Aprendre del passat per conquerir l'Sparkassen

BarcelonaMateix escenari i mateix rival en el moment més decisiu de la temporada. Entre premisses i advertències, el Barça Lassa d'handbol disputa aquest diumenge el partit d'anada dels quarts de final de la Lliga de Campions contra el Kiel, el seu botxí la temporada passada (17.30 h, Esport3). Els 'zebres' van eliminar el vigent campió de la competició gràcies a una regularitat i una intensitat militars i, especialment, a un gran partit a l'Sparkassen-Arena. Aquell duel va deixar fora d'Europa l'equip culer, incapaç de remuntar al Palau, i va escriure el punt final al seu projecte esportiu, el més excels de l'última dècada.

Al cap d'11 mesos, la diferència entre la normalitat de col·leccionar títols estatals i una gran temporada torna a passar pel primer enfrontament de la sèrie. Els blaugranes saben de la importància d'aquest partit. El vestidor és conscient que assegurar un bon resultat a Alemanya és acostar-se a les portes de Colònia, seu de la fase final, segons ha pogut saber l'ARA. El de l'any passat va ser un dels pitjors partits de l'etapa de Xavi Pascual a la banqueta. L'equip va fer massa errors i es va veure clarament superat pels de la Bundesliga, lluitadors, sempre incòmodes.

Els locals van tenir el ritme i el control dels 60 minuts amb una paciència tàctica poc habitual. Van saber moure la pilota en atac posicional, sense precipitar-se, buscant l'espai lliure en el 6:0 rival, permissiu en les accions de primera línia. El Kiel va sumar 17 gols des de la zona del central i dels laterals (només dos en combinacions amb el pivot, el gran oblidat de la plantilla). Va ser l''alma mater' del potencial ofensiu, tenint en compte que la xifra total de dianes va ser 29 i que l'extrem Dominik Klein va fer-ne nou, quatre des de la cantonada.

Amb Domagoj Duvnjak com a cap d'operacions, els de Gislasson van arrodonir l'encert amb un gran rendiment defensiu, esprement les possessions del Barça, ofegat a estones, i sortint a la contra per acabar signant 11 gols en primera o segona onada de transició –i provocant una exclusió–. Si no hi ha defensa, el Barça perd consistència i gran part del seu ordre tàctic. "En aquest tipus de partits, hi ha moments en què no pots controlar el joc, però també el rival els pateix. Hem de procurar no cometre errors, és molt perillós", apunta Pascual. L'equip va anar a remolc des del xiulet inicial, incapaç de replegar-se per evitar les contres i precipitat davant Niklas Landin, decisiu. La frustració va comportar males decisions i molta precipitació. En els primers compassos del partit, Wael Jallouz va fallar tres llançaments llunyans després de només tres o quatre passades.

El tunisià, Filip Jícha, Kiril Lazarov i Raúl Entrerríos van acumular 17 errades des de més enllà dels nou metres. No hi havia circulació i els canoners acabaven provant fortuna per sobre de Patrick Wiencek i Ilija Brozovik, una de les zones centrals defensives amb més centímetres i quilos del circuit internacional. Això es traduïa en parcials en contra i sequeres golejadores preocupants. El conjunt barceloní va estar gairebé set minuts sense veure porteria a l'equador del primer temps i sis més abans d'arribar al descans, quan tenia possessió per avançar-se per primera vegada en el marcador (els alemanys van respondre amb un 4 a 0 a favor per obrir escletxa).

Un total de 13 minuts (de 30 que en té una part) sense sumar ni generar bones opcions a partir de la circulació de la pilota. La riquesa esportiva de la plantilla, però, és molt superior i, quan va trobar el seu lloc al parquet, va reaccionar. El Barça va aconseguir passar del 16 a 12 del descans a un ajustat 18 a 17 amb eficiència al darrere, recuperacions i alternatives, com els desdoblaments sense pilota de Víctor Tomàs, central improvisat en les transicions. La gestió de les superioritats va ser bona. En va tenir tres i els parcials van ser de 2 a 0, 0 a 2, 2 a 0 i 1 a 0, de manera que va retallar l'avantatge en el resultat. Els problemes venien quan aquest guió es perdia. Dos errors van fer que el Kiel tornés a agafar aire i fes un parcial de 4 a 1 que va ser definitiu (22-18).

Variacions i bons precedents

Repetir aquest partit empenyeria els del Palau al límit de les probabilitats aritmètiques de classificació. Han d'intentar repetir la bona lectura dels últims dos duels contra els blancs, especialment el penúltim de la fase de grups fa unes setmanes enrere (27-27, 1-5 d'entrada). El nivell dels 'zebres' no és el de l'any passat. Tot i que són un bloc que sempre apareix al tram final dels cursos, no compten amb un ventall d'alternatives tan ampli com el de temporades anteriors. El club passa per un període de reestructuració. Com el Barça, ha incorporat jugadors joves, molt interessants, que encara s'han d'aclimatar a l'exigència d'estar obligats a aixecar títols.

"Pot passar qualsevol cosa. Som dos dels millors d'Europa i hem de tenir en compte tots els factors. El Kiel és un grup molt competitiu. A vegades sembla que el descartem del grup dels favorits, però sempre tornen i tenen les seves opcions", comenta Pascual, que també recorda que els de l'Sparkassen-Arena van aixecar fa uns dies la Copa alemanya. El seu rendiment és clarament ascendent. La seva primera fase de la Champions ha estat discreta, amb un cinquè lloc i un bagatge de només cinc victòries (dues a casa) en 14 partits (també dos empats i set derrotes).

La seva empenta pot ser letal. Només en quatre d'aquests enfrontaments ha arribat al descans amb el marcador en contra. Les molèsties de Steffen Weinhold i la lesió de Duvnjak, operat aquesta setmana del genoll, però, els deixa orfes de l'únic central amb capacitat per fer de director d'orquestra. Amb Christian Dissinger com a últim home en la rotació, els prometedors Nikola Bilyk i Lukas Nilsson (20 anys tots dos i quart i cinquè màxims golejadors de l'equip, respectivament) hauran de sortir del seu registre de canoners per assumir totes les facetes ofensives.

És una tasca difícil, potser massa difícil. Gislasson ha intentat dissenyar un pla B i podria utilitzar l'extrem Rune Dahmke, molt explosiu, al centre. Ja ho ha fet aquestes últimes setmanes, però sembla poc probable que repeteixi la jugada contra Viran Morros i companyia. "Ja tenim experiència en el fet que jugadors que no hi són apareixen en partits com els de demà i per això només em preocupo d'allò que pugui posar en pista amb el meu equip. Res més", assegura l'entrenador català. La baixa de Lasse Andersson i Gonzalo Pérez de Vargas igualen sensiblement la situació. El grup haurà d'estar a l'altura de l'escenari i de la vigent trajectòria a la Lliga de Campions. Tot i el desgast del Grup A, el de la mort, el Barça, amb un empat, una derrota i 12 triomfs, ha quallat la millor fase de grups des que es va instaurar el nou sistema de competició el 2015.