Publicitat
Publicitat

EUROPA LA CRISI DEL DEUTE

El país encara el camí cap a les eleccions del 17 de juny sota les amenaces de sortir de l'euro

Grècia: entre la por i l'esperança

Entre l'orgull d'haver dit prou a les urnes a una austeritat que els ofega i la por al que els pot portar el futur. Així afronten els grecs les eleccions del 17 de juny, en què es juga el futur de l'euro.

"El 6 de maig el poble grec va girar full. El sistema que ens ha governat des del final de la Dictadura dels Coronels s'ha enfonsat i ja no es pot tornar enrere", deia a l'ARA dimecres des de l'illa de Naxos Manolis Glezos, un dels herois de la resistència grega. L'home que va arrencar la bandera nazi de l'Acròpoli el 1941, i que va ser empresonat trenta anys més tard per la junta militar, alerta de la dimensió històrica del moment en què està Grècia.

La crisi ha arrasat el sistema polític. I això provoca "una barreja d'alegria i de por, un còctel en què el pes de cada ingredient varia cada dia", apunta Stephanos Pesmazoglou, politòleg de la Universitat del Partenó. Els grecs s'han rebel·lat a les urnes contra l'austeritat i contra les forces polítiques que havien negociat aquest xarop amarg, prescrit pels creditors internacionals a canvi del finançament per evitar la bancarrota de l'estat.

Amb l'enfonsament a les urnes dels dos grans partits, els conservadors de Nova Democràcia i els socialdemòcrates del Pasok, la clau de l'estabilitat política està en mans d'un nou actor: la coalició de l'esquerra antiausteritat Syriza, la segona força en les eleccions del 6 de maig. La seva negativa a governar amb els partits compromesos amb els plans de rescat ha abocat el país a unes noves eleccions, que se celebraran el 17 de juny. Brussel·les i Berlín diuen que s'ha de treballar per evitar que Grècia surti de l'euro, una hipòtesi fa uns mesos impensable que ara ha deixat de ser tabú.

"La majoria dels grecs volen continuar a dins de l'euro perquè tenen por de com pot ser la vida si en sortim: no hi ha precedents, és una situació absolutament desconeguda", explica per telèfon des d'Atenes Nick Malkoutzis, subdirector del diari Kathimerini . "Però també hi ha la sensació que si quedem aïllats, els antics problemes d'aquest país s'agreujaran", afegeix.

Són els problemes que explicava sense embuts aquesta setmana al diari britànic The Guardian Iorgos Papakonstantinu, exministre de finances del Pasok, que va estar només uns mesos en el càrrec després d'haver intentat impulsar una reforma fiscal en un país on l'evasió d'impostos és la norma. "En altres països europeus hi ha un contracte social en què jo, ciutadà, pago impostos i tu, govern, ofereixes serveis. Però nosaltres tenim un contracte pervertit, en què jo et voto i tu em promets contractar els meus fills en el sector públic i no fer-me pagar impostos. I el que estem veient és el trencament d'aquest sistema clientelar".

La principal activitat econòmica de Grècia és el transport naval. Algunes famílies d'armadors amb grans fortunes s'han assegurat bé els seus privilegis: la mateixa Constitució diu que no han de pagar impostos segons els seus beneficis, sinó segons el tonatge i l'antiguitat dels seus vaixells. Aquests grans capitals estan en paradisos fiscals. L'Església ortodoxa, primer propietari de terres, tampoc paga impostos.

Un remei pitjor que la malaltia?

La Unió Europea i l'euro havien de ser el remei per a tots aquests problemes, però l'experiència dels grecs és la contrària: "Fa dos anys la majoria de gent pensava que el problema era el nostre estat: la corrupció, el clientelisme... I volia que vingués Europa a posar ordre. Però les mesures de Merkel i Sarkozy han provocat una caiguda del poder adquisitiu del 50% i han bloquejat l'economia", explica Athina Sismanidou, professora de màrqueting a Esade d'origen grec. "Grècia és el laboratori per veure fins on està disposada a arribar la gent, i hem dit prou".

Com Sismanidou, cada dia més grecs comencen a plantejar-se que res no pot ser pitjor. "A Grècia hi ha gent que passa gana, cada dia hi ha més famílies que es queden sense casa i milers de joves que abandonen el país tan bon punt recullen la llicenciatura. Només hi veig una solució: declarar la fallida i sortir de l'euro, perquè això obligaria a fer canvis de veritat. Serà difícil, però què hi pot haver pitjor?", conclou.

"Tot això de fer fora Grècia de l'euro és un invent dels polítics per fer por a la gent. Simplement no es pot fer, perquè seria massa car i desencadenaria un efecte dòmino", explica Spyros Gkelis, professor de biologia a la Universitat de Tessalònica i científic reconegut internacionalment en el seu àmbit, que, amb les retallades en el sistema educatiu, guanya menys de 700 euros al mes. "Volem continuar a l'euro, perquè volem pertànyer a la família europea. Grècia està a punt de caure pel precipici, com un corredor que no sap quant aguantarà. Hi ha por però també un punt d'esperança: passaran coses, i espero que ens puguem desfer del que va malament i tornar a començar. ", conclou. "El dilema no és euro o dracma: el dilema de veritat és si Europa vol ser el projecte de prosperitat i convivència que ens van prometre o només un club econòmic per defensar l'euro".

És difícil saber, però, quin serà l'impacte de les amenaces dels líders europeus sobre l'electorat el 17 de juny. "Els grecs estem farts de xantatges. Necessitem plans de creixement i no més austeritat", alerta Georges Tzogopoulos, analista d'Eliamep, un think tank grec. "Estalviadors i empresaris veuen el retorn al dracma com una catàstrofe, però als aturats i als pobres tant els fa".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT