Estils 11/08/2016

Casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d’algú

L’intercanvi de cases permet viatjar econòmicament i conèixer de més a prop la cultura del país que es visita

Laura Saula
5 min
Casa meva és casa vostra,  si és que hi ha cases d’algú

BarcelonaUna de les coses que més agraden a l’Anna Solanilla quan viatja a l’estranger és el contacte directe amb la població i la cultura local. Des de fa cinc anys, ha trobat la fórmula perfecta per aconseguir aquesta proximitat, que els hotels o els apartaments turístics no li ofereixen: l’intercanvi de cases.

Aquesta pràctica consisteix a oferir casa teva durant uns dies de forma completament gratuïta a canvi de poder fer una estada a l’habitatge de l’altra família amb qui es fa l’intercanvi. Una manera de viatjar que permet veure món de manera molt més econòmica que si has d’allotjar-te en hotels i que, segons explica Solanilla, “no només t’endinsa en la vida local del país que visites, sinó que també et fa sentir més acollit”.

L’Anna encara recorda la senyora italiana que els va rebre per donar-los les claus quan van fer l’intercanvi a Roma. Era la veïna de confiança de la família italiana i, en un moment, sense voler-ho, els va submergir en l’esfera més privada i genuïna de la ciutat. De fet, aquest sistema d’intercanvi gratuït li ha permès allotjar-se als llocs més cèntrics i més sol·licitats de les ciutats, cosa que hauria estat impensable si hagués hagut de pagar un hotel. Un apartament davant del Central Park de Nova York o una bonica casa amb pati al costat del barri de Nothing Hill, a Londres, en són alguns exemples. A més, com que Barcelona, on viu Solanilla, és un lloc moltdemanat, rep moltes propostes de famílies, i algunes viuen en llocs molt originals, com ara en una caseta dalt d’un arbre al Brasil o en un xalet enmig del desert de Texas.

Ideal per a famílies amb nens

Aquest estiu l’Anna, el seu marit i la seva filla de disset anys han passat nou dies en un apartament a Berlín. De fet, l’intercanvi oficial va ser durant la Setmana Santa, quan van anar a la ciutat alemanya de Dresden a visitar el seu fill. Allà es van allotjar a casa de la família Lambrette, que, després de la bona experiència, els va oferir estar-se uns dies a l’estiu a casa de la seva àvia a Berlín. A canvi, aquesta família alemanya de quatre fills -entre els 4 i els 15 anys-, i l’àvia, s’han allotjat durant nou dies a casa de la família de l’Anna, situada al barri del Guinardó de Barcelona.

L’experiència per a ells també ha estat molt positiva. Els nens han jugat al terrat i s’han fet amics de la Filomena, la tortuga de la casa. A més, han deixt a la família de l’Anna un dibuix i una carta explicant totes les coses que han visitat: Sitges, el Museu Marítim, el Laberint d’Horta, Gràcia, la Sagrada Família i Montjuïc. “Han rentat tots els llençols i les tovalloles”, explica Solanilla, que assegura que, tot i que sempre guarda els objectes més personals abans de marxar, mai ha tingut cap problema amb les famílies d’intercanvi. “Normalment són famílies amb fills i tenen molt sentit comú”, explica mentre ensenya un dossier que té preparat per als visitants, on indica les recomanacions bàsiques de la ciutat i del barri, com ara els supermercats o les farmàcies més properes, i també propostes d’oci i rutes turístiques.

Origen analògic

Tot i que l’intercanvi de cases es va donar a conèixer mundialment arran de la pel·lícula The holiday ( 2006), protagonitzada per Cameron Diaz i Kate Winslet, aquesta pràctica ja feia anys que existia. Tot va començar abans de l’era d’internet, quan el nord-americà Ed Kushins va crear l’any 1992 la xarxa Trading Homes International. Es tractava d’una base de dades analògica amb el nom de les famílies que volien intercanviar casa seva durant les vacances. No va ser fins a l’any 1995, amb l’arribada d’internet, que Kushins va fundar la rudimentària pàgina Tradinghomes.com, que fins al 2002 no es va passar a anomenar Homeexchange.com, com es coneix en l’actualitat. Segueix sent la plataforma més popular, amb més de seixanta-cinc mil membres a tot el món. A l’Estat espanyol va aparèixer el 2006 la versió castellana Intercambiocasas.com.

Hi ha dos tipus d’intercanvi de cases. D’una banda, el simultani, és a dir, que els membres de les dues famílies intercanvien les cases, sigui alhora o en moments diferents. D’altra banda hi ha l’anomenat intercanvi d’hospitalitat, on els membres reben la família convidada a casa i hi conviuen tots junts, com si es tractés d’una trobada d’amics. En els dos casos, però, l’experiència sempre acaba sent molt enriquidora.

COM HEM DE DEIXAR PREPARADA LA CASA ABANS D’UN INTERCANVI?

Netejar i ordenar l’espai

L’arribada de la família d’intercanvi és una bona excusa per ordenar i netejar a fons la casa. L’ideal és deixar una mica d’espai als armaris perquè hi puguin deixar les seves coses i enretirar tot allò que fa més nosa que servei i que s’ha anat acumulant al llarg dels mesos.

Guardar les coses de valor

Encara que les persones que fan intercanvis asseguren que no han tingut problemes a l’hora de cedir casa seva a desconeguts, sí que s’han de tenir una sèrie de precaucions. És aconsellable guardar tots els objectes personals i de més valor i deixar només allò que sigui indispensable per fer que l’altra família tingui una estada còmoda i agradable a casa nostra.

Deixar un detall de benvinguda

L’hospitalitat és un dels punts clau dels intercanvis d’habitatges. Normalment les famílies acostumen a deixar un detall de benvinguda, com ara una cistella de productes locals o una capsa de bombons. A més, és molt habitual deixar preparat un dossier amb totes les indicacions, consells i propostes turístiques per facilitar als nouvinguts la seva adaptació al nou entorn.

Avisar els veïns

Sempre és una bona idea avisar els veïns perquè no s’espantin si veuen entrar uns desconeguts a casa. També és recomanable informar a amics o familiars de les dates d’entrada i sortida de la família.

QUATRE MOTIUS PER FER UN INTERCANVI DE CASA

És ideal per a famílies amb nens

Intercanviar la casa permet viatjar tota la família, per més nombrosa que sigui, a un preu molt econòmic. Cal tenir en compte, també, la comoditat que suposa tenir un habitatge completament condicionat, sobretot quan es viatja amb canalla.

Sentir-se com a casa

L’intercanvi és una oportunitat única per fer una immersió en la vida quotidiana de les persones del país que es visita. Durant uns dies, fas la mateixa vida que la família que viu a la casa normalment: vas a comprar a les mateixes botigues, sents les mateixes converses i veus les mateixes persones del barri. I, a més, dorms en una casa acollidora, lluny de la fredor de molts hotels.

S’estalvien costos

Viatjar fent intercanvi de cases vol dir disposar d’allotjament gratuït, cosa que significa un gran estalvi, sobretot quan la resta d’oferta turística està en temporada alta. A més, el fet de tenir una casa et permet cuinar, per tant, no s’ha d’anar sempre a restaurants. Una altra forma d’estalvi.

És legal

Com que no hi ha transacció econòmica, l’intercanvi de cases no suposa una infracció legal. No deixa de ser una invitació per allotjar persones a casa teva de forma hospitalària. Igual que si convidessis els amics a passar uns dies a casa.

stats