Embolic fiscal

SantanderEn dos dies l’executiu de Mariano Rajoy ha anunciat dues rebaixes d’impostos diferents. Primer va ser el secretari d’estat de Pressupostos, Alberto Nadal, que dilluns en una entrevista a Expansión va deixar caure que hi havia marge per a la rebaixa el 2018. I ahir Cristóbal Montoro, el ministre d’Hisenda i càrrec immediatament superior al de Nadal en l’escala jeràrquica del ministeri, va desmentir-lo. Montoro va dir que no, que el 2018 no hi ha marge però que el 2019 sí que té previst rebaixar l’IRPF. Tot això el mateix dia en què el governador del Banc d’Espanya, Luis María Linde, recomanava tornar a apujar alguns tributs i que el president de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), José Luis Escrivá, recordava que, tal com estan plantejats els pressupostos aquest 2017, les previsions de recaptació tributària són “massa optimistes”. Un nou episodi en l’embolic fiscal de les últimes legislatures de Rajoy.

“Les baixades d’impostos sempre s’han fet a finals de legislatura”. Amb aquesta sinceritat admetia Montoro que no pensa complir fins a l’últim moment, just quan s’acostin unes noves eleccions, amb el punt del pacte d’investidura amb Ciutadans que els compromet a una rebaixa de l’IRPF. Si més no, Montoro va ser transparent. En la legislatura del diàleg, necessita alguna cosa que l’ajudi a tenir la paella pel mànec a l’hora de negociar. “Hem de tenir pastanagues per a la negociació”, va dir tot seguit durant la seva intervenció al Fòrum Cinco Días.

Però el sarau tributari del govern del Partit Popular comença ja amb l’aplicació del seu programa electoral. Si Montoro complís amb els compromisos d’aquesta carta de presentació, la pressió fiscal als seus pressupostos sempre hauria de reduir-se: “Donar prioritat a la reducció de la càrrega tributària a la qual s’enfronten els ciutadans i atendre des de l’àmbit fiscal les seves necessitats i inquietuds”, diu textualment el primer punt de l’apartat de fiscalitat del seu programa electoral per a les últimes eleccions.

Però la realitat és que des de fa tres eleccions el ministre apuja els impostos cada vegada que arriba al càrrec. La legislatura ja va arrencar amb un desmentiment entre els dos ministres econòmics de Rajoy. Si Luis De Guindos afirmava que el compliment de l’objectiu de dèficit no requeriria un increment dels tributs, una setmana després Cristóbal Montoro s’asseia a la taula del portaveu en la roda de premsa posterior al consell de ministres per anunciar l’aprovació d’un decret llei amb tot de mesures fiscals per aconseguir recaptar 4.650 milions més -la xifra necessària per complir amb el dèficit-. I els que van pagar la major part d’aquest encariment tributari van ser les empreses, perquè dins el paquet de mesures, la principal era un canvi i simplificació de les deduccions de l’impost de societats, un tribut que ja havia estat modificat a última hora per avançar-ne la recaptació i salvar els comptes de l’anterior exercici.

Missatges contradictoris

Però la confusió encara es va agreujar una mica més ahir quan gairebé de manera simultània el governador del Banc d’Espanya, Luis María Linde, que va comparèixer al Congrés, i el president de l’Airef, José Luis Escrivá, des d’unes jornades a Santander, van apuntar en la direcció contrària.

“En el vessant dels ingressos, hauria de considerar-se una revisió de la composició de figures impositives que, un cop fixat el nivell desitjat de despesa pública, permeti obtenir la recaptació necessària de la manera més estable i eficient possible”, reiterava Linde en la seva intervenció d’ahir, en què presentava la memòria anual de l’entitat que presideix. Un missatge embolcallat de certa moderació en la previsió de creixement econòmic que va arribar el mateix dia que el ministre d’Economia, Luis de Guindos, tornava a elevar el pronòstic del creixement del PIB per sobre del 3,5% el segon trimestre de l’any.

I per a l’Airef, l’organisme fiscalitzador dels comptes de l’Estat, les previsions de recaptació tributària que consten als pressupostos generals de l’Estat són “massa optimistes” . L’Airef ja havia explicat anteriorment en la seva compareixença en la comissió de pressupostos del Congrés que precisament la recaptació per l’IRPF era una de les menys realistes dels comptes de l’Estat. Escrivá va reiterar ahir que és pràcticament impossible que els ingressos per aquest impost creixin un 7,7%, tal com preveu l’executiu espanyol, i va afirmar que més aviat augmentaran al ritme que creix l’economia, cosa que fa improbable el compliment de les fites.

Però si els pronòstics de l’Airef són de caràcter purament tècnic, els plans de Montoro de guardar-se pastanagues per a finals de legislatura tenen un sincer i explícit objectiu electoral.

El comodí de l’impost al sucre

Una altra de les contradiccions tributàries del govern de Mariano Rajoy ha sigut l’encariment d’alguns impostos especials com l’alcohol i el tabac però també l’anunci de l’aplicació d’un impost a les begudes ensucrades, previst en el pla d’estabilitat presentat a Brussel·les però que, per ara, no s’ha aprovat.

Qui sí que l’ha aprovat i l’ha començat a aplicar -ahir se’n va fer públic el reglament- ha sigut la Generalitat de Catalunya.

Com que l’anunci de Montoro va arribar després que el del govern català, la Generalitat es va afanyar a aplicar-lo i les empreses del sector es van apressar a queixar-se i reclamar que les autoritats el recorrin. Ahir, però, Montoro va deixar clar que no pensava fer-ho. Més aviat va defensar un impost que pot arribar a necessitar a finals d’exercici si ha de tornar a accelerar per complir amb la recaptació.