixa que només es podran implantar 4.030 places hoteleres als barris perifèrics: Sants, Les Corts, Sarrià, Gràcia, Horta, Nou Barris i Sant Andreu. “El PEUAT, a més de blindar la zona central, posa una sèrie de condicions al creixement turístic a les zones no saturades” per “no cometre els errors que s’han produït al centre de la ciutat”, sosté Janet Sanz, tinent d’alcalde d’Urbanisme de l’Ajuntament.

Per a l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible, el PEUAT “es queda curt”. “S’hauria d’haver posat un fre total a noves places hoteleres a la ciutat, inclosa la perifèria, i la tendència ha de ser al decreixement”, defensa Daniel Pardo, membre de l’assemblea. Alerta que la centrifugació “estendrà els problemes relacionats amb el turisme” a altres barris. I vincula l’arribada de turistes amb l’augment del preu del lloguer i la gentrificació dels barris. “Que les zones on hi ha més turistes sigui on més creixen el preus dels pisos no és casualitat”, diu Kim Linares, que observa que al Guinardó estan pujant els preus perquè s’hi trasllada gent de zones més cèntriques que “es veu expulsada dels seus barris”.

Els experts creuen que hi ha mercat a la perifèria. “És cert que la localització és un factor important, però depèn del poder adquisitiu del turista i de les preferències: n’hi ha que prioritzen pagar menys i tenir una línia de metro a prop per anar al centre i d’altres que busquen autenticitat i fugen de les aglomeracions”, explica Pablo Díaz, especialista en destins turístics de la UOC.

Tothom està d’acord que cal trobar l’equilibri entre el turista i el resident. Els barris perifèrics volen la seva part del pastís, però recorden que “primer de tot” són “veïns”.

Més continguts de