Hi jugàvem, hi juguem i hi jugarem

BarcelonaSota el porxo d’una casa de Sant Carles de la Ràpita uns nens juguen a inflar uns guants de plàstic amb aigua. Se’ls passen entre corredisses, xiscles i rialles. L’escena demostra allò tan tòpic que els nens sovint s’ho passen millor amb objectes diversos que amb les seves joguines, i que amb imaginació i bona companyia disfruten més que no pas amb totes les novetats del catàleg de joguines. Al porxo hi ha pilotes, una cuina de fireta amb els seus estris i tot tipus de joguines, fins i tot un spinner de color verd oblidat en un racó. Després de preguntar-los què li troben a aquesta mena de baldufa voladora de plàstic, el Pol Graell, de 9 anys, trenca el gel amb cert posat resignat: “Tots els nens de la classe el portaven”. “A l’iPad el primer que em surt és com fabricar spinners”, afegeix la Laia Roig, de 8 anys. Tots tenen un spinner, hi juguen però no hi estan enganxats. El Pol prefereix jugar a futbol o saltar a corda. Per la seva banda, a l’Alba Roig, de 7 anys, li encanta saltar sobre els llits, escalar i anar a les fires.

Les seves mares els escolten i els recorden que van passar una fase que els agradaven molt les baldufes, però que ara ja han entrat en una altra etapa. De fet, la baldufa és l’àvia de la nova joguina de moda, la fidget spinner. Les primeres baldufes van ser de fusta i daten del 4.000 aC, i avui, milers d’anys després, aquests objectes rodanxons fets amb la grandesa de les coses senzilles són una diversió que continua seduint petits i grans. Com va escriure el pedagog, músic i escriptor argentí Luis M. Pescetti, “els jocs són un constant missatge de vitalitat que es grava en els que hi juguen, com un combustible bàsic; són eines de l’alegria, i l’alegria, a més de valer per si mateixa, és una eina de la llibertat”. Una màxima que l’equip de Jugar i Jugar té molt present. La Carmen i la Claudia, mentre s’informaven i es formaven sobre els processos evolutius dels infants i la funció del joc, van començar a fer una recerca i una selecció privada de joguines per als seus fills i filles, familiars i amics petits. Així va néixer la seva botiga virtual, que aplega un interessantíssim mostrari de jocs i joguines per a totes les edats. Taules sensorials, jocs simbòlics, material Montessori, material Waldorf, cuinetes, animalons… “Ens proposem contínuament mirar el món amb ulls d’infant. Respectem profundament els seus processos evolutius, els seus temps i ritmes. Volem difondre i facilitar el joc lliure, imaginatiu i personal, proporcionant-los eines i suports físics de qualitat”, argumenten.

Diàbolos, io-ios, cordes, hula-hoops, i a les paradetes de gairebé totes les fires en trobem. Són clàssics de la seva categoria, i els clàssics ja ho tenen, això, no passen de moda. A La Carpa, una botiga emblemàtica del Barri Vell de Girona, ofereixen un dels catàlegs més curiosos d’aquest tipus de joguines.

La fusta és el denominador comú d’aquests ginys tradicionals, un material òptim per estimular l’intel·lecte i les habilitats sensorials i motrius dels més menuts. Els botiguers i pedagogs consultats coincideixen a apuntar que des de fa uns quants anys estan tornant aquest tipus de joguines, tant a les prestatgeries de les botigues de joguines com a les cases, els tallers i les fires. Josep Maria Figueras és un enamorat i difusor de les joguines de fusta, i un dels impulsors de Trígonos, una empresa dedicada a idear, produir i comercialitzar joguines educatives i de fusta al servei de l’evolució personal de cada nen o nena.

El joc Trígonos és el pal de paller d’aquest projecte: és versàtil, interactiu i evolutiu i, a més, desperta la incansable curiositat dels nens. “Quin nen es resisteix a construir una cabana, un laberint o un amagatall? Amb els jocs de construcció que ofereix el Trígonos els nens s’ho passen d’allò més bé muntant i desmuntant les cases, els castells o les coves que vulguin i, gairebé sense adonar-se’n, aprenen matèries com les matemàtiques o la física”, argumenta Figueras. A primer cop d’ull, el Trígonos sembla un joc per fer estructures, però el seu potencial va molt més enllà: a través del joc amb formes unidimensionals, bidimensionals i tridimensionals es poden aprendre, de primera mà, conceptes bàsics de geometria, matemàtica i física, sense referir-s’hi amb els seus noms científics. A més, mentre el nen o la nena es dedica a unir els llistons amb els daus per crear estructures, va aprenent conceptes com les proporcions, les distàncies, els volums i els angles, a més de fomentar la col·laboració si s’hi juga en grup.

Figueras exposa que el fet de construir una caseta implica l’aprenentatge inherent de competències que els seran útils durant tota la vida, com la capacitat de concentració i l’estructuració metòdica del pensament. Els més menuts potser començaran per fer combinacions geomètriques o escultòriques amb els daus i poc després construiran una estructura que servirà de joc simbòlic: s’hi amagaran, col·locaran les seves nines o objectes preferits a dins i interactuaran amb altres nens i nenes.

El joc simbòlic

Un dels primers jocs que practiquen els nadons d’arreu del món és el d’amagar-se. Ja sigui darrere les seves manetes, sota una taula o embolicant-se amb les cortines. El joc simbòlic o el joc heurístic són fonamentals per al desenvolupament i l’aprenentatge dels infants, per això a la llar d’infants La Baldufa el practiquen des de fa dècades i prescindeixen de fitxes i bits d’intel·ligència: “Tots els jocs i la metodologia d’aprenentatge els basem en l’experimentació. Per als lactants tenim la panereta dels tresors, amb 50 objectes de diferents materials i textures. La segona proposta és el joc heurístic: quan ja coneixen els diferents materials els hi posem en diferents contenidors i els convidem a explorar què poden fer. Aquí l’adult no intervé, supervisa però no guia. Quan tenen dos anys, dos anys i mig, comencem el joc simbòlic, la imitació del que fan els adults amb la cuineta, el racó mecànic… Tot això és important, sobretot perquè els estructura el pensament i els ajuda a construir-se la personalitat”.

“Per a nosaltres és fonamental que ells entenguin la causa i l’efecte de les coses. Nosaltres els servim els materials i ells aprenen amb l’acció. Les taules sensorials i de llum són una altra de les propostes que tenim”, explica la Susana Valverde, directora de La Baldufa. Ella té clar quin és el secret de l’èxit de les joguines de fusta tradicionals: “Les més modernes sovint són de plàstic, canvien de color, poden fer llum o música i fan més funcions de les que haurien de fer. Si els donem una joguina on està tot fet, l’agafaran el primer dia però s’avorriran de seguida. En canvi, les joguines de fusta ofereixen moltes possibilitats d’explorar: el pes, la rugositat, la mida... Deixen que la imaginació o la creativitat del nen hi intervinguin”.