Publicitat
Publicitat
image-alt

MARINA SUBIRATS

L’educació del príncep

Com en els contes infantils, les ciutats també amaguen tresors, que un dia tothom coneixia, però després, per circumstàncies adverses, van haver de ser soterrats i oblidats, fins al punt que gairebé ningú...

‘Para bellum’

“Si vis pacem, para bellum”, deien els romans. I amb aquesta excusa van ocupar el continent a sang i a foc. Un bon sofisma per justificar la guerra i fomentar les actituds i valors guerrers. Segons aquest...

Centralisme conservador

La Revolució Francesa va establir un paradigma: la centralització equival a progressisme. En el nostre cas és justament a la inversa: el progressisme, a Espanya, neix i es desenvolupa a la perifèria. Això...

Per una cultura igualitària

Ens cal encara treballar molt, en la nostra societat, per arribar a una cultura igualitària en tots els sentits, i especialment entre homes i dones, que és la diferència més universal entre les persones i...

Un partit hamletià

Entre les moltes víctimes del neoliberalisme que ha dominat el món des dels anys vuitanta hi ha els partits polítics. Per comparació amb la majoria de veïns europeus, a Espanya els estralls han arribat més...

Limitar la pobresa i la riquesa

El discurs de la majoria de governs europeus, en aquest moment, és triomfalista: la crisi s’ha superat, l’ocupació creix i tot va prou bé. És l’“España va bien”, que coneixem, repetit en diversos tons i...

Educar al segle XXI: crear persones amb criteri i curiositat

Hi va haver un temps en què només anant a escola es podia saber que, més enllà de l’horitzó, de la teva muntanya i del teu riu, existia un món ample, on passaven coses. Que tenia una història, una llengua i...

Construir una nació

Per fi arriba al gran públic el debat relatiu a les bases socials i culturals d’una futura Catalunya independent: quina política lingüística hauria de seguir, quin disseny institucional hauria de tenir. De...

El meu cos és meu

La “qüestió de la dona” -quan quedarà clar que no totes som iguals?- ha estat el tema central de la conferència d’enguany sobre l’estat de la Unió que anualment celebra l’Institut Universitari Europeu per...

Superar el capitalisme, però com?

Probablement les conseqüències polítiques i socials de la crisi europea són més greus i profundes que les econòmiques. I de fet és lògic, tenint en compte que la crisi prové essencialment d’un desequilibri...

Educació: més experiència viva

L’educació no ha estat gaire de sort en l’etapa democràtica. S’ha avançat molt en molts aspectes -educació per a tothom fins als 16 anys, accés a la universitat, millora de les escoles i les seves...

Dues esquerres irreconciliables

La proposta de Compromís, ahir mateix, d’un govern “plural i de canvi” juntament amb el PSOE i Podem va durar poques hores. Uns polítics incapaços? Des del meu punt de vista és molt més complicat. De París...

Dos izquierdas irreconciliables

La propuesta de Compromís, ayer mismo, de un gobierno "plural y de cambio" junto con el PSOE y Podemos duró pocas horas. ¿Unos políticos incapaces? Desde mi punto de vista es mucho más complicado. Desde...

Vestit, cervell, actitud

“La moda és més que un vestit: es tracta de cervell i actitud”. Heus aquí la frase que clou els anuncis d’una moda de la qual segurament haurem de parlar bastant, la “moda musulmana” o “moda modesta”,...

Com un nou cavall de Troia

Explica Charles Tilly, historiador i sociòleg, en l’excel·lent llibre Violencia colectiva, com després de les dues guerres mundials del segle XX Europa ha aconseguit eliminar en gran part els conflictes...

A fractured society

For days now journalistic commentary has gone round and round about Spain’s failed investiture and its aftermath. The smallest of details have been discussed: what they said to each other, the looks they...

Una societat escindida

Fa dies que els comentaris periodístics giren i giren sobre la fallida investidura i les seves seqüeles; els més mínims detalls són comentats: què s’han dit, com s’han mirat, quina cara feien ses...

Una sociedad escindida

Hace días que los comentarios periodísticos giran y giran sobre la fallida investidura y sus secuelas; los más mínimos detalles son comentados: qué se han dicho, cómo se han mirado, qué cara ponían sus...

Qui té por del català?

No sé si és una vivència compartida a Catalunya o només meva personal, però anar a València és com anar a casa d’aquell germà que tens ganes de veure i alhora ets conscient que cal anar amb peus de plom per...

Les noves classes globals

La cara que ens mostra Europa en aquests moments és francament preocupant. Fa temps que sabem que el gran projecte europeu ha estat segrestat pel capital, i que tal com és ara la UE no en podem esperar...

Si és de tothom, és meu

Li ha tocat a la Muriel, demà et tocarà a tu, demà passat a mi, i així successivament. Quantes i quants vianants quedaran ferits a Barcelona empesos per una bicicleta, quan simplement passejaven o creuaven...

image-alt

L’adversari principal

La setmana va començar amb un toc d’Oxfam Intermón. La desigualtat s’accentua i ja estem en xifres totalment escandaloses: la meitat més pobra de la població mundial té els mateixos recursos que les 85...

Una entesa possible?

Si rebobinéssim fins al 2011 potser ens seria més fàcil trobar algun fil que ens permetés entendre el trencaclosques actual. Què deien els moviments socials, a Catalunya? Bàsicament, frenar dos processos:...

image-alt

Temps d’eleccions

La setmana va començar amb un parell de notícies preocupants relatives a eleccions d’altres països. La primera: s’inicia la caiguda del chavisme, com una primera rèplica a la caiguda, fa pocs dies, del...

image-alt

La llei del més fort

Violència terrorista, violència d’estat, violència masclista... Aquests dies ha tornat el cicle de la violència embogida, mostrant que la resposta del món occidental és tan primitiva i irracional com la de...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | Següent >

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT