Publicitat
Publicitat

CRISI, INTERVENCIÓ DE LA BANCA

El cost del deute espanyol arriba al 6,78%, un màxim en la història de l'euro. Luis de Guindos preveu encara més ajustos

Descontrol als mercats

Els mercats no perceben que les notícies que arriben d'Espanya siguin tranquil·litzadores. No acaba de quedar res clar i això manté el nerviosisme dels inversors, que és precisament el pitjor que pot passar. El rescat bancari espanyol genera dubtes, especialment pel que fa al nivell d'implicació de l'estat espanyol per avalar el préstec europeu de 100.000 milions d'euros. No s'han concretat les condicions i les eleccions gregues de diumenge segueixen generant ansietat. I per si no n'hi hagués prou, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, va reconèixer ahir que preveu uns dies "d'una enorme volatilitat" i "una enorme tensió" en els mercats. De Guindos va apel·lar a la unitat de l'euro en aquests temps difícils i, de manera inquietant, va afegir que el rescat vol generar confiança i que hi hauria "moltes més" decisions com la de fa cinc dies.

En aquesta situació, el tipus d'interès del bo espanyol a deu anys va arribar a màxims des del 1997 i va tancar en el 6,78% (dilluns va acabar en el 6,5%), amb una prima de risc de 528 punts bàsics.

El comissari europeu de Competència, Joaquín Almunia, es va afegir a la confusió i va advertir que els préstecs que rebin les entitats bancàries a través del FROB tindran un interès anual de prop del 8,5%. Aquesta xifra de l'interès és més del doble del que pagarà l'Estat, entre un 3% i un 4%, per obtenir els 100.000 milions d'euros del fons de rescat europeu. És a dir, que si els bancs retornen els crèdits -la qual cosa és del tot incerta- l'Estat obtindrà el doble de beneficis dels interessos que ha pagat. Segons Almunia, el rescat que ha demanat Espanya es considera una "inversió".

Cal recordar el fracàs dels préstecs que el Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB) va donar el 2010 a les caixes per accelerar les primeres fusions plantejades. El tipus d'interès fixat llavors va ser del 7,5%. Per exemple, Bankia va acumular més de 4.000 milions d'aquest tipus de crèdit que ara l'estat espanyol capitalitzarà.

Almunia i el 8,5%

Encara que el 8,5% sembli una xifra molt elevada, Brussel·les explica que la normativa comunitària preveu que les ajudes públiques a la banca no suposin una competència deslleial per a les entitats que no necessitin ajudes públiques. Si els bancs rescatats sobreviuen gràcies a diners públics, l'ajuda econòmica els ha de penalitzar d'alguna manera. La incògnita és si entitats com la mateixa Bankia podran retornar els crèdits, especialment a un interès del 8,5%. Si els bancs no poden pagar els crèdits, el FROB haurà d'assumir pèrdues i els diners que perdi l'Estat comptabilitzarien com a dèficit públic. El govern espanyol ha assegurat per activa i per passiva que el rescat no suposarà augmentar el dèficit públic, però des de Brussel·les posen en dubte aquesta afirmació. No està en mans de l'executiu de Rajoy, sinó que depèn de si els bancs retornen els crèdits o no.

Una altra de les qüestions importants que queden per resoldre és com es farà la recapitalizació dels bancs, si amb la compra directa d'accions o bé a través dels bons convertibles contingents, coneguts com a cocos en l'argot financer. Si es fa mitjançant la compra d'accions, el valor dels títols determinarà que l'Estat recuperi abans o després la seva inversió. A més, l'Estat podria rebre dividends en el cas que l'entitat tingués beneficis. Si finalment la injecció de capital públic es fa a través de la compra de cocos , l'Estat rebrà un interès fix anual.

Barroso va pressionar Rajoy

Mentre es debaten els detalls del rescat, públicament continuen les bufetades a Rajoy. En una entrevista al diari econòmic Financial Times , el cap de l'executiu comunitari, José Manuel Durao Barroso, desmentia les paraules de Rajoy quan va assegurar que ningú l'havia pressionat per demanar el rescat.

Segons el rotatiu, Barroso explicava que en les converses que va mantenir la setmana passada amb Rajoy l'havia convençut de la conveniència d'acceptar l'ajuda europea. "La posició de la Comissió era que el programa [de rescat] era necessari i calia prendre una decisió en l'interès tant d'Espanya com de l'eurozona", afirma Barroso en l'entrevista. "El primer ministre d'Espanya va reaccionar de manera extremadament positiva a la idea", afegeix.

El govern espanyol també insisteix en la idea que el rescat no tindrà condicions, però des de Brussel·les repeteixen que sí que n'hi haurà. Ahir va ser el comissari d'Economia, Olli Rehn, l'encarregat de recordar-ho a Rajoy. Tot i el càstig dels mercats a Espanya, Rehn va assegurar que el rescat servirà per tornar la confiança. "Podem dir que podrà recuperar gradualment la confiança i crear les condicions per tornar a un creixement sostenible i crear ocupació", va afirmar.

El president espanyol respondrà demà a preguntes sobre el rescat bancari al Congrés, però no serà fins al dimecres 11 de juliol que intervindrà monogràficament per informar sobre la reestructuració financera. Rajoy no vol donar explicacions fins després de la cimera que celebraran els líders europeus el 28 i 29 de juny. La cita podria servir per donar el vistiplau definitiu al rescat d'Espanya.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT