Publicitat
Publicitat

DIÀLEG SOCIAL

Reforma dels convenis col·lectius: les transformacions que hi ha en joc

Sindicats i patronals han discutit, amb èxits desiguals, sobre simplificar l'entramat de convenis, introduir més flexibilitat interna a les empreses i pautar la renovació per evitar que alguns convenis s'eternitzin

Els punts calents de la negociació bilateral, finalment frustrada, entre els agents socials i empresaris són:

1.- Conveni d'empresa 'versus' conveni sectorial

Aquest ha estat un debat viu al llarg de les negociacions. La CEOE exigia un mapa més simple de convenis col·lectius a l'Estat (on conviuen sectorials, provincials, estatals i convenis propis d'empresa en el cas sobretot de grans companyies). També exigia la llibertat de cada empresa per dissenyar el seu propi conveni pactat amb la representació dels treballadors. Els agents socials només posaven una condició: en cap cas aquests convenis podien quedar per sota del llindar mínim que marqui el conveni del sector, que és el que garanteix unes mínimes condicions per al gruix de treballadors d'una activitat.

2.-Flexibilitat interna

La negociació sobre els nous convenis oferia una segona oportunitat per entrar de ple en aquesta matèria, després del desencís de la reforma laboral. La CEOE defensava els acords bilaterals empresa-treballadors en casos en què la situació conjuntural de l'empresa ho fes necessari per guanyar agilitat en la presa de decisions. Els aspectes inclosos passaven des del despenjament del conveni fins a poder establir jornades laborals flexibles, canvi d'horari i trasllat de treballadors.

3.- 'Ultractivitat' o vigència dels convenis

L'acord entre patronal i sindicats semblava més clar en aquest punt. Hi havia acord en limitar el període de pròrroga automàtica dels convenis un cop venç el termini pel qual s'havia pactat. Fins ara, un cop acabat i fins que es pactava el nou, l'antic conveni prevalia de manera automàtica i indefinida. La discussió s'ha centrat en la manera de desencallar la manca d'acord. La patronal era partidària de recórrer a l'arbitratge, mentre que els sindicats preferien establir com a obligatòria la figura d'un mediador per no judicialitzar les relacions laborals.

4.- El paper de les mútues

La patronal havia aconseguit incrementar el pes de les mútues en el control de les malalties d'origen laboral i, per tant, controlar d'alguna manera l'absentisme a les empreses. A canvi, els sindicats havien guanyat més presència en aquestes entitats que gestionen diners públics procedents de les cotitzacions dels treballadors.

5.- L'entrada dels joves a l'empresa

És un punt que el govern ha posat damunt la taula fa poc però que està relacionat amb la negociació entre sindicats i patronal. Es tracta d'establir un sistema que incentivi l'empresa a contractar treballadors joves (col·lectiu amb un atur rècord de més del 40%) per vies com el contracte de formació, el de temps parcial i el de pràctiques.

Més continguts de